Els coets Falcon 9 de la companyia SpaceX del magnat nord-americà Elon Musk han tornat a l’espai després de la suspensió temporal que va decretar l’òrgan regulador del govern nord-americà el passat dimecres causa de l’accident que va patir una de les unitats durant una maniobra de recuperació quan tornava d’una missió Starlink. L’Administració Federal d’Aviació (FAA) dels Estats Units, ha autoritzat novament els llançaments del coet Falcon 9 permetent que SpaceX reprengués les seves operacions espacials. La companyia espacial va presentar la sol·licitud per retornar als vols el 29 d’agost i la FAA va aprovar la represa dels llançaments aquest divendres, tot i que la investigació continua oberta. SpaceX havia de complir amb tots els requisits de la llicència per continuar enlairant els seus coets. D’aquesta manera, es podrà reprogramar la missió Polaris Dawn, que busca realitzar la primera caminada d’un astronauta civil de la història, i la missió Crew-9 de la NASA a l'Estació Espacial Internacional, que permetrà el retorn dels astronautes Wilmore i Williams, atrapats des de fa quasi tres mesos a l'espai. Ara, la missió Polaris, que s’havia d’enlairar el passat 27 d’agost, espera una finestra de bon temps per sortir a l’espai.

Fallida del propulsor

L’Administració Federal d’Aviació (FAA) dels Estats Units va suspendre temporalment tots els llançaments dels Falcon 9  a causa de l’accident que va patir una de les unitats durant una maniobra de recuperació quan tornava d’una missió de la xarxa de satèl·lits Starlink. La FAA volia esclarir les causes d’aquest accident que no va causar danys personals, però que comprometia les missions en curs. SpaceX havia posat en òrbita el passat dimecres 21 nous satèl·lits per a la seva constel·lació Starlink amb un coet Falcon 9. La missió va ser un èxit i el coet va col·locar en òrbita tots els satèl·lits, però la fallida d’un propulsor de la primera etapa durant la recuperació del coet, en una plataforma oceànica, va fer que bolqués i que explotés mentre intentava aterrar. Aquesta fallada va provocar la investigació de la FAA per aclarir els fets, i mentrestant es van suspendre tots els llançaments dels Falcon 9 fins que ara els reguladors nord-americans han aixecat la prohibició després d’avaluar qualsevol risc potencial per a la seguretat pública. 

Plataforma de recuepració del Falcon 9
Plataforma de recuepració del Falcon 9 A Shortfall of Gravitas

Un accident aïllat

Es considera que aquesta fallada és un cas aïllat, tenint en compte el seu historial dels darrers anys. Després 344 missions consecutives d’èxit, el passat 12 de juliol es va produir el primer incident d’un Falcon 9 des del 2016, quan la segona etapa va fallar durant una missió de Starlink quan el motor no va completar la segona encesa. El segon incident és el que es va produir el 28 d’agost, quan la primera etapa del Falcon 9 (B1062) va acabar explotant durant la maniobra d’aterratge. Es va observar una llampada verda al voltant dels motors just abans que el propulsor es bolqués i explotés mentre intentava aterrar al vaixell no tripulat A Shortfall of Gravitas a l'Oceà Atlàntic. Un vídeo mostra com s'inicia el foc en un dels motors del Falcon 9, cosa que va provocar que es bolqués cap a un costat i finalment explotés. Aquest era el vol número 23 d’aquest propulsor en particular, marcant un rècord de reutilització per Space X.

 

Tot i que el propulsor és un objectiu secundari i no hi havia vides en risc, la reutilització de tot el sistema de coets és crucial per al model de negoci de SpaceX, i els Falcon 9 són la nau insígnia de la companyia. La flota de coets té una gran importància tant pel govern dels Estats Units i els programes de la NASA, com per a la indústria privada, que confien en SpaceX i els seus coets per impulsar satèl·lits i posar astronautes en òrbita, sense comptar amb futures expedicions a la Lluna i a Mart.

Polaris Dawn, a l’espera

Ara, Space X està pendent de poder reprogramar el llançament del Falcon 9 que ha de portar la càpsula Crew Dragon amb quatre tripulants a bord, en la primera missió completament civil i que inclourà el primer passeig espacial comercial que s’haurà fet mai.  L’enlairament de la càpsula de la missió Polaris Dawn estava programat inicialment pel 26 d’agost, posteriorment es va ajornar pel 27, però va ser cancel·lat a causa d'una fuita d'heli a terra. Un segon intent per al 28 d'agost  es va haver d'endarrerit perquè l'Administració Federal d'Aviació (FAA) va deixar a terra temporalment el Falcon 9. La companyia està monitorant activament les condicions meteorològiques i altres factors per determinar quan serà segur i viable reprendre la missió. Cal esperar que es donin les condicions climàtiques favorables tant pel llançament com pel retorn, programat per cinc dies després. Mentrestant, la tripulació liderada pel comandant, el multimilionari Jared Isaacman i formada pel pilot Scott Poteet i les enginyeres Sarah Gillis i Anna Menon, segueix en quarantena esperant el llançament.

El comandant Jared Isaacman ha explicat a través de la xarxa X les raons del retard, destacant que a diferència d’una missió de l’Estació Espacial Internacional (ISS), no tenen l’opció de retardar molt l’estada en òrbita, pel fet que la càpsula té consumibles de suport vital limitat, el que fa crucial poder ameritzar segons el que està programat. Isaacman demana disculpes a tots els que van viatjar per veure el llançament de la missió Polaris, i subratlla que molts dels convidats van poder presenciar la darrera missió de Starlink, amb el coet que va explotar en la maniobra d’aterratge. “1062 va tenir una carrera increïble, volant moltes missions notables, com Inspiration4 i AX-1. És notable pensar en la vida que va portar aquest increïble coet des del dia que va sortir de la cadena de muntatge”.

El retorn de dos astronautes atrapats a l’espai

La normalització dels llançaments dels Falcon 9 també és una bona notícia pels astronautes Barry Butch Wilmore y Sunita Suni Williams que es troben actualment atrapats en l'Estació Espacial Internacional (ISS). Els astronautes van ser llançats el 5 de juny de 2024 a bord de la càpsula Starliner de Boeing per a una missió de prova que originàriament estava planificada per durar vuit dies, però a causa dels problemes tècnics de la nau, que fa inviable el seu retorn de manera segura, ja porten prop de tres mesos i no podran  tornar a la Terra fins al febrer de 2025, fet que suposa una extensió de 8 mesos més del previst. La NASA repatriarà a Wilmor i Williams en una càpsula Dragon de Space X, això implica que la pròxima missió Crew-9 de SpaceX, prevista pel 24 de setembre, portaria només dos astronautes en lloc de quatre, per deixar espai per la tornada de Butch i Suni.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!