Un nou informe sobre la situació dels drets humans a l'Iran indica que, en comparació amb l'any anterior, el nombre d'execucions hauria augmentat gairebé el doble aquest 2022. L'agència de notícies d'activistes de drets humans (HRANA), amb seu als EUA, ha publicat aquesta setmana un informe de 65 pàgines sobre les violacions de drets humans a l'Iran basant-se en la recopilació, anàlisi i documentació de més de 13.000 informes de 267 fonts de notícies entre d'1 de gener al 20 de desembre del 2022.
L'Assemblea General de les Nacions Unides el 15 de desembre va adoptar una resolució per condemnar les greus violacions de drets per part de la República Islàmica. Però el cas és que es calcula que el nombre de manifestants que han estat detinguts des que va començar l'onada de protestes actual al setembre ronda els 20.000, però no hi ha xifres oficials. Les autoritats alliberen alguns detinguts regularment per deixar espai per la nova onada d'arrestats que es produeix a cada protesta.
Repressió violenta de les protestes
El govern de l'Iran ha passat mesos reprimint violentament les protestes que s'apoderen del país. S'han fet execucions en públic, un moviment que els experts veuen com un intent a la desesperada del govern per aixafar la dissidència que ha plantejat un desafiament sense precedents.
Aquestes execucions fan referència a persones arrestades durant els mesos de protestes que van provocar l'enuig de governs occidentals i activistes de drets humans. Però no va semblar sorprendre els manifestants que van participar en les protestes. "Volen provocar por", explicava un empresari de 30 anys des de Teheran al digital NBC News. "Volen demostrar a la ciutadania que les seves accions no quedaran impunes i que hi ha regles al sistema", ha constatat. I així, comenta "les famílies impedeixen que els seus fills surtin a protestar".
Fa uns dies, uns funcionaris públics van penjar un home d'una construcció. Va ser acusat de fer-li la "guerra a Deu", després de ser acusat de matar a cops de ganivet a dos membres de la milícia governamental. No ha estat l'únic. Un altre home va ser executat per tallar una carretera i apunyalar un home, que va rebre punts. Les execucions no són estranyes a l'Iran, si bé és cert que en les últimes setmanes han proliferat les execucions públiques. I la majoria creu que és precisament per tallar de cop les protestes que hi està havent al país, les més importants des de la seva revolució fundacional l'any 1979. Les execucions públiques, segons destaca el mateix digital, alguns manifestants també diuen que podrien estar fent servir les execucions públiques per eliminar la dissidència entre les seves files.
El cas del futbolista Amir Nasr-Azadani
Durant el Mundial de Qatar 2022, són molts els que van demanar algun gest que mirés cap al jove futbolista Amir Nasr-Azadani. L'esportista, que va jugar a la Primera Divisió del país, va participar en les manifestacions contra el règim iranià. Tot just fa uns dies es va confirmar que el jove de 26 anys havia estat condemnat a mort, segons el portal Iran Wire. El futbolista s'hauria mostrat molt crític contra el règim islamista i hauria estat condemnat a mort per "traïció a la pàtria".
Com van començar les protestes a l'Iran?
Les manifestacions i les protestes van començar el mes de setembre, quan la jove de 22 anys, Mahsa Amini, va morir en un hospital tres dies després de ser arrestada per la policia moral del país, que la va acusar de violar l'estricte codi de vestimenta del país. Va haver-hi una vaga de tres dies que va parar la vida de 85 milions de persones.
Al voltant de la seva mort, hi ha moltíssimes incògnites i versions que no concorden. Va ser detinguda per la policia de la moral el 13 de setembre, mentre estava de vacances amb la família per portar el vel malament: "li sortien alguns cabells", destacava Yolanda Vega, portaveu d'Amnistia Internacional sobre Iran, al portal Newtral.es, aleshores. El germà hauria exposat al portal Iran Wire, que la seva germana es trobava bé de salut quan va ser detinguda. Però hores després va tenir una mort cerebral, va ser traslladada a l'hospital i va morir tres dies després. "El que va passar a la comissaria és el que no se sap, però hi ha al·legacions que podria haver estat sotmesa a tortures", comentava Vega al mateix portal.
Alguns mitjans de comunicació com Iran International han compartit l'escàner del crani que demostra una fractura òssia, hemorràgia i edema cerebral. “Els documents mèdics (…) mostren vívidament una fractura de crani al costat dret del seu cap causat per un trauma sever, cosa que corrobora relats anteriors de la seva família i metges sobre cops propinats diverses vegades al cap”, informen. D'aquesta manera, confirmen que “els metges diuen que els resultats són compatibles amb la síndrome de dificultat respiratòria aguda per un traumatisme cerebral”, recull també aquest mateix mitjà i se'n fa ressò Newtral.es.
Imatge principal: tropes de l'Iran realitzen maniobres / Efe