El passat dimecres, el president rus, Vladímir Putin, va sorprendre la població de Rússia i de tot el món amb l'anunci d'una "mobilització militar parcial" del poble rus. Aquesta mesura suposava una escalda en el conflicte bèl·lic amb Ucraïna i que la guerra per primer cop tocava directament a la porta de centenars de milers de russos. Fins ara, només l'exèrcit regular s'havia vist involucrat, però des del mateix anunci de Putin 300.000 reservistes russos estan en el punt de mira per ser desplegats a la guerra. La mesura ha despertat la indignació i el pànic entre la població russa. En les primeres hores molts reservistes es van abocar als aeroports per, els que poguessin pagarà un passatge, abandonar el país. Amb uns preus disparats, altres han optat per cercar la manera de traspassar les fronteres. Tanmateix, a tots se'ls presenta la mateixa pregunta: on anar? Pocs països, com Turquia i Armènia segueixen acceptant vols russos i altres, com els membres de la Unió Europea (UE), els quals havien acordat tancar les fronteres als ciutadans russos. 

Fa només un parell de setmanes, a principis del mes de setembre, la UE va suspendre l'acord de visats amb Rússia després de 15 anys en funcionament. Va ser una mesura més de les sancions europees a Rússia per la seva invasió a Ucraïna. Tot plegat, dona com a resultat que qualsevol ciutadà rus es troba ara amb més dificultats per accedir a un país de la Unió, una complicació que esdevé un infern pels ciutadans que ara volen fugir del reclutament, segons informa Público. Sobre la taula de la Unió està el dilema: s'ha de modificar la política d'arribada dels ciutadans russos ara que aquests fugen de crida de l'exèrcit? Si bé la UE en ple no s'ha pronunciat, si ho han fet alguns Estats europeus. 

Letònia no ha trigat a deixar clara la seva posició: no acollirà els russos que fugin de la mobilització, segons informa Al Jazeera. El ministre d'Afers Exteriors de Letònia, Edgar Rinkevics ha afirmat: "Per motius de seguretat, Letònia no emetrà visats humanitaris o d'un altre tipus als ciutadans russos que eviten la mobilització". De manera, que un dels països més pròxims a Rússia, ja ha deixat clara la seva postura de fronteres tancades, fins i tot en aquest context. A l'anunci de letó de no oferir refugi als reservistes que fugin es van sumar Lituània i Estònia. Tanmateix, aquestes nacions bàltiques no tancarien la porta a dissidents i refugiats russos, segons informa DW.

Menys taxativa ha estat la resposta de Finlàndia, un dels grans possibles destins d'aquesta diàspora de reservistes, les autoritats de les quals han reconegut que és poc probable que acullin a reservistes que puguin escapar del país, segons Al Jazeera. Tot i això, han insistit a dir que els seus sistemes de defensa es troben en bon estat. 

Protestes a Rússia

Dins de les fronteres russes, l'anunci de Putin no ha estat ben rebut. En un país on protestar contra les polítiques del govern comporta certs riscos. Almenys 1.311 persones han estat detingudes a 38 ciutats russes el dimecres després de saber la notícia de la mobilització. Només a Sant Petersburg n'ha comptabilitzat 524 i a Moscou 502 i no es decarta que la xifra real sigui més alta. 

Protesta contra la mobilització parcial de la població a Rússia / Efe