El president francès, Emmanuel Macron, va convocar un avançament de les eleccions legislatives a l'Assemblea Nacional el 9 de juny passat. El líder francès es va veure superat pels mals resultats del seu partit als comicis europeus. Macron s'ha imposat en les dues últimes campanyes que ha encapçalat, la que el va portar a l'Elisi el 2017 i la seva reelecció el 2022, però des d'aleshores, el líder francès ha perdut popularitat. Una situació que ha portat França a una carrera electoral incerta en què es tem l'arribada al poder de l'extrema dreta, per primera vegada en aquest país des de la Segona Guerra Mundial. En l'actualitat, cap front polític no té majoria absoluta, ja que la coalició dominant, sota el nom de Junts –formada pel partit Renaixement de Macron, Moviment Demòcrata, i Horizons– només té 250 dels 577 escons que conformen l'Assemblea Nacional.
Per ara, Reagrupament Nacional, que lidera les enquestes, ja ha dit que no governarà si no té majoria absoluta. I des que es van convocar aquests comicis, l'extrema dreta s'ha dedicat a anar fent promeses. Aquesta setmana ha destacat la promesa d'excloure persones amb doble nacionalitat de feines públiques.
Què diuen els sondejos?
La primera volta de les eleccions legislatives anticipades a França tindrà lloc el pròxim diumenge 30 de juny. Reagrupament Nacional (RN) segueix al capdavant: segons l'últim sondeig d'Ipsos per a Le Parisien i Radio France, la RN i els seus aliats compten actualment amb el 35,5% de les intencions de vot (31,5% per als candidats de Reagrupament Nacional i el 4% per als candidats republicans recolzats per Reagrupament Nacional).
L'esquerra, unida sota la bandera del Nou Front Popular, se situa en segon lloc, amb el 29,5% de les intencions de vot, deu punts percentuals per davant de la majoria presidencial de Junts, acreditada amb el 19,5% de les intencions de vot.
Si RN i els seus aliats obtenen el 35,5% dels vots al final de les eleccions, tindran una àmplia majoria relativa a l'Assemblea Nacional, però no majoria absoluta, tal com destaca el portal Statista. El cap de setmana passat, el president de la RN (i candidat del partit de Marine Le Pen) Jordan Bardella, va anunciar que només acceptaria ser nomenat primer ministre si el seu partit disposava de la majoria absoluta a l'Assemblea per tenir "el poder de canviar la política" al país.
Quins partits formen el Nou Front Popular?
La coalició, que per ara va segona a les enquestes, està formada per diversos partits d'esquerra francesos, entre els quals destaquen Els Ecologistes, el Partit Comunista Francès, el Partit Socialista, Place Publique, Générations, Esquerra Republicana i Socialista, el Nou Partit Anticapitalista, l'Esquerra Ecosocialista i, per descomptat, França Insubmisa, amb Jean-Luc Mélenchon al capdavant.
L'actuació de Nou Front Popular a les eleccions legislatives marcaran el futur de la política. Macron no s’ha cansat de dir que la coalició és d'extrema esquerra i que la seva proposta és l'única vàlida per evitar el “caos dels dos extrems”. Per part seva, NFP proposa algunes accions com la pujada del salari mínim a 1.600 euros, la millora de la infraestructura i els serveis públics, o reduir la jubilació als 60 anys.
La proposta de Macron
La coalició governant, Junts per la República (Ensemble pour la République) és la més mal col·locada per aconseguir una majoria absoluta a l’Assemblea Nacional. Per ara, les enquestes li donen només el 19%, i tot fa pensar que podria perdre la majoria relativa que tenia fins ara. Macron, però, està entestat a repetir la plataforma que l’ha portat a la presidència. Malgrat tot, les polèmiques mesures introduïdes pel govern d'Emmanuel Macron en aquest darrer mandat presidencial han provocat una reacció negativa entre l’electoral francès.
El funcionament de les eleccions franceses
Aquest diumenge 30 de juny, França celebra la primera volta de les eleccions. I la segona volta serà el 7 de juliol. A les eleccions legislatives, els francesos voten un diputat en cadascuna de les 577 circumscripcions. Si cap candidat obté la majoria (necessita el 50% de suports i no sol passar) passen a la segona volta aquells que hagin aconseguit almenys el 12,5% dels sufragis.
La particularitat és que si cap dels blocs polítics aconsegueix una majoria absoluta a l'Assemblea Nacional, es produeix un bloqueig. Per tant, no tindria sentit una remodelació de l'executiu, ja que això no desencallaria la situació, i el cap de l'Estat no pot tornar a dissoldre la cambra de diputats fins un any després, és a dir, fins al juny del 2025.