El dret a l'avortament és un dels grans camps de batalla de l'extrema dreta arreu del món i, concretament a la Unió Europea. Els líders d'extrema dreta d'arreu de la Unió Europea han posat el dret a decidir sobre el propi cos de les dones a la seva llista de drets a retallar. Els governs de Polònia i Hongria abanderen com ningú aquesta croada contra els drets de les dones i ara tenen a un nou aliat: Itàlia. Giorgia Meloni i els seus socis de govern compateixen la visió de l'extrema dreta europea que advoca per acabar a la pràctica amb el dret a l'avortament. Sense tenir l'Executiu encara ben tancat, el soci de Meloni, Forza Italia (FI), liderada per Silvio Berlusconi, ha presentat una un projecte de llei per limitar aquest dret a Itàlia. 

Es tracta de la primera iniciativa de llei registrada aquesta legislatura, una mostra de les prioritats de la nova coalició d'ultradreta. La formació de Berlusconi ha assegurat que amb aquesta llei s'introduirà en el sistema legal "la capacitat jurídica del fetus". Concretament, pretenen modificar l'article u del codi civil italià que recull l'adquisició jurídica de l'individu en el moment del naixement. Forza Italia vol que aquest reconeixement s'atorgui al "no concebut", segons Público. 

Tot plegat presentaria un escenari molt difícil per acabar amb un embaràs voluntàriament, ja que qualsevol dona que optés per aquesta via es trobaria en perill que s'emprenguin accions legals contra ella. De moment han transcendit pocs més detalls del text presentat per la formació de Berlusconi, però han estat suficients per fer saltar a l'oposició. "La dreta és sempre la dreta. El primer moviment és sempre per negar drets i restringir llibertats", ha afirmat Nicola Fratoianni, líder de l'aliança Verdi-Sinistra. L'oposició ha deixat clara la seva negativa aprovar la proposta de llei de Forza Italia i per com es distribueixen les forces parlamentàries tenen tot els números de vèncer i protegir el dret a l'avortament. 

Tanmateix, el fet que aquesta hagi estat la primera proposta de llei presentada per una de les formacions que confirmarà la coalició del govern ha fet saltar les alarmes. "Com era d'esperar, el primer pas de la dreta en aquesta nova legislatura és apuntar als drets de les dones", ha lamentat Riccardo Magi, president de +Europa. 

L'onada antiavortista de l'extrema dreta europea

Entre les primeres víctimes quan l'extrema dreta puja al poder hi ha els drets de les dones, com ha recordat el diputat italià Magi. El que ara succeeix a Itàlia, on es qüestiona un dret adquirit i normalitzat els darrers anys, ha passat en altres indrets de la Unió Europea (UE). Polònia és l'exemple més conegut. El país europeu de majoria catòlica ha tingut sempre una llei de l'avortament molt restrictiva que contemplava aquesta intervenció només en tres casos: si l'embaràs resulta d'una violació o un incest, si la vida o la salut de la dona està en risc o si el fetus té deformitats congènites. Fins i tot amb una llei tan limitada, el govern d'extrema dreta d'Andrzej Duda va pressionar al Tribunal Constitucional perquè s'eliminés de les excepcions els avortaments per defectes congènits. Aquesta decisió va desencadenar protestes multitudinàries arreu del país i com era d'esperar, els avortaments no han cessat, sinó que s'han negat o s'han forçat a tenir en la clandestinitat. Per això, el passat novembre de 2021 una dona va morir per no poder avortar tornant a encendre les protestes per Polònia. 

Un altre Estat europeu governat per l'extrema dreta que segueix les passes de Polònia és Hongria. Viktor Órban ha fet de la seva trinxera retallar drets al col·lectiu LGTBI, refugiats i dones. Pel que fa a aquestes darreres ha adoptat una aproximació en la seva lluita antiavortista similar a la dels conservadors dels Estats Units: obliga les dones a escoltar el batec del cor del fetus abans d'avortar. La mesura ha entrat en vigor des d'aquest setembre de 2022. Es tracta d'una tàctica dissuasiva que els republicans estatunidencs porten anys introduint en els sistemes legals dels seus estats. 

L'avortament, a la Carta Europea de Drets Fonamentals?

Les mesures que limiten el dret al propi cos de les dones europees s'aproven sota el beneplàcit de l'extrema dreta i la passivitat generalitzada de la UE. Per revertir aquesta situació, Emmanuel Macron, president de França, va reclamar al gener que es reformés la Carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea (UE) per tal d'incloure l'avortament i l'agenda climàtica. "Vint anys després de la proclamació de la nostra Carta dels Drets Fonamentals, que va consagrar especialment l'abolició de la pena de mort a tota la Unió, m'agradaria que poguéssim actualitzar aquesta Carta, en particular per ser més explícits en la protecció del medi ambient o el reconeixement del dret a l'avortament", va afirmar.