Nervis a Finlàndia. Després de decidir-se com a nou membre de l'OTAN, ara el país afronta aquest diumenge unes eleccions. Es tracta de la nació que controla la frontera més llarga de la Unió Europea amb Rússia, i és un dels pocs membres de la UE que ha mantingut una guerra amb el país. La tensa situació després de la petició d'entrada a l'OTAN, la gestió de guerra entre Ucraïna i Rússia i la política exterior, podrien ser un factor determinant per als finesos a l'hora de votar.
La seva posició sobre Ucraïna ha estat consistentment contrària a la invasió russa, i ha estat un dels principals proveïdors d'armament i entrenament per a l'exèrcit ucraïnès. Finlàndia és una de les economies més exitoses del món i aquestes eleccions podrien canviar força coses. Malgrat tot, no hi ha res clar sobre el paper, i hi ha possibilitat que hi hagi segona volta l'11 de febrer. Aquestes eleccions serveixen per decidir quin candidat substituirà Sauli Niinistö, un conservador que ha complert dos mandats de sis anys. Els finesos, doncs, tenen per davant una decisió important. A Niinistö no se li permet postular-se per a un tercer mandat, i per això, els han de triar el seu primer nou cap d'Estat en 12 anys. Malgrat que és poc probable que això impliqui un canvi radical a la política exterior i de defensa, el pròxim president haurà de decidir algunes qüestions clau.
La polèmica està servida. Ucraïna està interessada a adoptar l'antic avió de combat finlandès F-18 Hornet una vegada que la força aèria finlandesa prengui possessió dels seus nous F-35. Hi ha un debat obert sobre si Finlàndia es pot permetre el luxe de deixar-los a Ucraïna. L'exprimera ministra Sanna Marin es va ficar en problemes per suggerir que Finlàndia podria entregar els avions en un moment en què els seus F-35 no havien estat lliurats ni incorporats per força aèria. Tal com destaca Al Jazeera, les eleccions de Finlàndia també poden ser una oportunitat per avaluar en quina direcció va la política europea abans de les eleccions al Parlament Europeu previstes per al juny a tot el continent.
Què diuen les enquestes?
Tal com recull el mateix portal, les enquestes d'opinió recents han col·locat l'exprimer ministre i candidat del Partit de Coalició Nacional de centredreta, Alexander Stubb, al capdavant amb el 24% dels vots, seguit per l'exministre d'Afers Estrangers i candidat del Partit Verd, Petri Haavisto, amb el 21%. Lideren un camp de nou candidats que representen tots els partits principals. El suport al candidat del Partit Finlandès d'extrema dreta, Jussi Halla-aho, va augmentar en 3 punts percentuals fins al 15%, és a dir, ocupa la tercera posició. Les eleccions de Finlàndia no són determinants per saber què passarà a les europees, però sí que poden donar algunes pistes, en un moment on preocupa l'auge de l'extrema dreta al continent.
Stubb, el candidat més ben situat segons les enquestes, veu lligada la seva popularitat als elevats fons de campanya, que es componen de donacions del partit, empreses i fundacions. Stubb és politòleg i actualment exerceix com a director de l'Institut Universitari Europeu de Florència. A més, també ha estat una veu liberal al Partit Popular Europeu (PPE) de centredreta durant dues dècades en càrrecs europeus i nacionals. Destaca que com a candidat a la presidència del PPE el 2018 (que va recaure a l'alemany Manfred Weber) i a la presidència de la Comissió Europea el 2019 (que va recaure a l'alemanya Ursula von der Leyen), va donar suport a la igualtat de gènere i l'estat de dret.
Dins del PPE i va suggerir la suspensió del partit Fidesz de Viktor Orbán a Hongria com a membre del grup per la seva posició euroescèptica, tal com recorda el mateix portal. La trajectòria política de Stubb és llarga. Va ser membre del Parlament Europeu del 2004 al 2008, va ser ministre d'Afers Estrangers del 2008 al 2011, ministre per a Europa del 2011 al 2014 i primer ministre del 2014 al 2015.
Les relacions amb Rússia
Les relacions amb Rússia han canviat des de l'inici de la guerra a Ucraïna. I aquestes eleccions podrien implicar mantenir aquests canvis o modificar-los. Com a ministre de Relacions Exteriors al gabinet de Marin el setembre del 2022, Pekka Haavisto, l'aspirant dels Verds, va liderar una reforma per restringir els visats als turistes russos per evitar que Finlàndia es converteixi en un país de trànsit per als russos que fugen del servei militar obligatori.
La reforma resultant va permetre a Finlàndia tancar les fronteres amb Rússia, cosa que va resultar especialment popular a finals de l'any passat quan Rússia va enviar sol·licitants d'asil a la frontera finlandesa per aclaparar el sistema d'asil en un esforç per crear una emergència migratòria que pressionaria el govern. Finlàndia tampoc és l'únic país que ha pres mesures amb Rússia. Aquest mes de setembre passat, Estònia va prohibir l'entrada de vehicles russos i en aquesta prohibició s'hi van sumar Lituània i Letònia uns dies més tard. Aquesta vegada no és la primera que Stubb es presenta a les eleccions, ja ho va fer el 2012 i també el 2018, però va perdre davant de Sauli Niinistö. Això sí, per ara, les enquestes li atorguen el que fa anys que persegueix.