Xipre forma part de la Unió Europea des del 2004, però el seu ingrés al club dels 27 no va ser pas fàcil. L'illa se situa al sud de Turquia i té uns 700.000 habitants. Xipre també és coneguda com a illa i país dividit entre els turcs i els grecs. I establir línies de cooperació en aquest context és complicat. Sobretot perquè, malgrat ser estat membre de la UE, els tractats europeus estan suspesos a la zona d'ocupació turca, és a dir, la República Turca del Nord de Xipre, només reconeguda per Turquia. Però si hi ha una cosa que uneix a uns i altres és el formatge halloumi.
Abans que la Comissió Europea registrés com a denominació d'origen protegit, l'halloumi havia estat motiu de discòrdia entre la comunitat grega i turca de Xipre durant anys. Igual que altres productes que reclamen tots dos, com els dolços sοutzoukos / sucuk lokum. Les dues parts discrepen sobre l'origen d'aquest tipus de formatge. Però tal com recull l'Osservatorio balcani e caucaso, les raons de la disputa no són únicament impulsades per la cultura, sinó que també hi ha raons econòmiques. En termes financers, la part grega de Xipre tenia el monopoli molt lucratiu del negoci de l'halloumi, fent ús del mercat de la UE.
L'halloumi, el formatge que trenca fronteres
Segons dades de la UE, l'any 2019, el sud de Xipre va exportar 33.000 tones d'halloumi a la UE. Aquest mateix portal constata que aquestes dades es veuran afectades pel Brexit, ja que el Regne Unit, antiga potència colonial a Xipre, va ser de llarg el consumidor més important de tota la Unió. Segons les xifres publicades al Financial Times (16.04.2021), “el 2019, el darrer any complet de la pertinença del Regne Unit a la UE, el país va representar el 53% de totes les importacions del bloc de formatges xipriotes per volum”.
La Comissió, però, va decidir ajudar a la part nord de Xipre, obrint la possibilitat de fer negocis dins del bloc, els fabricants de la part grega van veure aquest moviment com una amenaça. La UE, però, va voler deixar clar que no ho era compartint unes estadístiques que demostraven que el mercat global és prou ampli per a absorbir la producció tant del nord com del sud de l'illa. A més, la Comissió preveu obligar a la part turcoxipriota de l'illa a complir també les normes de seguretat i higiene alimentària, i també les exportacions lleteres i la qualitat de la producció. Aquests esforços apaivaguen les antigues afirmacions dels grecoxipriotes que l'halloumi produït per fabricants turcoxipriotes podria ser de menor qualitat, la qual cosa perjudicaria la reputació general del producte, destaca el mateix observatori.
I és que la part turca també hauria posat de manifest les seves preocupacions. L'obertura de mercat, ressalta el portal, significaria que pràcticament el nord de Xipre, que no reconeix la pertinença a la UE, ara hauria d'acceptar autoritat del govern de Xipre i l'autoritat de la UE. I això, com no podria ser d'una altra manera, no ha caigut gaire bé a la part turcoxipriota. De fet, el ministre de Relacions Exteriors del nord de Xipre, Tahsin Ertugruloglu, ha definit aquest intent de "vergonyós" per "dominar la voluntat política de la República Turca del Nord de Xipre. Al mateix temps, els productes xipriotes del nord, haurien de sotmetre's a inspeccions privades i fer esforços addicionals per complir amb els estàndards de la UE.
Passos cap a la reunificació?
Comerç al marge, en termes de simbolisme i connotació, la UE aposta que, per més que sembli, el χαλούμι / hellim cheese és un gran paradigma de pràctica cultural compartida que pertany a les dues comunitats i va més enllà de l'ètnia o la religió. Halloumi no és ni grec ni turc, és purament xipriota i serveix, per tant, com a símbol d'identitat compartida, fàcilment comprensible i acceptat per tothom. Sembla, doncs, que podria servir de nexe d'unió entre ambdues comunitats. De fet, el ministre de Relacions Exteriors de Xipre, Nikos Christodoulides, va dir que aquest desenvolupament era de “gran importància” i podria promoure la reconciliació a l'illa en enviar “un missatge clar” en aquesta direcció.
Tal com recull l'Osservatorio balcani e caucaso, enfortir les relacions entre els turcoxipriotes i grecoxipriotes és una prioritat per a la Comissió Europea, que ha expressat diverses vegades la intenció de facilitar i assolir la reunificació de l'illa. Qui sap si, a més, el halloumi podria fer-se servir com a element de soft power –poder tou–. El concepte el va introduir el geopolitòleg Joseph Nye i, en relacions internacionals, el poder tou és un terme usat per descriure la capacitat d'un actor polític, com ara un Estat, per incidir en les accions o interessos d'altres actors fent servir mitjans culturals i ideològics, amb el complement de mitjans diplomàtics. En altres paraules, potser la pròxima vegada que el lector estigui davant d'una amanida amb formatge halloumi, tal vegada, a més a més de degustar-lo i assaborir-lo, pensa que té al davant una delícia xipriota. I ho acaba relacionant amb la cultura i tradició del país.
Imatge principal: trossets del formatge halloumi a la graella / Unsplash