Èxit de la vaga general a França: més d'un milió de ciutadans surten al carrer

França ha viscut una jornada de vagues i mobilitzacions que ha deixat imatges que feia anys que no es donaven al país. La crida a la mobilització llançada per entitats i sindicats per protestar contra la reforma del sistema de pensions del govern d'Emmanuel Macron ha estat seguida per centenars de milers de francesos a reu del país. Les manifestacions han estat multitudinàries a les ciutats de tot l'Estat, però, especialment, a París on unes 400.000 persones han marxat per rebutjar els plans d'Elisi, segons els sindicats. 

 "La mobilització és la imatge del que llegim a les enquestes, és a dir, que una gran majoria dels ciutadans d'aquest país estan en contra d'aquesta reforma", ha afirmat Philippe Martínez, secretari general de la Confederació General del Treball (CGT) francesa, segons recull Efe. Si bé la manifestació de París ha estat la mostra de força més gran d'aquestes protestes, les altres mobilitzacions tampoc s'han quedat curtes. Des de Marsella fins a Nantes, els sindicats calculen que 2 milions de persones han sortit als carrers de tot el país. En canvi, el Ministeri de l'Interior ha rebaixat la xifra fins als 1,1 milions. Alguns dels manifestants han causat incidents i destrosses per les quals han estat detingudes 38 persones.

A més de les manifestacions, també es van convocar vagues en diversos sectors, per exemple, el transport públic, el qual va funcionar amb grans retards, o en el sector educatiu. L'èxit de la mobilització ha fet que els sindicats apunten a una nova reunió conjunta per organitzar més protestes conjuntes. 

El projecte de reforma de Macron 

Mentre que el president francès es trobava a Barcelona enfortint els lligams amb el president espanyol, Pedro Sánchez, als carrers del seu país carregaven contra una de les seves prioritats polítiques aquest 2023, segons ha assenyalat el mateix Executiu. El govern de Macron defensa com a imprescindible per a l'equilibri financer del sistema, són el retard de l'edat mínima de jubilació de 62 a 64 anys per al 2030 i l'augment del període de cotització de 42 a 43 anys per al 2027 (fins ara previst per al 2035) per gaudir de la pensió completa.

El govern francès sosté que és l'única manera de mantenir el sistema de pensions, però els sindicats denuncien aquest canvi del model de vida i treball de tots els treballadors francesos. "Som aquí per dir que no, perquè és també una qüestió de visió de la societat. Volem ser una societat que utilitzi l'ésser humà o volem una societat per al benefici de l'ésser humà?", ha qüestionat un jove manifestants a París.