Més de cinc mesos després de les eleccions del 28 de juliol, Veneçuela ha de proclamar aquest divendres el president guanyador dels comicis i el país es prepara per a la presa de possessió de Nicolás Maduro, que segons el chavisme, va ser el vencedor, però està expectant per les promeses del que es considera guanyador legítim, Edmundo González Urrutia, de què estarà a Caracas per ser investit president. La cerimònia de la proclamació tindrà lloc en el Palau Federal Legislatiu de la capital veneçolana a les 12 del migdia hora local, les 17 hores a Espanya. Les darreres hores, el govern de Maduro ha augmentat la repressió, amb detencions d’opositors i un gran desplegament militar i policial en tot el país donat que la crisi política s’ha estès en els darrers mesos als carrers, amb mobilitzacions per part dels partidaris de les dues faccions, i amb manifestacions com la celebrada aquest dijous a Chacao, on la líder opositora Maria Corina Machado assegura que va ser detinguda durant més d’una hora, mentre el chavisme ho nega.
El món mira avui cap a Veneçuela
La comunitat internacional està preocupada i esperant amb màxima expectació aquestes hores prèvies a la cerimònia del jurament del càrrec a la seu de l’Assemblea Nacional (AN, Parlament), controlat pel chavisme, a l’espera de notícies sobre Edmundo González i si serà capaç d'entrar al país per “prendre possessió” del càrrec de president. El seu retorn està envoltat d’incertesa i especulacions. Tot i que assegura que arribarà a Caracas per jurar el càrrec, es desconeixen els detalls de com planeja fer-ho, i les possibilitats que aconsegueixi entrar al país són limitades i arriscades, doncs s’enfronta a una ordre de cerca i captura amb una recompensa de 100.000 dòlars oferida per la informació que condueixi a la seva detenció. Les autoritats veneçolanes mantenen un fort dispositiu de seguretat per tal d’impedir l’entrada d’Edmundo González al país.
Suport dels presidents llatinoamericans i de Trump
L’opositor veneçolà està acompanyat per alguns expresidents llatinoamericans que l’han fet costat en la gira internacional que ha mantingut en els darrers dies i han expressat el seu suport en l’intent de tornada a Veneçuela. Vicente Fox (Mèxic), Felipe Calderón (Mèxic), Laura Chinchilla (Costa Rica), Andrés Pastrana (Colòmbia), Jorge Quiroga (Bolívia), Mireya Moscoso (Panamà), Ernesto Pérez Valladares (Panamà) i Hipólito Mejía (República Dominicana) són els polítics històrics que estan acompanyant Edmundo González Urrutia. Volen ser una mena d’escut de protecció que pugui dificultar la detenció del president electe que consideren legítim de Veneçuela, que en les darreres hores ha rebut la bona notícia de què Donald Trump l’ha reconegut com a president electe i ha assegurat que tant ell com Maria Corina Machado són “lluitadors per la llibertat” i que “no han de ser danyats i han de seguir segurs i vius”. Aquests expresidents llatinoamericans, juntament amb altres, formen part del Grup IDEA (Iniciativa Democràtica d'Espanya i les Amèriques) i han manifestat la seva disposició a acompanyar González Urrutia en el seu retorn promès a Caracas per a la seva pròpia investidura. A més, un total de 32 exmandataris d'Amèrica Llatina han expressat el seu suport a González Urrutia, incloent-hi Mauricio Macri, Iván Duque, José María Aznar, Mariano Rajoy, Luis Lacalle Pou i Julio María Sanguinetti.
Opcions via aèria i terrestre complicades
No és fàcil que Edmundo González aconsegueixi el seu propòsit d’entrar al país. Les opcions d’entrar per via aèria o terrestre són gairebé impossibles. El ministre de Relacions Interiors, Justícia i Pau de Veneçuela, Diosdado Cabello Rondón, ha amenaçat de "neutralitzar" qualsevol avió no autoritzat que intenti ingressar al país. Una altra cosa és si serien capaços de fer volar pels aires un avió on estiguin a bord González Urrutia i els presidents històrics llatinoamericans, o si els avions militars l'obligarien a aterrar per posteriorment detenir-los.
És per això que s’especula que Edmundo González podria intentar una entrada “simbòlica” en territori veneçolà, sigui en aigües territorials o en un espai consular. Algunes fonts suggereixen que està decidit a entrar a Veneçuela per qualsevol mitjà possible, i que si arriba a entrar, o bé es deixi detenir voluntàriament i donada la seva edat (75 anys) confiant a poder complir un arrest domiciliari en comptes d’anar a presó. Una altra opció seria que si arriba a Caracas, intenti refugiar-se en una ambaixada dins del país.
Temor a un enfrontament civil
La notícia de la possible detenció també podria desencadenar una reacció dels milers d’opositors al règim i l’enfrontament civil amb els partidaris chavistes, amb unes conseqüències que són temibles i imprevisibles. El règim de Maduro ha entregat en els darrers dies fusells i armes a centenars de civils (algunes fonts parlen de mig milió) integrants dels recentment creats “cossos de combatents”, la majoria adscrits a 31 institucions públiques com PDVSA, ministeris, la vicepresidència i associacions governamentals. Maduro va justificar aquesta acció dient que cal "armar el poble" davant de suposades "amenaces" de grups opositors i "mercenaris estrangers".
En un missatge publicat en el seu compte de X (antic Twitter), s'ha mostrat orgullós per les múltiples manifestacions de suport que va rebre aquest dijous en els carrers de Veneçuela i també en altres indrets del món, i ha assegurat que els veneçolans "no tenen por" i que estan disposats a exigir "els seus drets".