Viure a Mariúpol s'ha convertit en una autèntica odissea. Els habitants de la ciutat controlada ara per les forces russes es veuen obligats ara a caçar coloms i posar trampes amb mitjans improvisats per aconseguir menjar. I és que el menjar a la ciutat portuària escasseja. Per sobreviure, els habitants de Mariúpol han començat a posar trampes per a coloms. Així ho ha explicat l'Ajuntament de Mariúpol a través del canal de Telegram. Segons assenyalen, la gent va fer el mateix durant la fam de 1932-1933. Els ocells, que abans eren alimentats pels residents a prop del teatre, ara se'ls han començat a menjar.
“Els habitants de Mariúpol es troben en un gueto, sense aigua ni menjar normals. No poden sortir de la ciutat. Els veïns ara s'han vist obligats a menjar-se els coloms. Aquesta és una burla de la gent que va viure una vida plena abans de la guerra. I no sabien què era passar gana ni no tenir aigua potable. Aquestes coses terribles estan passant al segle XXI, al cor d'Europa, davant del món sencer. Aquest és un genocidi del poble ucraïnès per part d'un estat terrorista", ha manifestat l'alcalde Vadym Boychenko.
Però menjar coloms, és perillós. Així ho ha manifestat Oleksandr Lazarenko, director del Centre d'Atenció Primària de Salut número 3, que explica que porten moltes malalties. "Els coloms són un caldo de cultiu per a moltes malalties víriques, bacterianes i fúngiques. En aquest sentit, la carn pot estar infectada. Pot causar histoplasmosi, encefalitis, ornitosi, salmonel·losi, toxoplasmosi i altres malalties perilloses. Aquestes malalties són especialment perilloses per als nens i la gent gran. En absència d'una atenció mèdica adequada, fins i tot pot provocar la mort".
Mariúpol pateix un risc elevat d'epidèmies
No sé sap amb exactitud quants ciutadans de la ciutat haurien perdut la vida, però les estimacions oscil·len entre 20.000 i 24.000 persones. A més, els habitants de la ciutat han passat un mes sota setge, en soterranis, sense aigua, ni calefacció, ni atenció mèdica. Segons recull un informe sobre Mariúpol presentat al Consell de Drets Humans de l'ONU, un 90% dels edificis de gran altura haurien quedat destrossats i un 60% de les cases i altres construccions també haurien quedat malmesos. A més, també els hospitals i centres sanitaris haurien quedat inservibles. No hi ha hagut i encara no hi ha aigua potable, per tant, la gent ha corregut als pous, embassaments oberts i molts han mort de camí. La ciutat ha estat sota bombardejos de tancs, d'artilleria pesant i s'han fet servir llançacoets i atacs aeris. Molts residents no han estat enterrats o no ho han estat degudament, fet que la calor i les pluges, pot estar contribuint a les infeccions i pudors. L'evacuació de civils es va dur a terme en un mes. 350.000 persones van abandonar la ciutat i estaven llestos per fer-ho a qualsevol lloc. Malgrat tot, no tots van tenir les mateixes oportunitats. Altres perquè o bé no tenien on anar, o no tenien els mitjans ni recursos, han optat per quedar-se. Un fet que, evidentment, ha tingut conseqüències.
Ni aigua potable, ni aliments
La situació a Mariúpol és crítica, l'OMS adverteix del perill de brots infecciosos. Els residents de Mariúpol al límit a causa de la manca d'aigua potable. L'alcalde de la ciutat ho va explicar, també per Telegram. “Més de 100.000 persones que encara són a la ciutat no tenen accés a aigua potable. Els residents fan cua durant 4-8 hores, un cop per setmana, tal com marquen els ocupants. Estan a la vora de la mort. Aquesta és una catàstrofe humanitària. Per això, hem de fer tot el possible per obrir un corredor verd i salvar la gent”, va dir Boychenko. Va afegir que els russos i els col·laboradors també havien restringit l'accés dels residents als aliments. Alhora, la ciutat es queda sense llum de gas i sense sistema de drenatge. Unes condicions idònies per a la propagació de malalties infeccioses, com el còlera.
Els kits d'ajuda humanitària no són suficients
Prop del centre comercial Metro, les tropes russes continuen repartint ajuda humanitària i kits de menjar. Però, malauradament, no són suficients per a tots els residents. Centenars de persones es veuen obligades a fer cua sota el sol, amb temperatures properes als 31 graus aquests dies, per rebre una mica de menjar i aigua. Tal com explicava el tinent d'alcalde de la ciutat de Mariúpol, Sergiy Orlov, en conversa amb ElNacional.cat, són habituals les cues per aconseguir aliments i les baralles entre els mateixos ciutadans per la impossibilitat de fer-ho. L'ajuda és escassa, ens repeteix. En conversa amb ElNacional.cat, destaca que cada dia es reparteixen entre 100 i 200 caixes de menjar per a totes les persones que, incansablement, s'acosten cada dia al punt de trobada. Com es pot veure a les imatges, aquestes caixes d'aliments són insuficients. Cal recordar que l'única ajuda humanitària que arriba a la ciutat ve de Rússia. A Mariúpol no hi pot entrar ni la Creu Roja, ni Càritas, ni cap organització. "Pensa que hi ha unes 150.000 persones encara a Mariúpol, més o menys. I només unes 100 o 200 caixes de menjar per dia. No és suficient, la gent es baralla pel menjar".
Imatge principal: combatent de la regió d'Azov. Foto: EFE / Orlando Barría