Si us pregunto què destacaríeu de Suïssa, segurament molts em direu coses potser com els Alps, la xocolata, el rellotge de cucut o la fondue... però si hi ha algun tret característic de debò del país helvètic, aquest és la neutralitat. 

Als suïssos no els agrada el conflicte, i l’eviten a tot cost. Històricament els suïssos havien estat grans militars, però el fet de perdre unes quantes guerres d’expansió i el fet que les grans potències europees volguessin fer d’ella un país que servís per prevenir els possibles conflictes entre elles, l’ha acabat convertint en el que és actualment. 

I el cert és que els suïssos es prenen la neutralitat molt seriosament: no trien bàndol, no envien tropes, i molt rarament entren a formar part d’aliances internacionals, com per exemple la Unió Europea o la OTAN. De fet, van decidir entrar a les Nacions Unides el 2002! Una dècada més tard que Corea del Nord. I els països que s’hi han sumat després d’ells, com Sudan del Sud o Montenegro, únicament és perquè no existien abans del 2002.

Al llarg de la història, Suïssa, efectivament, ha aconseguit mantenir-se neutral, però hi ha moments en què semblava impossible. Un d’aquests casos és a finals de la 2a Guerra Mundial, quan el país es trobava rodejat de nazis i feixistes. Per evitar ser engolits, van idear un pla amb dos punts molts clars.

En primer lloc: preparat per fer volar pels aires les teves fronteres. Per tal d’evitar l’entrada a l’enemic, els suïssos van localitzar les principals vies d’accés al país i les van equipar amb tota mena d’explosius. Això vol dir que tot de ponts, túnels, carreteres i muntanyes, disposaven del seu propi mecanisme per ser autodestruïts en cas d’invasió. 

Punt número 2: búnquers, búnquers i més búnquers. La idea de destruir totes les infraestructures de transport, és perquè els suïssos tinguessin temps suficient per refugiar-se a les muntanyes. Per això, el govern va construir milers de búnquers per tots els Alps, amb tota mena d’equipament armamentístic i provisions. 

Després de la 2a guerra mundial, l’amenaça nuclear soviètica va provocar que aquests búnquers també fossin construïts a les residències habituals dels suïssos. De fet, es calcula que als anys 60 Suïssa havia construït suficients búnquers per protegir tota la seva població. 

A dia d’avui alguns d’aquest búnquers han estat convertits en hotels o seus d’empreses. Tot i així, moltes cases en segueixen tenint. Suposo que els suïssos mantenen aquella idea de... “millor prevenir, que curar”.