Els ministres d'Afers Estrangers europeus han criticat Moscou per endarrerir l'alto el foc a Ucraïna, mentre que el portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov, ha afirmat que seria un procés llarg i complex. La cap de política exterior de la Unió Europea, Kaja Kallas, ha declarat aquest dilluns que "Rússia està jugant i no busca la pau. Així que la nostra pregunta és: com podem pressionar més Rússia?". Hi hauria d'haver algun tipus de termini perquè Rússia accepti un alto el foc a Ucraïna, ha declarat també aquest dilluns el ministre d'Afers Estrangers polonès, Radosław Sikorski, a Madrid, on, igual que Kallas, assistia a una reunió de ministres d'Afers Estrangers de la UE.
➕ Els reptes de Putin si arriba un alto el foc a Ucraïna: està preparada la societat russa?
En aquesta línia, el ministre d'Afers Estrangers francès, Jean-Noël Barrot, va declarar a Madrid que Rússia devia una resposta clara als Estats Units sobre si desitja o no emprendre una via de pau. Donald Trump, president nord-americà, ha amenaçat amb sancions contra els compradors restants de petroli rus si Vladímir Putin no accepta aviat un alto el foc. Rússia ha rebutjat de facto la proposta nord-americana d'un alto el foc general de 30 dies; Moscou, en canvi, desitja un alto el foc parcial al Mar Negre, però ha intentat imposar condicions de gran abast.
L'Institut per a l'Estudi de la Guerra, en una avaluació realitzada dilluns, va afirmar que "Rússia continua esforçant-se per mantenir l'alto el foc temporal al Mar Negre com a ostatge per frenar els esforços cap a un alto el foc general i obtenir concessions addicionals d'Occident". El centre d'estudis va afegir que era "improbable que els Estats Units, Ucraïna i Rússia puguin negociar els termes d'un alto el foc general les tres setmanes vinents".
Ucraïna vol que Rússia sigui castigada per crims de guerra
Volodímir Zelenski va exigir dilluns que Rússia sigui castigada per més de 183.000 presumptes crims de guerra. Zelenski, acompanyat de la primera dama Olena Zelenska i funcionaris europeus de visita, ha volgut retre homenatge a Butxa a les víctimes de l'ocupació russa de la ciutat, ubicada al nord-oest de la capital ucraïnesa, Kíiv, durant un mes. Va ser envaïda el febrer de 2022 per tropes russes, que van ser expulsades pels defensors ucraïnesos al mes següent.
Les tropes russes estan acusades d'atrocitats, incloent-hi execucions, violacions i tortures, durant l'ocupació de Butxa. Les forces russes van cometre més de 9.000 crims a la zona de Butxa, incloent-hi 1.800 assassinats, segons el fiscal general interí d'Ucraïna, Oleksii Khomenko. Khomenko ha declarat aquest dilluns que les autoritats ucraïneses havien acusat fins ara 178 persones i condemnat a 21. Va afegir que Kíiv continuava col·laborant amb la CPI i 25 països més que duien a terme les seves pròpies investigacions. "Ucraïna no cessarà en la seva obstinació de portar els responsables davant la justícia".