El vot dels francesos a Rússia ha canviat radicalment després de cinc anys. El Consolat General de França a Moscou ha publicat els resultats de la primera volta i ha triomfat el candidat de la ultradreta Éric Zemmour, per davant de l'altre extrem dretà que representa Marine Le Pen, considerada 'un xaiet' al costat de Zemmour.

Aquest també ha passat per davant de Macron, l'anterior guanyador a les presidencials de l'any 2017 a Rússia. Així doncs, els resultats d'ahir diumenge han estat els següents: Zemmour amb 236 vots; Macron amb 204; Le Pen amb 183; en quart lloc l'extrema esquerra de Jean-Luc Mélenchon amb 118; i cinquena, la dreta tradicional ensorrada, ara amb Valérie Pécresse, amb 44 vots. La llista completa l'ha publicada, abans fins i tot que el mateix Consolat, el corresponsal de France Info a Rússia, Sylvain Tronchet.

Els francesos marxen de Rússia

En paral·lel al canvi de tendència de vot, de Macron a Zemmour, també hi ha una altra dada rellevant: la davallada de la participació dels francesos a la Rússia actual de Vladímir Putin. En les presidencials de l'any 2017 hi havia 2.717 electors empadronats i a les actuals del 2022 cau fins als 2.624. Però on es fa més palpable és en la caiguda dels qui han anat a votar. Aleshores, del total van votar 1.589, és a dir, un 58,5%; ara s'han emès 879 vots, és a dir, un 33,49%. La conclusió del ball de xifres és rellevant: més del 20% dels votants no han participat en la primera volta a les presidencials del 2022. Tal com indica el periodista Tronchet això s'explica "per les sortides dels francesos de Rússia de les darreres setmanes" del país i que encara comptarien en l'escrutini.

Primera volta Moscou Russia 2017

Resultats de la primera votació del 2017 publicades pel Consolat francès a Moscou

Zemmour somiava amb un "Putin a la francesa"

En el conjunt del país, Éric Zemmour va obtenir el 7% dels vots emesos a la primera volta de les eleccions presidencials del 10 d'abril. Aquesta derrota s'explica, sens dubte, per una combinació de factors, que el candidat de l'extrema dreta també ha vist augmentar les últimes setmanes, en multiplicar les crides a la mobilització, a totes les capes de l'electorat, tot i que pot estar satisfet d'haver precedit a Valérie Pécresse. Després de conèixer els resultats, ahir va demanar el vot per Marine Le Pen el proper 24 d'abril. "Tinc moltes discrepàncies amb Marine Le Pen però no m'equivoco amb l'oponent, hi ha un home davant que ha portat més de 2 milions d'estrangers, que no ha dit ni una paraula sobre seguretat, immigració i que ho farà pitjor. Demano als meus votants votar Marine Le Pen!", va pronunciar diumenge a la nit des de la sala gran de la Maison de la Mutualité, a París, davant de centenars d'activistes seus. Aquest extremista va pujar com l'espuma i després es va desfer. El passat setembre del 2021, va irrompre amb el 17% de la intenció de vot, abans de caure inexorablement. Evidentment, ha aconseguit imposar els temes de la seva campanya, fins i tot a la dreta clàssica. 

La guerra a Ucraïna també és una de les causants de perdre la força inicial que tenia a França, a diferència dels francesos que viuen a Rússia. Zemmour va afirmar el mes de desembre que estava segur que Putin no atacaria Ucraïna. Posteriorment, va condemnar l'atac però s'ha oposat a les sancions imposades a Moscou i al subministrament d'armes al president ucraïnès Volodímir Zelenski. També se'l culpa per unes declaracions del 2018, quan va dir que "somiava amb tenir un Putin francès". I dels refugiats ucraïnesos també ha declarat que "no són benvinguts".

Davant d'aquest escenari, queda la segona volta. Per part de l'ambaixada francesa a Rússia obrirà la seva seu el proper 24 d'abril, de 8-10h al carrer Bolchaya Iakimanka número 45 de Moscou. On també ha cridat l'atenció mediàtica és a Xangai on hi ha 4.848 electors francesos que han quedat bloquejats i no se'ls ha permès anar a votar per les restriccions que imposa el govern xinès derivades d'un nou brot de la covid.