La Fiscalia General del Brasil ha denunciat l'expresident Jair Bolsonaro per liderar l'intent de cop d'estat contra l'actual president Luiz Inácio Lula da Silva després de perdre les eleccions de 2022, segons han informat fonts oficials. El passat mes de novembre la policia va demanar la imputació de Bolsonaro i ara el fiscal general sosté que dirigia "una organització criminal basada en un projecte autoritari de poder". A banda de l'expresident, la fiscalia també ha inculpat altres 33 persones del seu entorn. El ministeri públic ha indicat en un comunicat que els 34 denunciats estan acusats de "temptativa d'abolició violenta de l'Estat Democràtic de Dret", "organització per delinquir armada" i "cop d'estat", entre altres crims. Entre els acusats hi ha diversos ministres del seu mandat i un antic cap de la Marina. Destaca el militar retirat Walter Braga Netto, que va ser candidat a vicepresident i està a la presó per obstaculitzar les investigacions. És el primer cop que un general d'aquest rang és empresonat.

Pla de frau electoral

Segons la denúncia de la Fiscalia, durant el mandat de l'ultradretà "va adoptar un to creixent de ruptura amb la normalitat institucional en les seves reiterades declaracions públiques, en les quals va expressar el seu descontentament amb decisions de tribunals superiors i amb el sistema electoral electrònic vigent". "Aquesta escalada va guanyar un major impuls quan Lula, vist com el contendent més fort en la carrera electoral, es va tornar elegible a causa de l'anul·lació de les seves condemnes penals", resa el comunicat. 

A més, la fiscalia assenyala que el juliol del 2022, Bolsonaro es va reunir amb representants diplomàtics acreditats al país "per verbalitzar les conegudes i negades acusacions de frau en les màquines de votació electrònica". Durant la segona volta electoral es van mobilitzar agències de seguretat "per evitar que els electors votessin pel candidat de l'oposició". Així doncs, ha assenyalat que "els involucrats van mantenir la seva retòrica de frau i van mantenir el seu activisme amb campaments instal·lats enfront de casernes de l'Exèrcit en diverses capitals del país", mentre que "l'organització criminal va pressionar alts càrrecs de l'Exèrcit, "escrivint cartes i agitant companys en favor d'accions de força en l'escenari polític per impedir que el president electe assumís el càrrec".

Trama organitzada

Ara, el Suprem ha de decidir si accepta la querella formulada pel fiscal general, Paulo Gonet, i enjudicia l'excap d'Estat (2019-2022) i la resta d'acusats per la seva presumpta participació en la conspiració colpista. Gonet assegura que Bolsonaro i l'exministre i general de la reserva Walter Braga Netto eren els "líders" de la trama. "Tots dos van acceptar, van estimular i van realitzar actes tipificats en la legislació penal d'atemptat contra el bé jurídic de l'existència i independència dels poders i de l'estat de dret democràtic", ha afirmat en la denúncia.

La denúncia de la Fiscalia està basada en una extensa investigació policial que va constatar l'existència d'una trama que va buscar mantenir en el poder Bolsonaro i evitar la investidura de Lula, que finalment es va produir l'1 de gener de 2023. La investigació policial constata que en la trama estaven involucrats Bolsonaro i altres 39 persones, entre elles Braga Netto, general retirat i antic ministre de la Presidència i de Defensa en el Govern de Bolsonaro. A més també apareixen entre els investigats Almir Garnier Santos, excomandant de la Marina, i els generals retirats Augusto Heleno Ribeiro i Paulo Sérgio Nogueira, els qui van formar part del gabinet del líder ultradretà. Durant les diligències dels dos últims anys, la Policia ha trobat esborranys de decrets per declarar un "estat de setge", anul·lar el resultat dels comicis de 2022 i intervenir la Justícia Electoral. Segons diversos testimonis, Bolsonaro va arribar a revisar i modificar el document que consumaria el cop i fins i tot va tenir "ple coneixement" d'un pla elaborat per militars díscols per assassinar, per enverinament, Lula i altres autoritats brasileres. Finalment, el pla no es va materialitzar, però com a última bala, milers de radicals d'extrema dreta van ocupar de forma violenta les seus de la Presidència, el Congrés i el Suprem, el 8 de gener de 2023, amb la intenció d'incentivar la intervenció dels militars.

La indignació de Bolsonaro

L'expresident brasiler Jair Bolsonaro, a través dels seus advocats, s'ha declarat "indignat" després de la denúncia de la Fiscalia, que ha qualificat d'"inepta", "incoherent" i "fantasiosa". Bolsonaro "mai ha donat suport a cap moviment que pretengui desconstruir l'Estat Democràtic de Dret o les institucions que l'habiliten", ha afirmat l'advocat Paulo Cunha Bueno en una nota compartida a les xarxes socials de l'exmandatari. La defensa de Bolsonaro ha assenyalat que tot i la investigació policial "no es va trobar cap element que connectés mínimament" Bolsonaro "amb la narrativa construïda en la denúncia". I afegeix que "la inepta denúncia arriba a atribuir-li la participació en plans que es contradiuen entre si i es basen en un únic acord judicial de culpabilitat que ha estat modificat diverses vegades per un delator que qüestiona la seva pròpia voluntarietat", en referència al testimoniatge clau de l'antic mà dreta de Bolsonaro, el tinent-coronel Mauro Cid.

 

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!