Matí tens i nerviós aquest dilluns a Europa. Es preveu que els preus del gas augmentin considerablement aquesta setmana després que la companyia russa Gazprom ha dit que tancaria el gasoducte Nord Stream fins a nou avís. Aquesta vegada ho ha atribuït a més problemes de manteniment. Els preus viuen disparats des de l'inici de la guerra a Ucraïna, el passat 24 de febrer. L'inici de la invasió va provocar sancions occidentals a Rússia i el Kremlin va respondre tallant les exportacions de gas a Europa.
Els preus van començar a caure la setmana passada enmig de cert optimisme que Europa podria passar els pròxims mesos d'hivern sense que les llars i la indústria haguessin de tallar el subministrament. Però el tancament de Nord Stream ha tornat a centrar els mercats en el problema i sembla bastant clar que els preus tornaran a pujar.
Kremlin diu que el tancament és culpa d'Europa
El Kremlin ha culpat els polítics europeus per tancament del gasoducte Nord Stream 1, dient que les sancions econòmiques a Rússia havien obstaculitzat el manteniment del gasoducte per part de Gazprom, segons hauria exposat Reuters. "Si els europeus prenen la decisió absolutament absurda de negar-se a reparar el seu equipament, o més aviat, l'equip que pertany a Gazprom, però que estan obligats per contracte a reparar, això no és culpa de Gazprom", segons ha dit el portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov, en una entrevista a la televisió estatal russa. "És culpa dels polítics que van prendre decisions sobre les sancions".
Rússia crema tones de gas
Rússia crema un valor estimat de 10 milions d'euros de gas natural al dia, prop de la frontera amb Finlàndia, segons diuen els analistes. De fet, alguns calculen que fins i tot aquesta dada podria ser més i podria anar a pitjor. Encara que Europa estigui sota amenaça d'una crisi energètica durant l'hivern, per les restriccions de les exportacions a Alemanya i altres països.
Així, Gazprom estaria cremant uns 4,34 milions de metres cúbics de gas al dia en una nova instal·lació de gas natural liquat (GNL), segons l'anàlisi dels nivells de calor i les dades de satèl·lit realitzat per Rystad Energy, que recollia la setmana passada la CNN.
El tall de Nord Stream: problemes de manteniment o venjança per les sancions?
La voluntat és no ajudar al president rus, Vladímir Putin, a finançar la guerra a Ucraïna. Precisament per això, el G-7 ha decidit imposar un preu màxim al petroli rus. Aquesta mesura també vol frenar la inflació, que és, a hores d'ara, força significativa. I és que els preus del gas estan a nivells estratosfèrics. I això ha beneficiat Gazprom. La companyia està a punt de fer un ingrés rècord al Kremlin, amb un pagament extraordinari de 9.962,83 milions d'euros. Els beneficis no es poden comprar amb els de cap altre any. I és que l'empresa ha registrat uns guanys nets de 2,5 bilions de rubles, és a dir, 41.473,20 milions d'euros, durant els primers sis mesos d'aquest any. Els preus del petroli i el gas s'han disparat durant aquest període per la preocupació sobre els subministraments després de la invasió russa a Ucraïna. Part d'aquests beneficis aniran, doncs, directament al Kremlin, que té el 49,3% de Gazprom.
Complicat d'entendre en un primer cop d'ull, però, les sancions no han afectat Gazprom. El director executiu, Famil Sadygov, ha dit: "Tot i la pressió de les sancions i un entorn extern desfavorable, el grup ha reportat ingressos i guanys nets rècord en la primera meitat del 2022. A més, ha reduït també el deute al mínim". I és curiós perquè, tot i registrar beneficis, els nivells de producció són els més baixos des del 2008. Gazprom ha reduït la seva producció de gas els últims mesos al nivell més baix des del 2008. Al juliol, el flux es va aturar durant 10 dies per manteniment programat, però només al 20% de la seva capacitat enmig d'una disputa per les sancions imposades a Rússia. Ara, s'havia aturat tres dies. Però, de moment, no s'ha reprès el subministrament.