L'expresident de la República (2012-2017) i exlíder del partit socialista francès François Hollande se suma al Front Popular, la gran coalició de les esquerres de cara a les eleccions legislatives anticipades que se celebraran a França d'aquí a dues setmanes. Hollande serà candidat en el seu antic feu electoral de la circumscripció de Corrèze i ho farà de la mà del seu partit, un dels integrants de la coalició electoral en la qual també participen els 'insubmisos' de Jean-Luc Mélenchon, el Partit Comunista (PCF), i els Ecologistes-Verds. Fonts de l'entorn d'Hollande ha confirmat aquest dissabte a l'emissora France Info la informació, que havia revelat prèviament el diari La Montagne. Poc després, Hollande ha comparegut davant dels mitjans aquest dissabte i ha confirmat que fa aquest pas davant una situació "tan greu", perquè "l'extrema dreta mai ha estat tan a prop del poder".

Dijous passat, Hollande havia recolzat plenament la constitució del Front Popular: va insistir que davant la possibilitat real d'un Govern d'extrema dreta, encapçalat per un Reagrupament Nacional (RN) —el partit de Marine Le Pen— en auge, cal anar “més enllà de les divergències”. No obstant això, en paral·lel, l'exmandatari demanava que aquesta coalició d'esquerres assegurés “una orientació europea", adhesió a l'OTAN i el reconeixement del caràcter terrorista dels atacs de Hamàs a Israel el passat 7 d'octubre.

En aquest sentit, marca distàncies amb La França Insubmisa (LFI) de Mélenchon, principal partit de l'esquerra a França ara mateix i amb el qual manté àmplies diferències, en tant que Hollande ha presentat sempre postulats molt més conservadors que, sumat a les retallades de la seva presidència, van costar als socialistes l'hegemonia d'aquest espai ideològic durant els darrers anys. De fet, la candidatura d'Hollande ja aixeca polseguera: la branca de Corrèze del Partit Comunista ha emès un comunicat a xarxes en el qual admeten les reticències que tenen molts militants amb el paper de l'expresident i recorden les seves "decepcions", però asseguren que defensaran el programa comú pactat com a Front Popular.

Es tracta d'un programa de consensos mínims centrat en mesures econòmiques i socials i que té l'objectiu de "trencar" amb la darrera tendència liberal-conservadora que ha regit l'Estat francès amb Macron, Sarkozy o el mateix Hollande. Entre les mesures que porten, apujar el salari mínim a 1.600 euros nets mensuals —ara és de 1.400— , un impost a les grans fortunes, indexar els sous a la inflació, posar topall als preus de l'alimentació i l'energia o aturar la reforma de Macron que vol ampliar l'edat de jubilació dels 62 als 64 anys.

El Front Popular seria segona força, segons les enquestes

Hollande també havia criticat molt durament la decisió del seu successor a l'Elisi i actual mandatari, Emmanuel Macron, per haver decidit anticipar la convocatòria d'eleccions legislatives, “en el pitjor moment i en les pitjors circumstàncies”. Aquests comicis han de celebrar-se a dues voltes el 30 de juny i el 7 de juliol. Macron va anunciar l'avenç electoral el diumenge a la nit, una vegada que es van conèixer els resultats de les europees, en les quals els de Le Pen van aconseguir una victòria clara amb un 31,4% dels vots.

Renaixement (RE), el partit de Macron, va patir una gran derrota, quedant en segona posició, amb un 14,6% i trepitjant-li els talons amb un 13,8% el Partit Socialista (PS). Totes les enquestes publicades després de la convocatòria d'eleccions donen com a guanyadors novament als de Le Pen, amb més del 30% dels vots en la primera volta, mentre que el nou Front Popular se situaria en segon lloc, ben a prop, amb entre el 25% i el 28%. Al bloc liberal-centrista de Macron l'auguren una tercera posició, amb menys del 20%.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!