Les eleccions europees han deixat un panorama tens a l'esfera política de diferents països europeus. Tan tens, de fet, que el president francès, Emmanuel Macron, no va esperar-se ni a tenir els resultats definitius que va dissoldre l'Assemblea Nacional i va convocar eleccions. Els comicis han deixat una Europa amb les majories centrals febles i tocades. Tal com destaca la investigadora del CIDOB Carme Colomina, "una erosió constant, més ajustada que l'anterior". França i Alemanya han estat les nacions més tocades. "Que l'extrema dreta hagi pujat en els països fundadors de la UE és simptomàtic i simbòlic. Cinc dels sis fundadors han tingut pujades històries", explicava en una trobada amb la premsa per comentar els resultats de les europees. "El fet que l'AfD es converteixi en segona força a Alemanya, per mi, el que representa és que el país està revisitant la seva història o que l'ha oblidat. Ha votat com a segona força un partit feixista. A això, si li sumem la victòria de Le Pen, tindrà molt d'impacte en la UE".
En aquest sentit, destaca que aquesta pujada de l'extrema dreta podria afectar a la renovació de càrrecs. "L'ambient polític està enrarit i és molt més dur", malgrat que la participació va pujar lleugerament fins al 51%. Les pujades de l'extrema dreta són difícils i fàcils d'explicar al mateix temps. Així, constata que "hi ha una erosió del llenguatge polític que quedarà. Un discurs de l'odi i l'erosió del debat", un fet, constata que "forma part de la nova relació política".
Per a Héctor Sánchez Margalef, també investigador del CIDOB, les eleccions europees han deixat dos titulars. La dreta augmenta i no està clar encara si l'extrema dreta podria arribar a una minoria de bloqueig, contant els no inscrits i altres petits partits que hi ha. La gran coalició, doncs, aguanta, però redueix la finestra d'oportunitat. Una altra notícia que han deixat les eleccions és que, malgrat que el partit de Viktor Orbán a Hongria hagi guanyat, ha perdut suports. Li ha sortit un competidor Péter Magyar, de la formació Tisza. No se sap del cert en quin grup acabarà, però és possible que ho faci al del Partit Popular Europeu. A Eslovàquia, el partit de Fico, tampoc no ha guanyat, malgrat l'atac que va patir fa unes setmanes. El següent titular al qual fa referència Sánchez Margalef és que, els nòrdics han estat una sorpresa que obre el debat sobre com contrarestar la dreta radical.
Pol Morillas, director del CIDOB, destacava que hi haurà més vetos que en les últimes eleccions. Un acostament entre l'actual presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, i Giorgia Meloni molestarà a Renew Europe i també als socialistes. Això, segons insistia, dificultava un centre poderós. Al mateix Partit Popular Europeu, també els molestarà una aproximació de Von der Leyen als verds.
Per què ha augmentat l'extrema dreta?
Hi podria haver múltiples respostes a aquesta pregunta, però els investigadors del CIDOB destaquen que no ens hem recuperat de cap de les crisis del 2008. Constaten que s'arrosseguen diverses crisis i que només s'ha sabut donar resposta a partir de la pandèmia. El fet que la vida dels ciutadans europeus no s'acabi de recuperar genera un focus de malestar a la societat. Per altra banda, el tema de la migració també genera controvèrsia. Per ara, s'ha externalitzat el control de les fronteres europees a països tercers i el que es feia per cohesionar en l'àmbit intern, ha deixat de funcionar. Real o percebut, asseguren els investigadors, el problema hi és.
Colomina destaca que Meloni representa o és l'extrema dreta soluble, la que es pot diluir amb llet. "Sóc molt crítica amb això, perquè al final no es tracta només d'arribar a acords amb forces polítiques. Ja se'ls ha comprat la retòrica i si hem après de França i la seva evolució és que d'uns partits que compraven la dreta, votaven l'original". Posa èmfasi en el fet que hi ha malestar social que no s'adreça. "S'han posat temes concrets, com el Next Generation per pal·liar amb els costos socials de la pandèmia, però no s'ha aconseguit que la ciutadania ho visqui". En aquest context, destaca que la societat conviu molt malament amb la incertesa. "Es volen certeses ja i això penalitza".
També hi ha una clara referència al vot jove. "És diferent de l'estructura clàssica. Els joves no participen en funció de la ideologia sinó de les causes. La proximitat dels joves en aquestes forces és clara, l'extrema dreta s'ha apuntat a la mobilització dels joves".
Alerta, que ve el llop!
Paral·lelament, Morillas constata que hi ha una tendència en fer les eleccions en moments clau "perquè si no, ve l'extrema dreta com a element de mobilització". "Aquesta idea d'apel·lar a la participació perquè ve el llop acaba sent en un context polític molt diferent. Estem en un context de gran polarització i personalització de la política". Així, la pròpia extrema dreta també està canviant, perquè les forces de centre sempre diuen "alerta, que si no, vindran". El director del CIDOB insisteix que l'europeisme hauria de fer una reflexió en general.
Un fet que també s'ha comentat és el paper de l'extrema dreta en els debats. O el no paper. Perquè en alguns ni tan sols s'hi ha presentat. Assenyalen que tot just aquestes formacions només tenen coses a perdre en aquests debats institucionalitzats. "No necessiten parlar a aquella gent i ho saben". I de fet, en aquest sentit, una de les coses que cal ressaltar i així ho feien és que la UE té prohibit el TikTok a les institucions europees, un fet que consideren un "problema". Precisament, perquè els joves són allà. En tots els estats membres grans, una força d'extrema dreta o euroescèptica ha quedat en primera posició o segona. Espanya, en aquest cas, ha estat una excepció, perquè la segona força han estat els socialistes.
Polítiques migratòries, punt clau de consens?
"El punt d'inflexió és la normalització del discurs de l'extrema dreta. I ha estat adoptat per la resta de forces polítiques. Entre les extremes dretes hi ha consens en el tema de la migració", argumenta Blanca Garcés, investigadora del CIDOB experta en migracions. En aquest sentit, es busca posar el focus en temes migratoris. L'extrema dreta fa un pas endavant i la fa servir en les seves campanyes. No és nou de les europees, en les eleccions catalanes, constata, també s'ha fet servir aquest tema. "Genera gran consens".