ÚLTIMA HORA | Segueix el minut a minut del conflicte Rússia - Ucraïna
El president rus, Vladímir Putin, no cedeix ni un mil·límetre i, tot i la pressió global contra ell, segueix la invasió a Ucraïna. Els països veïns de Rússia s'han posat en alerta màxima. Estònia ha apel·lat a l'article 4 de l'OTAN per demanar ajuda als Aliats davant d'un possible atac rus. I ara, Finlàndia, que té una àmplia frontera amb Rússia, vol comprar un sistema de defensa antiaèria per blindar-se davant de l'expansionisme de Moscou. El ministre de Defensa finlandès, Antti Kaikkonen, citant l'actual guerra a Ucraïna, ha assegurat que estan cercant un mecanisme de defensa aeri israelià per defensar-se contra l'amenaça de Putin.
Finlàndia està molt inquieta davant de l'immutable Putin, que no titubeja i que segueix obstinat a apoderar-se del control de Kíiv. És per això que Kaikkonen ha assegurat a la cadena de televisió Yle que els contractistes de defensa israelians Israel Aerospace Industries i Rafael Advanced System estan en consideració per la compra d'un sistema antiaeri. "La situació al llarg de les nostres fronteres és pacífica, però encara hem d'estar atents i reforçar les nostres defenses", ha assegurat el ministre. De fet, al desembre Finlàndia es va fer amb més de seixanta avions de caça F-35 nord-americans de la companya Lockheed Martin.
Els països veïns de Rússia estan més alerta que mai, però Finlàndia és el país que comparteix la frontera més llarga amb Putin. És per això que Kaikkonen està prevenint-se d'una possible ofensiva del Kremlin. A més, aquesta incertesa i angoixa davant de l'amenaça d'un possible atac de Moscou, ha despertat un nou debat sobre l'adhesió d'aquests països a l'OTAN. Tot i no formar part de l'aliança occidental, Kaikkonen confia que els altres membres de la Unió Europea actuïn davant d'un atac. "Les associacions que tenim amb diferents països són tan profundes que crec que si Finlàndia fos l'objectiu d'un atac, altres estats de la UE no es quedarien tranquils", va dir.
Mentre Finlàndia es va armant per protegir-se d'un atac de Putin, el seu president, Sauli Niinistö, es va reunir amb el president americà, Joe Biden, per teixir nous acords amb la Casa Blanca i acordar una cooperació més estreta en temes de defensa.
Rússia amenaça Finlàndia
La portaveu d'Exteriors russa, Maria Zajarova, va recordar en roda de premsa que "tots els Estats participants de l'OSCE (Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa), inclosos Finlàndia i Suècia, van reafirmar en el seu dia el principi de què la seguretat d'alguns Estats no s'ha de construir a costa de la seguretat d'altres països". I va assegurar que "és evident que l'adhesió de Finlàndia i Suècia a l'OTAN, que és principalment un bloc militar, tindria greus conseqüències militars i polítiques que requeririen que el nostre país prengués mesures recíproques". A tall de resposta, Finlàndia va vetar el canal rus Russia Today per donar suport a Ucraïna davant l'escomesa russa.
D'altra banda, Sanna Marin, primera ministra de Finlàndia, va afirmar que la invasió russa d'Ucraïna "canviaria el sentit del debat" sobre l'adhesió del seu país a l'OTAN. El primer ministre ucraïnès, Volodimir Zelenski, va agrair a Suècia i Ucraïna l'ajuda militar, tècnica i humanitària proporcionada. Així incrementant la tensió entre Finlàndia i Rússia.