Hamàs va entregar aquest dijous els quatre cadàvers en una cerimònia propagandística contra el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu. Una polèmica que ha quedat ràpidament sobrepassada per no entregar el cadàver de Shiri Bibas, la mare dels nens també segrestats el dia 7 d'octubre del 2023 del kibbutz Nir Oz. Netanyahu assegurava a Hamàs que li "farà pagar" per la "cruel i malvada" violació de l'acord d'alto el foc a Gaza. En aquest sentit, exposava que, en comptes del de Shiri, han rebut el cadàver d'una dona de Gaza, segons un comunicat gravat en vídeo. Hamàs també va respondre ràpidament constatant que les "restes de Shiri podrien haver-se barrejat amb altres restes humanes després d'un atac aeri israelià". Per ara, però, Israel acusa d'haver assassinat els nens, Ariel i Kfir Bibas, durant el seu captiveri a Gaza. Un fet que afegeix més tensió abans de l'últim intercanvi de la primera fase.
Enmig d'aquestes declaracions creuades i més tensió afegida, aquest dissabte s'alliberen els últims sis ostatges vius inclosos en la primera fase. Entre ells hi ha l'etíop-israelià Ebra Mangesto i el beduí Hisham al Sayed, segrestats a Gaza des de fa una dècada (2014 i 2015, respectivament) després d'entrar a la Franja de forma voluntària. Cadascun serà intercanviat per 77 presos palestins, entre els quals hi ha 47 del miler de palestins alliberats en l'anomenat acord de Shalit del 2011 i que van tornar a ser detinguts un temps després. Khalil Al Hayya, cap negociador de Hamàs, ha dit que tots aquests alliberaments busquen fer d'aquesta primera etapa "un èxit" i "preparar-se per conversar sobre la segona fase", mentre ha acusat el govern israelià de "procrastinar" i intentar evadir la part humanitària de l'acord de l'alto el foc —com l'entrada de tendes i de cases prefabricades—. El líder islamista ha assegurat que Hamàs continua treballant amb els països mediadors (especialment, Egipte i Qatar) per obligar Israel a permetre l'entrada tant de maquinària pesant per desenrunar com de suficients refugis. Segons l'acord, la segona fase s'hauria d'haver començat a negociar a principis de febrer i implicaria la fi de la guerra, així com l'alliberament de la resta d'ostatges vius.
Hamàs i altres milícies palestines van llançar el 7 d'octubre del 2023 uns atacs sense precedents contra territori israelià en què van matar gairebé 1.200 persones i en van prendre 240 més com a ostatges. L'exèrcit d'Israel va respondre amb una cruenta ofensiva militar a la Franja de Gaza que ja deixa més de 48.000 morts. Les parts van assolir un acord d'alto el foc a mitjan mes de gener passat que inclou, a més, l'intercanvi de 33 ostatges israelians a canvi de centenars de presos palestins. Entre els alliberats per part de les milícies palestines hi ha també els cossos d'ostatges morts durant el seu captiveri.
Per què no arriba la segona fase de l'alto el foc?
En aquest context ple d'incerteses i d'una segona fase que no arriba, Hamàs ha dit que està disposat a alliberar tots els ostatges restants en un sol intercanvi si l'acord d'alto el foc amb Israel avança a una segona fase el mes que ve. L'oferta es va produir mentre el primer ministre israelià assenyalava la disposició a parlar sobre una segona fase de l'alto el foc a Gaza després d'una demora perllongada, en nomenar Ron Dermer, un dels seus assessors més propers, ministre del gabinet nascut als Estats Units i exambaixador a Washington, per liderar-la. Dermer reemplaça els caps del Mossad i del servei de seguretat Shin Bet, que fins ara han liderat les negociacions i sovint han estat en desacord amb Netanyahu per la seva resistència a avançar amb l'alto el foc.
Amb l'intercanvi d'aquest dijous i el de dissabte, s'acabarà la primera fase de sis setmanes de l'alto el foc. Una fase que havia d'acabar l'1 de març. Després dels ostatges alliberats, 58 quedaran en mans de Hamàs i grups militants aliats a Gaza. Israel creu que 34 dels ostatges restants estan morts.
Els intercanvis i peticions de la segona fase
El pla acordat per a la segona fase era intercanviar els ostatges i els cadàvers dels morts per detinguts i presoners palestins en grups esglaonats, però Hamàs va suggerir dimecres que estava disposat a accelerar el procés. Un alt funcionari de Hamàs va dir a l'Agence France-Presse que el grup estava llest per alliberar tots els ostatges restants en una sola entrega durant la segona fase. El militant, Taher al-Nunu, va dir: "Hem informat els mediadors que Hamàs està disposat a alliberar tots els ostatges d'una sola vegada durant la segona fase de l'acord, en lloc de fer-ho per etapes, com a la primera fase actual".
Netanyahu s'ha resistit durant molt de temps a qualsevol conversa sobre la segona fase de l'acord, que implicaria una retirada militar completa de Gaza, així com el lliurament dels ostatges restants, a canvi de centenars de palestins més detinguts en presons israelianes. La finalització de la segona fase representaria en realitat la fi de la guerra, però l'ala d'extrema dreta de la coalició de Netanyahu s'oposa fermament a tal mesura si deixa Hamàs com una força significativa dins de Gaza.
Incerteses i desconfiances entre Hamàs i Netanyahu
Tot i això, el primer ministre israelià ha rebut pressions per fer-ho per part de l'enviat especial de Donald Trump, l'amic del president nord-americà i company desenvolupador immobiliari, Steve Witkoff, que ha dit durant el cap de setmana que "la fase dos començarà definitivament". Per la seva banda, el ministre d'Afers Estrangers d'Israel, Gideon Sa'ar, va dir dimarts que les converses sobre la segona fase començarien aquesta setmana, però un dia després el moment continuava sense ser clar.
Segons l'acord original, les converses sobre com s'implementaria la segona fase havien de començar a principis de febrer. Ja no queda gaire temps abans que comenci la segona fase l'1 de març i hi ha qüestions polèmiques per resoldre. Tal com diu l'acord, les tropes israelianes han de retirar-se del corredor de Filadèlfia, una zona de protecció que discorre al llarg de la frontera sud de Gaza amb Egipte, els primers vuit dies de la segona fase. El primer ministre israelià s'ha negat a fer-ho fins ara i ha subratllat la importància estratègica del corredor. Alhora, Netanyahu exigeix que la segona fase inclogui el desarmament de Hamàs i la seva eliminació com a organització, però no ha estat clar sobre qui el reemplaçaria en la gestió del territori.
Trump (també) vol ser protagonista
Israel ha acollit de bon grat la declaració del president nord-americà, Donald Trump, a principis d'aquesta setmana sobre el fet que els Estats Units prendrien el control de la Franja de Gaza i que tota la població palestina, més de 2,2 milions de persones, d'alguna manera seria expulsada de la seva pàtria. Ara bé, a la regió, pocs creuen que la proposta de Trump es dugui a terme. Dimecres, els Emirats Àrabs Units (EAU) es van unir a Egipte i Jordània per oposar-se al pla, que requeriria la cooperació dels països veïns per absorbir els palestins deportats. Caldrà veure com avancen les converses, si avancen, i quins són els plans d'un costat i de l'altre.