El projecte comunitari europeu sorgeix, no només com a una entesa comercial, sinó com una eina per garantir pau i prosperitat al continent. Ara, la Unió s'encamina al que sembla una nova pau armada, que remet malauradament a l'època de rearmament i tensió geopolítica que va precedir les dues guerres mundials del segle passat. La cimera europea celebrada aquest dijous al vespre a Brussel·les ha evidenciat el consens ampli entre els estats membres per rearmar Europa davant la imprevisible hostilitat Rússia i l'abandonament dels Estats Units comandats per Donald Trump, que qüestiona l'OTAN i amenaça de sortir-hi. "El sentit d'urgència és clar, cal actuar de forma decidida per accelerar la preparació europea en matèria de defensa durant els pròxims cinc anys", ha dit la presidenta de la Comissió Europea, Úrsula Von der Leyen. Amb tot, la divisió també s'ha posat de manifest entre els països del sud d'Europa i els del nord i l'est, que difereixen en com s'ha de rearmar Europa.

Estats com Espanya o França advoquen per finançar el rearmament amb l'emissió de deute comunitari, mentre que d'altres com els Països Baixos s'hi oposen frontalment. El primer ministre neerlandès, Dick Schoof, ha subratllat que la salut financera i el deute sostenible "són importants". Els líders europeus tampoc s'han posat d'acord sobre què s'entén per defensa: Espanya i Itàlia, per exemple, demanen que els préstecs comunitaris per reforçar la seguretat —uns 150.000 milions d'euros— puguin anar per la ciberseguretat, comunicacions o la gestió de fronteres. De fet, Pedro Sánchez ha rebutjat l'ús del terme "rearmar" utilitzat en el pla de Brussel·les i sosté que la Defensa és quelcom molt més ampli que les partides ja previstes per comprar armes, drons, míssils i artilleria. Una posició que compareix Giorgia Meloni. El sud d'Europa també demana més marge fiscal i que no només préstecs, sinó transferències a fons perdut.

Von der Leyen, conscient de les diferents "sensibilitats", sosté que els plans per reforçar les capacitats defensives recentment presentats —el Llibre Blanc per a la Defensa i el pla per Rearmar Europa— tenen en compte elements que van "més enllà" de l'estrictament militar. En la roda de premsa posterior a la cimera europea celebrada a Brussel·les, l'alemanya ha remarcat que les seves propostes també accepten que elements com la ciberseguretat puguin beneficiar-se dels préstecs europeus. "El nom del Llibre Blanc ho diu tot; es diu Preparació 2030, i l'espectre més molt més ampli i és l'enfocament que estem prenent", ha manifestat. Pel que fa a les discrepàncies en com finançar el rearmament, els líders de les institucions comunitàries es limiten a assenyalar que es continuaran estudiant "opcions rellevants". 

Malgrat les divisions internes, els 27 han mostrat consens a corroborar les darreres paraules de la presidenta la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, de fixar l'any 2030 com a data límit perquè la UE asseguri les seves capacitats defensives. La líder alemanya també ha recordat que la Comissió presentarà la setmana vinent la segona part del seu Llibre Blanc, el document que fixarà les bases perquè el bloc comunitari es prepari per a potencials crisis com a desastres naturals.

"Estar preparats per al pitjor"

Durant la presentació del document, l'alta representant europea pels Afers Exteriors, Kaja Kallas, va reivindicar que el Llibre Blanc no s'ha elaborat per "lliurar una guerra", sinó per "estar preparats per al pitjor". "Si es vol evitar una guerra, s'ha d'estar preparat per la guerra", va afegir el comissari europeu per a la Defensa i l'Espai, Andrius Kubilius, qui al mateix torn ha subratllat la importància d'implementar tot el que apareix al document. "Putin no s'aturarà si li llegim el Llibre Blanc; només pararà si el posem en pràctica i passem a l'acció", ha manifestat. Al mateix temps, el dirigent lituà ha reivindicat que la seguretat de la UE ha de deixar de dependre en excés dels Estats Units. "Fins a 450 milions de ciutadans europeus no haurien de dependre de 340 milions de nord-americans per defensar-se de 140 milions de russos que no poden vèncer 38 milions d'ucraïnesos; hem de fer-ho millor i entomar responsabilitats", ha resumit.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!