ÚLTIMA HORA |  Segueix el minut a minut del conflicte Rússia - Ucraïna
En les últimes hores, els mitjans nord-americans han revelat que Rússia hauria demanat a la Xina ajuda per afrontar la invasió d'Ucraïna, especialment a través de l'enviament d'armes i també amb suport econòmic per fer front a les sancions d'occident que comencen a ofegar el règim de Putin. Pequín va frisar a negar aquests fets, assegurant que no abandonarien la seva posició i hores més tard, en roda de premsa, el portaveu xinès d'Exteriors, Zhao Lijian va voler desmentir aquestes informacions, assegurant que eren falses i "pura desinformació". D'aquesta manera, la Xina es manté ferma en la posició que va adoptar poc després de la invasió, solidaritzant-se amb el poble ucraïnès. Ara, però, la CNN assegura que la Rússia de Putin hauria demanat al govern de Xi Jinping ajuda més enllà del suport econòmic i l'enviament d'armament. I és que vint dies després de la invasió, l'exèrcit rus necessita aliments. 

Les tropes busquen menjar 

Tot i que des de la Xina neguin que hagin rebut cap demanda de Rússia, des dels Estats Units insisteixen en aquesta idea i concreten que "entre l'ajuda que va demanar Rússia hi havia kits d'aliments militars no peribles envasats prèviament, que als EUA es coneixen com a "àpats llestos per menjar" o MRE (per les seves sigles en anglès). A més, la sol·licitud d'aliments reconeix els reptes logístics que analistes i funcionaris militars diuen que han obstaculitzat el progrés rus a Ucraïna i planteja preguntes sobre la preparació fonamental de l'exèrcit rus.

D'aquesta manera, segons la CNN les unitats desplegades han superat els seus combois de subministrament i els informes de codi obert demostren que les tropes russes s'han vist obligades a entrar a botigues de queviures per buscar menjar a mesura que avançava la invasió i passaven els dies. Una de les fonts amb les quals ha parlat aquest mitjà nord-americà suggereix que el menjar podria ser una petició que la Xina estaria disposada a satisfer, perquè no arriba a una assistència letal que seria vista com una profunda provocació per part d'Occident. En aquest sentit, ahir des de Pequín negaven les informacions i des dels Estats Units remarcaven que si finalment s'acceptés, suposaria un canvi radical en el futur de la guerra. 

Converses a Roma

Tot i els desmentiments dels ministres xinesos, des dels Estats Units, funcionaris de l'administració han insistit que la Xina ha manifestat la seva voluntat de proporcionar assistència militar a Rússia. Aquest intercanvi d'acusacions es va produir abans que autoritats xineses i nord-americanes es trobessin a Roma, concretament Jake Sullivan, el conseller de Seguretat Nacional dels Estats Units, amb el màxim diplomàtic de la Xina, Yang Jiechi. "El senyor Sullivan ha plantejat una sèrie de qüestions en les relacions entre els Estats Units i la Xina, amb una discussió substancial de la guerra de Rússia contra Ucraïna", va dir Jeichi sobre de la reunió. "També han subratllat la importància de mantenir línies de comunicació obertes entre els Estats Units i la Xina".

Kíiv, sota el setge rus 

Les preocupacions per la possible implicació de la Xina en el conflicte s'han intensificat en les últimes hores, amb més bombardejos a Kíiv, la capital ucraïnesa que ha passat la nit sota el setge rus, i amb les tropes russes avançant cap a l'oest, amb atacs sobre bases militars a Lviv, una ciutat que fins ara semblava segura i que només es troba a 25 quilòmetres de la frontera amb Polònia i, per tant, de la Unió Europea i l'OTAN. En aquest sentit, durant els últims dies, Joe Biden i altres membres de la seva administració han alertat que encara que es rebutgés la proposta d'Ucraïna de crear un espai d'exclusió àrea per evitar entrar directament en el conflicte, si s'atacava algun país de l'OTAN aquest conflicte s'acabarà convertint en la Tercera Guerra Mundial. Vladímir Putin no va trigar a respondre a Biden, anunciant que tots els combois amb armament militar que arribessin a Ucraïna serien considerats un objectiu legítim.

A la imatge principal, un supermercat mig buit a Kíiv / Europa Press