Apple i l'FBI se les tenen per un telèfon –un iPhone 5C, el més modest de la marca– en una batalla legal i política que definirà els límits de la protecció de la privacitat i el perímetre de les competències dels estats per accedir a dades personals, vulgui o no el seu propietari.

El gegant informàtic es resisteix des d'aquest dimecres a una ordre judicial que l'obliga, a instàncies de la policia federal, a fabricar tot un nou programari només per desencriptar el mòbil de Syed Farook, un dels militants islamistes que amb la seva dona van matar 14 persones en una clínica de San Bernardino (Califòrnia), el passat 2 de desembre. Ambdós van ser abatuts per la policia.

El president executiu d'Apple, Tim Cook, en una carta de 1.100 paraules, explica als seus clients que si obeeixen la interlocutòria del jutge, violarien els compromisos de privacitat adquirits amb els seus clients.

"Irònicament", diu Cook, "ens obliga a encarregar als nostres enginyers que obrin una 'porta del darrere'" i carregar-se el xifrat que ells mateixos van programar "per protegir els nostres usuaris". Apple vol recórrer l'ordre judicial la setmana que ve.

'The Blacklist'

"El govern ha estat incapaç d'acabar la investigació perquè no pot accedir al contingut encriptat de l'iPhone", diuen a la demanda els advocats de l'FBI. "Només Apple té els mitjans tècnics exclusius que podrien ajudar el govern (...) però s'ha refusat a proveir assistència voluntàriament", afegeixen.

El Departament de Justícia dels EUA "lamenta" que Apple no vulgui col·laborar a resoldre "un cas tan greu de terrorisme".

Els tècnics de la policia federal han exhaurit els intents de fer saltar el sistema de protecció de dades del telèfon i s'arrisquen que el sistema esborri automàticament totes les dades, funció que s'activa automàticament en el sistema operatiu iOS8 i superiors.

Tot plegat és digne d'un episodi de la sèrie The Blacklist. El debat que s'ha desfermat és colossal.

Google al rescat

El món polític s'ha posicionat contra Apple. La Casa Blanca, el Fiscal General (equivalent al ministre de Justícia) i la majoria de legisladors que s'han deixat sentir, tant republicans com demòcrates, lamenten la resistència del fabricant.

L'equip d'assessors en seguretat nacional d'Obama sempre ha afavorit la posició de l'FBI, encara que el president ha frenat, fins ara, qualsevol iniciativa legislativa en aquesta línia.

Apple, però, no està sola. El president de Google els ha fet costat aquest dijous:

Google és el propietari d'Android, el sistema operatiu del 83% dels mòbils del món (l'iOS d'Apple és un 14%).

Dave Maas, de l'Electronic Frontier Foundation, una entitat privada de protecció de les llibertats a internet, aporta una argumentació del fiscal general de George Bush Jr, el falcó John Ashcroft:

Pitjor el remei?

Entre els que demanen a Apple que no s'enroqui, l'argument és que l'FBI només demana que s'intervingui un sol cop i en aquest cas concret. Negar-s'hi, afegeixen, només agreujarà el problema, provocant que s'aprovi nova legislació que serà permanentment perjudicial per a les empreses i els consumidors. Aquesta nova legislació, diuen, podria obligar als fabricants a incloure una "porta del darrere" en tots els nous aparells.

Apple argumenta també que el programari que l'FBI demana no existeix per a la majoria dels seus telèfons. Al setembre del 2014, la marca de la poma va decidir no guardar més les claus d'encriptació dels seus telèfons. El fabricant té control sobre les dades que l'usuari genera i/o emmagatzema. Aquesta condició, però, no afecta el telèfon del terrorista, que és d'un model anterior.

Mal precedent

El que Apple (i Google) tem és obrir un precedent legal que avali pràctiques cada cop més intrusives del govern i les seves agències sobre els consumidors. També d'altres estats: Xina, per exemple, podria exigir als fabricants que els aparells pel seu país vinguin "oberts" de sèrie.

Totes les companyies del sector estan molt escaldades de la seva col·laboració (voluntària o no) amb els governs des que Edward Snowden i The Washington Post van descobrir que la intel·ligència dels EUA i del Regne Unit tenien accès a les dades dels usuaris de les nou principals companyies d'internet: Microsoft, Yahoo, Google, Facebook, PalTalk, AOL, Skype, YouTube i Apple.

La reacció dels usuaris ha estat demanar una encriptació més forta de les dades, que és el que els fabricants han fet fins ara, a més de demanar que es limiti la capacitat de vigilància de dades privades del govern dels EUA. Només en influir entre els polítics a Washington, Apple va gastar l'any passat 4,9 milions de dòlars. Google, 16,6 milions.