El 2024 va marcar un nou rècord en el nombre d'execucions al món. En concret, se'n van efectuar 1.518, la segona xifra més alta des del 2015, i l'Iran, l'Aràbia Saudita i l'Iraq se situen al capdavant del rànquing, segons les dades distribuïdes per Amnistia Internacional (AI). Tanmateix, alerten que no es tenen les dades de grans perpetradors com la Xina, Corea del Nord o Vietnam. L'organització ha indicat al seu informe “Condemnes a mort i execucions 2024”, que la xifra de l'any passat és lleugerament inferior a la de fa deu anys, quan va haver-hi almenys 1.634 execucions. Les dades corresponen a només 15 països, la quantitat més baixa per segon any consecutiu, atès que cada vegada hi ha més governs que eliminen aquesta mena de càstig. Amnistia Internacional apunta que actualment hi ha 113 estats que han abolit totalment la pena de mort, i altres 145 que l'han eliminat, bé per llei o en la pràctica.
Els països amb més penes de mort
De les 1.518 execucions comptabilitzades en 2024, un 91% es van dur a terme a l'Iran, l'Iraq i l'Aràbia Saudita. En concret, l'Iran va executar almenys 972 persones, 119 més que el 2023, el que representa un 64% del total conegut, mentre que l'Aràbia Saudita va duplicar el seu còmput anual, de 172 a uns 345 ciutadans. I l'Iraq gairebé va quadruplicar les seves execucions, d'almenys 16 el 2023 a un mínim de 63 l'any passat. Pel que fa als Estats Units, en tot el 2024 es van executar 25 persones, enfront de les 24 de l'any anterior, segons assenyala l'informe la tendència ha anat a l'alça des del final de la pandèmia de la covid.
Des d'Amnistia Internacional denuncien que el president dels Estats Units, Donald Trump, va estar entre els dirigents que van esgrimir la pena de mort com a arma política “en invocar-la com a via per protegir la gent ‘de violadors, assassins i monstres’ promovent la falsa narrativa que aquest càstig té un efecte dissuasiu especial sobre la delinqüència”. La secretària general d'AI, Agnès Callamard, ha assenyalat que “els qui s'atreveixen a desafiar les autoritats es van enfrontar als càstigs més cruels especialment a l'Iran i l'Aràbia Saudita, on la pena de mort s'utilitza per silenciar els que tenen la valentia d'alçar la veu”. Callamard també ha denunciat que “més del 40% de les execucions del 2024 es van dur a terme il·legalment, ja que van ser per delictes relacionats amb drogues”. “Segons el dret internacional, l'ús de la pena de mort ha de restringir-se als delictes més greus, i les condemnes per delictes de drogues no compleixen aquest requisit”, ha afirmat.
L'informe assenyala que les execucions per aquest motiu van ser freqüents a la Xina, l'Iran, l'Aràbia Saudita, Singapur i probablement al Vietnam. En concret, la Xina continua sent el país del món amb major taxa d'execucions —s'estima que al llarg de 2024 s'han registrat milers en el gegant asiàtic—, si bé aquesta pràctica constitueix un “secret d'Estat” i el govern no ofereix dades sobre aquest tema. A Europa, Bielorússia és l'únic país que fa ús de la pena capital, mentre que Rússia i Tadjikistan han mantingut les seves moratòries.
Els mètodes més utilitzats
Els mètodes més utilitzats per dur a terme les 1.518 execucions registrades van des de la decapitació (a l'Aràbia Saudita) fins a l'asfíxia amb gas nitrogen (els Estats Units), passant pel penjament (Egipte, l'Iraq, l'Iran, Kuwait, Singapur i Síria), la injecció letal (la Xina, els Estats Units, Vietnam) i armes de foc (Afganistan, la Xina, Corea del Nord, Oman, Somàlia i Iemen). Callamard s'ha referit a aquesta pràctica com a “cruel, inhumana i degradant”. L'informe apunta que alguns països de l'Orient Mitjà utilitzen la pena de mort per “silenciar defensors i defensores dels drets humans, dissidents, manifestants, oponents polítics i minories ètniques”. “Els qui s'atreveixen a qüestionar les autoritats s'exposen al més cruel dels càstigs”, ha afirmat Callamard. Les autoritats saudites han continuat emprant la pena de mort com a arma per fer callar la dissidència política i castigar la ciutadania de la minoria xiïta que resideix al país i que va donar suport a les protestes “antigovernamentals” que es van produir entre 2011 i 2013.
Altres països com la República Democràtica del Congo (RDC) han anunciat la seva intenció de reprendre les execucions, una mesura a la qual també s'han sumat les autoritats de Burkina Faso, que han advocat per restablir aquesta pràctica per penar delictes comuns. En paral·lel, durant el 2024 va entrar en vigor a Zimbàbue una llei que aboleix la pena de mort per a delictes comuns.