Els líders europeus que han mantingut converses d'emergència a Brussel·les han acordat un augment massiu de la despesa de defensa, enmig d'un esforç per apuntalar el suport a Ucraïna després que Donald Trump aturés l'ajuda militar i l'intercanvi d'intel·ligència dels Estats Units. Això ha passat just després que el president francès, Emmanuel Macron, advertís dijous a la nit que “l'única potència imperial que veig avui a Europa és Rússia” i va dir de Vladímir Putin que és “un imperialista que busca reescriure la història” després que el president rus semblés comparar-ho amb Napoleó Bonaparte. Macron també va respondre a les reaccions russes a la seva descripció de Moscou com una amenaça existencial per a Europa, dient que el Kremlin estava clarament molest pel fet que se n'havia descobert el joc. Macron va dir que Rússia va reaccionar com ho va fer al seu discurs, advertint que l'agressió russa "no coneix fronteres".
Viktor Orbán, l'element discordant
La demostració d'unitat europea es va veure entelada pel fet que el primer ministre hongarès, Viktor Orbán, no va donar suport a una declaració de la UE sobre l'oposició d'Ucraïna a la postura negociadora favorable a Rússia de Trump. Els altres 26 líders de la UE, inclòs l'aliat d'Orbán, el primer ministre eslovac Robert Fico, “van recolzar fermament” la declaració. "No hi pot haver negociacions sobre Ucraïna sense Ucraïna", deia la declaració, en resposta a l'intent de Trump de marginar Europa i Kíiv.
El president del Consell Europeu, António Costa, que va convocar la reunió, va dir: “Hongria té un enfocament estratègic diferent sobre Ucraïna, però això significa que Hongria està aïllada entre els 27”. En arribar a la cimera, Volodímir Zelenski, que originalment estava previst que s'unís per vídeo, va dir: “Estem molt agraïts de no estar sols”. Per altra banda, La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, que va presentar als líders un pla de 800.000 milions d'euros per augmentar la despesa de defensa europea, va dir que era “un moment decisiu per a Europa” i també per a Ucraïna.
Von der Leyen va dir més tard als periodistes que si Trump volia “pau a través de la força”, això només seria possible amb la UE i els seus estats membres “perquè cal complir les condicions prèvies”. Hi havia "molts exemples que mostraven com n'és d'important el suport d'Europa per arribar a un final positiu", va dir, citant l'ajuda econòmica i militar de la UE i el suport per mantenir en funcionament el sistema energètic d'Ucraïna. Abans, la primera ministra danesa, Mette Frederiksen, havia marcat el to de la reunió: “Gastar, gastar, gastar en defensa i dissuasió”, havia dit. “Aquest és el missatge més important i, alhora, per descomptat, cal continuar recolzant Ucraïna, perquè volem la pau a Europa”.
Zelenski sent el suport d'Europa
Zelenski va estrènyer la mà dels líders i va ser abraçat per diversos dels que estaven asseguts al voltant de la taula al començament de la reunió. Va ser un marcat contrast amb l'hostilitat de Washington, on els funcionaris nord-americans van insistir en la decisió de retallar l'intercanvi d'intel·ligència amb Ucraïna. L'enviat nord-americà a Ucraïna, Keith Kellogg, va dir que s'havia fet per demostrar que els Estats Units parlaven de debò sobre la fi de la guerra. D'altra banda, els líders de l'oposició ucraïnesa van confirmar que s'havien reunit amb membres del seguici de Trump, però van negar que estiguessin intentant treure Zelenski del poder.
Unió Europea: milers de milions en defensa
Durant la reunió extraordinària, els líders de la UE van acordar plans que podrien alliberar milers de milions d'euros per garantir la seguretat d'Europa, impulsar la despesa de defensa i apuntalar el suport a Kíiv. El braç executiu de la UE va presentar als líders una proposta que podria mobilitzar fins a 800.000 milions d'euros per reforçar la defensa al continent. Part del pla de rearmament proporcionaria als països préstecs per un total de fins a 150.000 milions d'euros.
Paral·lelament, en una declaració conjunta de la cimera de líders de l'OTAN celebrada l'any passat a Washington, s'afirmava que Rússia continua sent l'amenaça més important i directa a la seguretat de l'OTAN. Als ulls dels seus aliats, Trump està posant a rodar aquest tema central. Dijous, Trump va tornar a suggerir que els Estats Units podrien abandonar els seus compromisos amb l'aliança de seguretat –un pilar clau de la seguretat occidental contra el risc d'un atac rus–, dient que els països membres no estaven gastant prou en defensa. "Crec que és qüestió de sentit comú. Si no paguen, no els defensaré", va dir Trump. Al nucli de l'Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord i consagrada a l'article 5 del tractat hi ha la promesa de defensa col·lectiva: un atac a un país membre és un atac a tothom.
Europa no vol quedar-se fora de les converses de pau amb Ucraïna
Mentre els líders europeus expressaven el suport gairebé unànime a Ucraïna, la presidenta de la Comissió Europea, Von der Leyen, va advertir que les negociacions de pau només serien possibles amb el suport d'Europa. Dels 27 líders de la UE presents a Brussel·les, tots menys un van signar un text que demana un acord de pau que respecti “la independència, sobirania i integritat territorial d'Ucraïna”, alhora que inclou Ucraïna a les negociacions. Viktor Orbán es va abstenir.
Macron havia esbossat un pla per a un cessament del foc d'un mes a “la infraestructura aèria, marítima i energètica” a Ucraïna, que podria aplanar el camí per a un acord de pau més durador. Però va advertir que els aliats “han d'evitar un alto el foc discutit precipitadament”. I que Ucraïna retiri la seva candidatura a l'OTAN sense una garantia de seguretat com a condició per a qualsevol alto el foc és “òbviament inacceptable”, va afegir. Zelenski va dir que està “preparant propostes pràctiques” per posar fi a la guerra amb els líders europeus. El primer pas seria que Rússia aturés els atacs aeris contra la infraestructura energètica i civil i aturés “totes les operacions militars al Mar Negre”, va publicar Zelenski a X.
Everyone must ensure that Russia, the sole source of this war, accepts the need to end it. This can be proved by two forms of silence: no attacks on energy and other civilian infrastructure – a truce for missiles, bombs, long-range drones; no military operations in the Black Sea. pic.twitter.com/0OoIL3UOGd
— Volodymyr Zelenskyy / Володимир Зеленський (@ZelenskyyUa) March 6, 2025
El president ucraïnès deia aquesta setmana que “la guerra ha d'acabar com més aviat millor”. A més, exposava que “Ucraïna està preparada per treballar les 24 hores del dia amb els nostres socis als Estats Units i Europa per la pau” i per aquest motiu ha confirmat que visitarà l'Aràbia Saudita la setmana vinent per reunir-se amb el príncep hereu, Mohammed bin Salman. Una delegació del país eslau es quedarà a Riad per veure’s amb els seus homòlegs nord-americans per mantenir converses després de l’incident al Despatx Oval, segons ha avançat Euronews.
Rússia no vol tropes de països europeus a Ucraïna
Maria Zakhàrova, portaveu del Ministeri d'Afers Estrangers de Rússia, va rebutjar la proposta d'alto el foc d'un mes i va dir que la idea que es despleguin tropes de pau europees a Ucraïna seria “inacceptable”. El ministeri va afirmar que la “normalització” de les relacions entre Rússia i els Estats Units està “causant pànic” a Europa.
El ministre d'Exteriors de Rússia, Serguei Lavrov, va dir aquesta setmana que Moscou no permetrà el desplegament d'un contingent europeu a Ucraïna en el marc de les negociacions de pau. "Això significarà, no una híbrida, sinó una participació oficial i no dissimulada dels països de l'OTAN a la guerra contra Rússia. No podem permetre que això passi", assegurava el cap de la diplomàcia russa, en una roda de premsa conjunta amb el seu homòleg de Zimbàbue, Amon Murwira. Lavrov ha assegurat que, independentment de la bandera que portin els efectius desplegats a Ucraïna, "continuaran sent tropes de l'OTAN". "Nosaltres, categòricament, no ens quedarem amb els braços plegats", ha remarcat. Segons Lavrov, "no hi ha lloc per a compromís" en l'assumpte del desplegament de tropes occidentals a Ucraïna.