A França continua la incertesa, els nervis i la confusió. Emmanuel Macron ha demanat a Gabriel Attal que es mantingui de manera temporal com a primer ministre de França per mantenir l'estabilitat després que una elecció general anticipada deixés el país davant d'un Parlament sense majoria i tenses negociacions per formar un nou govern. Attal, que va presentar la seva dimissió diumenge mateix, ja va advertir que es mantindria en el càrrec en funcions el temps que fes falta. Per ara, però, després de la sorpresa electoral que ningú esperava, els partits d'esquerra volen aprofitar el moment.
L'avançament electoral del president francès ha provocat malestar a l'esquerra francesa, però també dins del seu propi bloc. Ara bé, les grans protagonistes polítiques de la jornada d'aquest dijous a França han estat les nombroses veus del macronisme. Justament perquè, de manera anònima, han filtrat a la premsa el seu descontentament per una situació que va començar amb la decisió de Macron de dissoldre l'Assemblea Nacional i convocar eleccions, anunciada després de la victòria de la ultradreta als comicis europeus del juny.
➕ Eleccions franceses: per què tothom parla d'un govern tecnocràtic?
➕ El Nou Front Popular barra el pas a l'extrema dreta, però què passarà ara?
"Molts estem pressionant el president perquè ens deixi marxar, ja no tenim legitimitat, ja no tenim majoria. Això s'ha d'acabar", assenyalava un ministre al canal BFMTV, que no va revelar la identitat, i recull també Efe. "No crec que el president hagi de nomenar un govern abans dels Jocs Olímpics (de París, que comencen el 26 de juliol), perquè ja triga sis mesos a triar el color de la corbata", insistia també des de l'anonimat un diputat macronista.
Attal, l'únic que ha presentat la dimissió
Els dies passen i els nervis s'intensifiquen. El calendari es comença a estrènyer perquè la primera sessió de l'Assemblea Nacional està prevista per al 18 de juliol i la Constitució francesa estableix que els membres del govern no poden compatibilitzar el càrrec amb un lloc parlamentari. Hi ha, en total, 17 membres de l'Executiu actual que han estat elegits per ocupar un escó per les seves circumscripcions respectives i que, si es manté l'Executiu actual, no només no podrien participar en les sessions, sinó que tampoc podrien ser substituïts per suplents, ja que el reemplaçament no és un procés immediat.
Només si el govern dimiteix —fins i tot encara que, en absència d'una altra opció, es mantingui en funcions— el macronisme podrà comptar amb aquests 17 diputats que, al trencaclosques polític creat per les eleccions del 30 de juny i 7 de juliol, poden resultar crucials. Però Macron va assenyalar en una carta a la ciutadania, que també recull Efe, que mentre les forces polítiques arriben a una entesa, l'executiu actual continuarà exercint les seves responsabilitats. L'únic que va presentar la seva dimissió, de moment, és el primer ministre, Gabriel Attal, el matí següent a les eleccions, però Macron la va rebutjar i li va demanar que seguís temporalment al càrrec per assegurar l'estabilitat del país.
L'esquerra negocia per trencar amb l'embolic
Macron deixarà temps fins que les forces polítiques aconsegueixin una majoria sòlida per garantir l'estabilitat del futur executiu, i també ha demanat la construcció d'un "front republicà" a l'Assemblea, ja que segons la seva opinió ningú no va guanyar realment les eleccions. En aquest sentit, la postura va escandalitzar la coalició d'esquerres del Nou Front Popular (NFP), que amb 195 escons (sumant possibles socis) va quedar com a primera força a l'Assemblea, encara que molt lluny de la majoria absoluta de 289 diputats que garantiria la supervivència a mocions de censura.
"Es tracta d'un cop de força a la democràcia, d'un cop de força presidencial", ha denunciat aquest dijous la cap del grup parlamentari de l'esquerrà la França Insubmisa (LFI), Mathilde Panot, a l'emissora France Info. Les paraules de Macron apunten a una exclusió per formar govern tant de l'extrema dreta de Marine Le Pen (que juntament amb els seus socis suma 143 escons) com potencialment també de l'esquerra radical de LFI, que juntament amb els socialistes, ecologistes i comunistes integren el NFP.
Amb tot, la realitat és que els grups que conformen l'NFP ni tan sols han aconseguit consensuar un candidat de l'esquerra per proposar-lo a Macron. Els socialistes no veuen amb bons ulls un possible primer ministre de LFI, i viceversa. Com a tercera via, el Partit Comunista va proposar el nom d'Huguette Bello, que ha rebut la llum verda dels insubmisos, però no dels socialistes, que defensen la necessitat d'un candidat més moderat i demanen continuar amb les negociacions.
El macronisme té poc a dir
La coalició d'esquerres, de moment, manté el front unit i exigeix que Macron els cridi per governar, mentre a escala interna continuen les negociacions entre les diferents famílies per consensuar un candidat a primer ministre. Des del macronisme, però, Efe destaca que figures com la secretària d'Estat d'Igualtat, Aurore Bergé, o el d'Indústria i Energia, Roland Lescure, han sostingut en públic que mai no donarien suport a un govern que inclogui la França Insubmisa. Per no parlar d'altres personalitats de la seva ala més conservadora, com el ministre d'Interior, Gérald Darmanin, que va defensar un viratge més a la dreta de la formació centrista.
Malgrat les peticions, però, cal recordar que el macronisme és la segona força, després de perdre prop d'un centenar d'escons en aquestes legislatives. A la dreta conservadora dels Republicans –amb 68 escons del qual el camp presidencial tampoc sumaria una majoria absoluta– hi ha rebuig a una aliança, com va recalcar avui el president del Senat, Gérard Larcher, pertanyent a aquesta formació.
La poca tradició de França per negociar i formar coalicions
El guanyador de les eleccions franceses ha estat inesperat, però el resultat no ho ha estat tant: un parlament sense majoria i format per tres blocs oposats. Sense cap mena de tradició de treballar junts, ni negociar i lluny de formar coalicions entre ells. I és que, segons la Constitució francesa, sigui quin sigui el resultat de tot plegat, no hi haurà eleccions fins d'aquí a un any. Una participació històrica, del 66%, superant amb 20 punts els anteriors comicis, no ha servit per desencallar la situació. I aquest escenari, s'esdevé pocs dies abans de començar els Jocs Olímpics.
Veient els resultats, algú podria pensar: 'per què no pacten?'. I és que, a diferència de molts països, a França no hi ha tradició de coalicions ni pactes. Tot i que algunes figures de l'esquerra i fins i tot de centre, ja han assegurat que aquestes podrien ser les úniques opcions per a França. De fet, tal com recorda el The Guardian, l'exprimer ministre Édouard Philippe, l'antic aliat de Macron François Bayrou i la líder dels Verds Marine Tondelier eren els qui la setmana passada parlaven d'una coalició anti Reagrupament Nacional, des de l'esquerra moderada fins al centredreta, es podria unir al voltant d'un programa legislatiu bàsic.
Sense una majoria absoluta, els esforços per formar un nou govern francès podrien durar setmanes. Les eleccions anticipades es van convocar el mes passat després d'una derrota humiliant davant el partit d'extrema dreta RN de Marine Le Pen a les eleccions parlamentàries europees. L'NFP va guanyar 182 escons a l'assemblea nacional de 577, amb la coalició centrista Junts de Macron obtenint 168 diputats i el RN —que després de la primera volta el 30 de juny havia estat buscant una majoria— va acabar, en tercer lloc, amb 143. Com que cap grup no aconsegueix una majoria absoluta, les opcions inclouen un govern tecnocràtic d'experts, l'NFP intentant formar un govern minoritari i buscant suport projecte de llei per projecte, o una àmplia coalició de centreesquerra i centredreta.