A les eleccions europees d'aquest 2024, un nombre històric de legisladors de partits d'extrema dreta van ser triats membres del Parlament Europeu. Els resultats van generar tal caos que el president francès, Emmanuel Macron, va convocar unes eleccions parlamentàries anticipades al seu propi país, la primera volta del qual va guanyar el partit ultradretà Reagrupament Nacional. Als Països Baixos també s'ha format un govern format per figures d'extrema dreta. Itàlia està dirigida per la líder més dretana des del govern del líder feixista en temps de guerra Benito Mussolini, Giorgia Meloni. Meloni, amb diversos escàndols, forma part d'aquestes victòries electorals que ja no són sorpresa, igual que la perspectiva de dretes populistes al poder. En aquest sentit, tal com assenyalaven des del CIDOB en una nota, és l'era de l'egopolítica. Els nous lideratges han deixat precisament uns caps de govern febles i parlaments fragmentats; amb la locomotora francoalemanya de la integració europea més fràgil que mai. L’any comença amb un individualisme reforçat en un món més emocional i menys institucional, on la por i la ràbia mobilitzen el vot i la desesperança entre els joves és alta. A les eleccions europees del 2024, només el 36% dels menors de 25 anys van votar, un 6% menys que el 2019.
França i Alemanya, les superpotències europees amb problemes
El col·lapse dels governs d'Alemanya i França obstaculitza els esforços per fer front als creixents dèficits d'Europa i la competitivitat trontollant. El buit polític a França i Alemanya, els dos països més grans i influents de la UE, augura problemes per a una economia europea ja en crisi. El Parlament francès ha votat una moció de confiança en contra del primer ministre, Michel Barnier, només tres mesos després de ser elegit pel president Emmanuel Macron. És el primer ministre que menys temps ha ocupat el càrrec a la V República. El president Emmanuel Macron es veurà ara pressionat per nomenar un substitut, i fins i tot s'enfronta a peticions de dimissió.
La disputa política que va portar Barnier al precipici, sobre el pressupost anual del 2025, suggereix que ara serà encara més difícil fer front als problemes econòmics del país. Cal recordar que amb un dèficit del 6,2% del PIB, França ja té el pitjor desequilibri pressupostari de la zona de l'euro. La idea que tenia Barnier al cap pretenia solucionar aquest dèficit prolongat utilitzant el termini màxim de set anys que permeten les noves normes fiscals de la UE, destaca el portal Euronews. Qualsevol que formi el nou govern ara tindrà grans dificultats per tirar endavant les propostes fiscals i de despesa. Algú podria pensar que la solució serien unes noves eleccions, però la veritat és que no n'hi pot haver fins a mitjans de l'any que ve, i cap dels tres blocs de l'Assemblea Nacional francesa no pot reunir una majoria.
Molts a l'esquerra han demanat que es desfacin les reformes més àmplies del sistema de pensions, que eren una peça central de l'agenda liberal de Macron; a curt termini, la ultradretana Marine Le Pen demanava la costosa política d'indexar les pensions en funció de la inflació, recorda el mateix portal. I per si les coses a Europa no estiguessin prou tenses, Alemanya s'ha afegit també en aquesta crisi.
Alemanya, en problemes i la ultradreta a la vista
L'any que ve, el membre més gran del bloc serà també el que obtingui pitjors resultats econòmics. Segons les previsions de la Comissió Europea, Alemanya creixerà un 0,7% l'any que ve, després de contraure's el 2024, recorda el portal Euronews. I Berlín s'enfronta als problemes polítics propis. La coalició tripartida al poder es va esfondrar al novembre, després dels desacords sobre política fiscal entre el líder socialista Olaf Scholz i el seu ministre liberal de Finances, Christian Lindner. Scholz ha convocat eleccions anticipades per al febrer, concretament el dia 23. Durant aquest caos de governança, Berlín no ha enviat a la UE cap pla sobre com abordarà el seu dèficit els pròxims anys, malgrat haver liderat la petició política a Brussel·les de normes fiscals estrictes. L'ombrívol panorama econòmic europeu no té aspecte de millorar. Les relacions amb la Xina, el seu principal soci comercial, són cada cop més fredes, ja que la UE intenta "desmarcar-se" d'un enemic geopolític cada cop més important.
A Alemanya, el debat és nacional. "Cal reformar el fre del deute", apunta en un article El País Gustav A. Horn, professor de la Universitat de Duisburg-Essen, en al·lusió a l'estricte límit constitucional a l'endeutament, que resta marge de maniobra a Alemanya per sortir d'aquesta crisi i que va precipitar al novembre la ruptura del govern. “Sense aquesta reforma, no ho aconseguirem.” Però això, seguint el racionament de Draghi, tampoc no serà suficient.
Ara bé, tal com destaca Euronews, el buit polític amenaça d'obstaculitzar els esforços més amplis per fer front a la situació de l'economia europea. Els últims mesos, dos exprimers ministres italians, Draghi i Letta, han llançat advertiments sobre la competitivitat europea, molt superada per la nord-americana. Caldrà veure, doncs, com es resol aquesta inestabilitat a tots dos països i si aquest fet ajuda a reflotar l'economia o l'enfonsa encara més.