Els partits d'extrema dreta a la Unió Europa han deixat de ser un fenomen residual per ser decisius o, directament, entrar en el govern. Giorgia Meloni a Itàlia o Viktor Orbán a Hongria marquen el camí de la normalització de l'extrema dreta a les institucions arreu d'Europa. Ara pot ser el torn dels Països Baixos després d'unes eleccions generals que han deixat com a força més votada el partit d'extrema dreta, liderat per l'antiislamista i euroescèptic Geert Wilders.
La fiabilitat dels sondejos es posa en dubte a escala global, ja que la victòria de l'extrema dreta no estava en cap travessa. Les enquestes dels dies previs a les eleccions advertien d'un ascens del PVV, però el seguien situant en un segon lloc, després dels liberals de dretes VVD, amb Dilan Yeşilgöz al capdavant. El resultat electoral s'allunya d'aquestes prediccions: el PVV obté 35 escons i el VVD 24, i en queda tercer en un Parlament de 150 diputats. En segon lloc, ha quedat el bloc d'esquerres format pel socialdemòcrata PvdA i els verds GroenLinks, que encapçala l'exvicepresident de la Comissió Europea Frans Timmermans, amb 25 escons. Nou Contracte Social (NSC), partit del democristià Pieter Omtzigt, entra per primera vegada al Parlament amb 20 escons.
Un parlament fragmentat i, a priori, amb promeses de cordó sanitari
Dels 26 partits que es van presentar als comicis, 16 han aconseguit representació parlamentària, encara que, a excepció del PVV, VVD, NSC i el bloc de Timmermans, cap no ha superat la barrera dels 10 escons. Ni tan sols els tres més votats tenen prou representats per governar en solitari. Per començar, el bloc Timmermans ja ha deixat clar que no pactarà amb l'extrema dreta. Si bé alguns partits han deixat clar que volen imposar un cordó sanitari, no tots són tan contundents.
Països Baixos obre ara una etapa de negociacions, i com que el PVV ha aconseguit el nombre més gran d'escons, Wilders té la prioritat per portar aquestes converses a bon port. Podria aconseguir majoria amb VVD i NSC, que sumarien 79 escons en un gabinet de tres partits, però Yeşilgöz i Omtzigt ja han dit que “no serà fàcil” i que no estan disposats a tenir-lo com a cap de govern.
Quines alternatives tindrien els Països Baixos? Si Wilders fracassa, l'esquerra podria intentar negociar un govern amb el VVD i NSC, a més dels liberals d'esquerres D66, que, malgrat haver patit una patacada electoral, mantenen 10 dels seus 24 escons. Tots quatre en sumarien 79, si es confirmen els sondejos, que té un marge d'error d'un escó.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!