Després de jornades de negociació maratonianes, el passat desembre la Unió Europea (UE) va pactar la llei d'intel·ligència artificial (IA) que permet o prohibeix l'ús de la tecnologia en funció del risc que suposi per a les persones. Si bé els principals dirigents de la UE van celebrar, les critiques per alguns aspectes de la llei van sorgir immediatament. Concretament, La llei prohibeix alguns usos de la categorització biomètrica, però en un primer moment organitzacions de drets digitals van denunciar que malgrat pretendre regular el reconeixent biomètric, es tracta d'una eina inherentment discriminatòria. Ara diversos legisladors europeus denuncien a Politico que els retocs finals de la llei inclouen que les forces de l'ordre utilitzin la tecnologia de reconeixement facial en imatges de vídeo gravades sense l'aprovació d'un jutge, anant més enllà del que van acordar les tres institucions de la UE.
És a dir, en poc més d'un mes, lluny de les càmeres i coberts sota els retocs d'última hora de la llei, s'haurien inclòs al text aspectes molt perillosos respecte als drets humans. Així ho explica al mitjà estatunidenc la legisladora europea Svenja Hahn, eurodiputada alemanya del Partit Democràtic Lliure. Hahn sosté que el text final és "un atac als drets civils" i podria permetre "un ús irresponsable i desproporcionat de la tecnologia d'identificació biomètrica, com d'altra manera només sabem d'Estats autoritaris com la Xina".
La denúncia d'Hahn ha ressonat entre altres eurodiputats com Patrick Beyer, del Partit Pirata alemany, ha afirmat que "sembla que la UE té intenció de competir amb la Xina no només tecnològicament, però també pel que fa a la repressió d'alta tecnologia". En un inici, l'acord sobre aquesta mena d'eina de control es recollia que només es faria en certes circumstàncies. Tanmateix, amb aquests retocs, l'abast del possible ús final que es podria fer va molt més enllà del que es va dir quan es va fer la foto triomfal de l'acord per la llei el passat desembre.
Preocupació entre les organitzacions de drets humans
Aquest canvi entre bambolines preocupa profundament a les organitzacions de drets humans. "Havíem sentit a la Comissió i al Parlament que el post [reconeixement facial] estaria subjecte a estrictes garanties i només es permetria en algunes circumstàncies limitades i excepcionals", ha declarat a Politico Daniel Leufer, membre sènior de polítiques de l'ONG de drets digitals Access Now. "L'últim text que hem vist fa una burla d'aquests anuncis", ha afegit.