La fam provocada pels conflictes ha assolit màxims històrics i es cobra entre 7.000 i 21.000 vides diàries a tot el món. Així es desprèn de l'informe Food Wars d'Oxfam Intermón, publicat pel Dia Mundial de l'Alimentació, en què s'analitzen 54 països afectats per conflictes que afecten gairebé 281,6 milions de persones que pateixen fam aguda actualment. "En un món assolat pels conflictes, la fam s'ha convertit en una arma letal de la qual fan ús les parts, contradient les lleis internacionals i provocant un alarmant augment de les morts i el patiment", ha denunciat Emily Farr, responsable de Seguretat Alimentària i Econòmica d'Oxfam Intermón.
L'organització apunta que l'impacte de la fam en els conflictes armats actualment és més gran que mai. Concretament apunten a dues regions. Per una banda, Gaza, on actualment no arriba el 83% de l'ajuda alimentària necessària per al bloqueig de l'exèrcit israelià. Per altra banda, el Sudan, on més de 750.000 "s'estan morint de fam, a causa dels efectes mortals de les guerres als aliments, que probablement perduraran al llarg de generacions".
L'informe sosté que la causa de la fam no és només el conflicte, sinó que les parts bel·ligerants també estan fent servir els aliments com a arma, llançant atacs contra les infraestructures alimentàries, hídriques i energètiques i bloquejant l'ajuda alimentària de forma deliberada.
Cronificació de la desigualtat després dels conflictes
Oxfam Intermón sosté que, amb "massa freqüència", les iniciatives actuals per aconseguir la consolidació de la pau i la reconstrucció després dels conflictes busquen fomentar la inversió estrangera i incentivar economies basades en l'exportació. Tot i això, "les tendències liberals en matèria econòmica generen més desigualtat i patiment, i poden arribar a revifar els conflictes", ha alertat l'entitat.
Segons la seva opinió, "no és casualitat que siguin els països rics en recursos naturals els que sovint pateixin guerres, desplaçaments i nivells de gana, la combinació dels quals resulti letal". L'explotació d'aquestes primeres matèries sol generar més violència, desigualtat, inestabilitat i provocar nous conflictes. "També massa sovint, les inversions privades a gran escala —tant estrangeres com nacionals— han agreujat la inestabilitat política i econòmica d'aquests països, on els inversors prenen el control de la terra i els recursos hídrics, obligant la població a abandonar casa seva", ha afirmat Farr.
Els conflictes solen accentuar altres factors, com els fenòmens climàtics, la inestabilitat econòmica o les desigualtats, devastant els mitjans de vida de la població. Per exemple, continua l'informe, la crisi alimentària a l'Àfrica Oriental i el sud d'Àfrica s'han agreujat per fenòmens climàtics com les sequeres o les inundacions, sumades a l'augment dels preus dels aliments globalment, un augment associat als tancaments durant la pandèmia i altres interrupcions de la cadena alimentària relacionades amb la guerra entre Rússia i Ucraïna.
Objectiu 2030?
Tenint en compte la situació actual, el compromís de la comunitat internacional d'assolir l'objectiu "fam zero" per al 2030 continua sent poc realista. Oxfam Intermón afirma que els Estats i les institucions de tot el món, inclòs el Consell de Seguretat de les Nacions Unides, han d'exigir responsabilitats als que cometin "crims de fam", d'acord amb el dret internacional.
Segons la seva opinió, per trencar el cercle viciós de la inseguretat alimentària i els conflictes, els líders mundials "han d'abordar frontalment les condicions que els generen: el llegat colonial, les injustícies, les violacions dels drets humans, i les desigualtats, en lloc d'oferir solucions ràpides que només funcionen com a pegats".
Imatge principal: Nens desplaçats per l'ofensiva militar d'Israel a Gaza esperen rebre menjar. Europa Press