Desenes de països europeus han suspès la tramitació de peticions d'asil de refugiats sirians després de la caiguda del règim de Bashar al-Assad. Alemanya, Àustria, Bèlgica, Croàcia, Dinamarca, Finlàndia, França, Irlanda, Itàlia, Letònia, Noruega, els Països Baixos, Polònia, el Regne Unit, la República Txeca, Suècia i Suïssa han anunciat en els darrers dies que congelen temporalment les sol·licituds d'asil a l'espera de veure com "evoluciona" la situació al país del Pròxim Orient després que els rebels i islamistes hagin derrocat el president. Espanya, de moment, no s'ha sumat a aquesta llista i ha descartat paralitzar la tramitació de peticions d'asil. El ministre d'Afers Exteriors, José Manuel Albares, va assegurar aquest dimecres que aquesta decisió "no és necessària", ja que les sol·licituds d'asil de sirians representen un petit percentatge del total, a diferència del que succeeix en altres països europeus. "Si en algun moment veiem que la situació canvia i que cal prendre una altra decisió es prendria, però en aquests moments no és necessari i no és a sobre de la taula", va precisar Albares.
100.000 sol·licituds d'asil pendents
Segons dades de l'Agència d'Asil de la Unió Europea (EUAA), al voltant de 100.000 sol·licituds d'asil estaven pendents de resolució a països de la Unió Europea el passat setembre, a les quals cal sumar-ne unes 6.500 al Regne Unit. Els diferents països europeus han fet servir diverses fórmules per deixar-les als llimbs de forma temporal. Així, a Alemanya, per exemple, s'ha "rebaixat la prioritat" de les sol·licituds provinents de sirians, de manera que les d'altres països passen per davant. Als Països Baixos s'ha aprovat una moratòria de sis mesos en relació amb les "decisions i retorns" sobre refugiats sirians, mentre que a Bèlgica s'han suspès els expedients en tramitació i les entrevistes programades.
La justificació sobre aquesta decisió als diferents estats ha estat comuna: "no hi ha prou informació ni claredat" sobre la situació a Síria per a prendre una decisió sobre l'asil. A l'espera que es configuri un nou govern al país asiàtic i s'avaluï l'estabilitat política al país, també plana la possibilitat de deportar els sirians que viuen a la Unió Europea, una idea que de moment, només ha abordat el ministre de l'Interior austríac, el conservador Gerhard Karner, que ha explicat en un comunicat que ha encarregat elaborar "un programa de repatriació i deportació a Síria".
Des de l'esclat de la guerra civil l'any 2011, milions de desplaçats sirians han buscat refugi, majoritàriament en països veïns, com ara Líban, Jordània, Iraq, Egipte i especialment Turquia, on hi ha uns 3 milions. Tot i que Europa no ha estat el principal lloc d'arribada de refugiats de Síria, des del 2013 han constituït el grup més nombrós de sol·licitants d'asil de la UE. L'any passat van presentar 183.035 peticions, que va suposar el 17,5% del total i un augment d'un 1,38% respecte al 2022. Actualment, la comunitat siriana a Europa ascendeix a 1,3 milions de persones, i es concentra principalment en dos països: Alemanya, que acull al voltant d'un milió; i Àustria, amb unes 95.000 persones.
ACNUR reclama respectar els drets dels sol·licitants d'asil
L'Oficina de l'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR) ha reconegut que la decisió presa a Europa és "acceptable" donada la "manca d'informació fiable" sobre la situació de seguretat i drets humans a Síria que permeti "avaluar les necessitats de protecció internacional dels sol·licitants individuals". Tanmateix, adverteix que no es pot impedir que les persones puguin presentar les sol·licituds d'asil. "Els sol·licitats d'asil sirians que estan esperant la represa de la presa de decisions sobre les seves sol·licituds han de seguir tenint tots els mateixos drets que tots els altres sol·licitants d'asil, també en termes de condicions de recepció. Cap sol·licitant d'asil ha de ser retornat per la força", ha avisat. En aquest sentit, l'ACNUR s'ha mostrat esperançada sobre la possibilitat que molts dels sirians exiliats puguin tornar al seu país, però ha instat a tenir paciència i ha recordat que "tots els retorns han de ser voluntaris, dignes i segurs".