El Tribunal Suprem dels Estats Units es prepara per revocar el dret a l'avortament, en vigor al país des de 1973, segons la insòlita filtració d'un esborrany de la màxima instància judicial publicat aquest dilluns pel portal Politico. Aquest mitjà cita un esborrany amb el dictamen majoritari del Suprem, firmat pel magistrat Samuel Alito. Juntament amb Alito haurien acordat revocar el dret a l'avortament al país els magistrats Clarence Thomas i els tres proposats per al màxim tribunal per l'expresident Donald Trump (2017-2021): Neil M. Gorsuch, Brett M. Kavanaugh i Amy Coney Barrett. La màxima instància judicial del país compta amb sis jutges conservadors i tres liberals.
"És hora d'acatar la Constitució i tornar el tema de l'avortament als representants elegits pel poble", senyal el document. En tractar-se d'un esborrany, tanmateix, la decisió encara podria canviar i no s'espera un veredicte oficial fins al juny. La filtració d'una decisió del Suprem sobre un tema tan controvertit i encara en discussió és un fet sense precedents en la història recent dels EUA. L'avortament ha estat legal als EUA des que el 1973 el Suprem va dictaminar que l'Estat no té dret a intervenir en la decisió de la dona sobre el seu embaràs. En l'última dècada, nombrosos estats liderats per conservadors han aprovat normes que violen obertament aquests paràmetres, amb l'objectiu declarat d'aconseguir que el Suprem revisés i anul·lés el precedent de fa gairebé mig segle.
Biden prepara una resposta
El president dels Estats Units, Joe Biden, ha reaccionat a aquesta possible decisió del Tribunal Suprem. El demòcrata ha avisat que està preparant "una resposta" per poder defensar aquest dret en el cas que finalment sigui il·legalitzat. A través d'un comunicat, Biden ha explicat que ha donat una ordre als advocats de la Casa Blanca per plantejar "opcions per a una resposta de l'Administració a l'atac continuat contra l'avortament i els drets reproductius". "El dret d'una dona a triar és fonamental, Roe ha estat la llei del país durant gairebé 50 anys i l'equitat exigeix que no sigui anul·lada", rebla el mandatari nord-americà. Paral·lelament, Joe Biden ha fet una crida a votar a representants que siguin favorables a aquest dret en les properes eleccions legislatives, que s'han de celebrar el novembre d'enguany. En definitiva, el demòcrata ha emplaçat els americans a proporcionar una "majoria" a la Cambra de Representants que els permeti aprovar una legislació que protegeixi el dret a la interrupció de l'embaràs.
Espanya avança en drets de les dones
Assetjar una dona que va a una clínica per interrompre voluntàriament el seu embaràs o als professionals que els realitzen és delicte des del passat 14 d'abril, castigat amb una pena d'entre tres mesos i un any de presó o feines en benefici de la comunitat. La reforma del Codi Penal, publicada al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE), castiga qui "obstaculitzi l'exercici del dret a la interrupció voluntària de l'embaràs" i assetgi una dona "mitjançant actes molestos, ofensius, intimidatoris o coactius que menyscabin la seva llibertat". També qui assetgi els professionals sanitaris que realitzen avortaments i els directius dels centres habilitats per interrompre l'embaràs, davant dels quals solen concentrar-se membres d'associacions provida.
La llei considera "imprescindible garantir una zona de seguretat" al voltant d'aquests centres per garantir la intimitat de les dones, la seva llibertat i la seva seguretat física i moral, així com els seus drets sexuals i reproductius. Per perseguir aquest assetjament no serà necessària la denúncia de la persona ofesa i, segons la gravetat del cas, el tribunal podrà imposar també al condemnat la prohibició d'anar a determinats llocs durant un període d'entre sis mesos i tres anys. En la llei es destaca que se segueixen les recomanacions de l'Organització Mundial de la Salut, que va demanar assegurar la confidencialitat de les dones que decideixen avortar, i es recull en un informe de 2018 de l'Associació de Clíniques Acreditades per a la Interrupció de l'Embaràs que alertava que milers de dones s'havien vist "increpades, insultades, coaccionades o amenaçades d'alguna manera" en anar a aquests centres. La norma, impulsada pel grup parlamentari socialista, va ser aprovada el passat 6 d'abril al Senat amb l'oposició del PP i Vox.
La nova llei de l'avortament que planteja el govern espanyol permetrà que les dones d'entre 16 i 18 anys puguin fer-ho sense el consentiment patern. En una compareixença a finals de febrer, Montero va dir que cal garantir que puguin accedir-hi "de forma autònoma" i, per això, s'eliminarà aquest requisit que va introduir el PP. "Igual que són responsables per treballar i mantenir relacions sexuals, ho són per decidir sobre els seus cossos", va dir la titular d'Igualtat. Montero també va afirmar que la nova norma eliminarà l'obligació de reflexionar durant tres dies abans d'avortar i va assegurar que les dones ho podran fer "sense cap tipus d'obstacle". A més, la ministra d'Igualtat ha dit que garantirà que tots els hospitals públics comptin amb professionals que practiquin avortaments. "L'objecció de consciència ha de ser compatible amb el dret a l'avortament", va argumentar. Montero va subratllar que el text serà un "canvi de paradigma" en la visió sobre la salut de la dona perquè no estigui centrada en la gestació i incorpori el "gaudir" de la sexualitat i el respecte a totes les preferències sexuals.