França viu aquest dimarts una segona jornada de vaga per protestar contra la reforma de les pensions impulsada pel govern d'Emmanuel Macron. Les protestes es preveuen igual de massives que les del passat 19 de gener, on van sortir al carrer de tot el país 2 milions de persones, segons van informar els sindicats. L'objectiu d'aquesta nova jornada és aconseguir una mobilització similar o encara més gran en les 240 marxes convocades per a aquest dimarts. Per fer front aquesta protesta s'ha preparat un dispositiu policial reforçat. Fins a 11.000 agents per tot el país, 4.000 d'ells a París, vigilaran que la protesta es desenvolupi de manera pacífica, davant el temor del govern francès que petits grups de radicals violents puguin generar disturbis.
Com seran les aturades?
Pel que fa al seguiment de la vaga, s'espera que sigui especialment important en els transports, ja que, està previst que només circulin, de mitjana, un terç dels trens d'alta velocitat (TGV). En les línies ferroviàries internacionals hi haurà un trànsit gairebé normal en l'Eurostar a Londres i en els Thalys a Bèlgica, Països Baixos i Alemanya, però s'han cancel·lat, en canvi, els dos trens per sentit del corredor París-Barcelona. A més, també es preveu que els desplaçaments amb transport públic en l'àrea metropolitana de París serà molt difícil, ja que, s'han suprimit, segons les línies, entre dos terços i el 90% dels trens de rodalies. Per la seva banda, el metro només funcionarà a mig gas, en canvi, els autobusos quedaran menys afectats.
En el trànsit aeri també es notaran aquestes protestes. Les aturades de controladors aeris han obligat a cancel·lar un 20% dels vols amb sortida o destinació en l'aeroport parisenc d'Orly. En el cas d'Air France, això es traduirà en la supressió d'un 10% dels seus vols del dia, encara que ha optat per preservar tots els de llarg recorregut (intercontinentals) i tampoc es veurà afectada cap de les seves rutes amb Espanya.
Objectiu: la retirada de la reforma de les pensions
Els sindicats pretenen amb aquesta jornada de mobilitzacions obligar el govern francès a retirar la seva reforma, que preveu retardar l'edat mínima de jubilació de 62 a 64 anys i avançar a 2027 l'allargament a 43 anys (42 actualment) del període de cotització necessari per cobrar una pensió completa. Són conscients que compten amb el suport de l'opinió pública, ja que els diversos sondejos d'opinió mostren una oposició molt majoritària dels francesos al projecte, un 61% segons un sondeig que publica aquest dimarts el diari econòmic francès, Les Echos. Aquest rebuig no ha baixat des que el passat 10 de gener el govern d'Emmanuel Macron anunciés la mesura, tot i els intents del govern gal·lès d'insistir en la necessitat de la reforma per assegurar la solidesa del sistema de pensions a mitjà i llarg termini. A favor de l'executiu, una majoria dels francesos no té intenció de mobilitzar-se per a impedir la reforma, un 73% segons una enquesta de la setmana passada.
Malgrat l'amenaça d'una vaga massiva arreu de França, la primera ministra, Élisabet Borne, va sortir al pas aquest diumenge i va declarar en una entrevista que les dues mesures estrella de la reforma, és a dir, el retard a 64 anys de l'edat mínima de jubilació i l'augment a 43 anys del període de cotització per a tenir la pensió completa, són una cosa que "no és negociable". En la mateixa línia es va manifestar el ministre d'Economia i Finances, Bruno Le Maire, que va advertir que França ha de reduir el seu deute, que ja ha superat els 3 bilions d'euros. El text es va començar a estudiar aquest dilluns en comissió a l'Assemblea Nacional, on els partits d'esquerra i la ultradreta s'oposen, encara que el bloc governamental espera rebre el necessari suport dels conservadors per a tirar-lo endavant.