El darrer informe PISA, publicat aquest dimarts, ha posat l'educació al centre del debat social, en tant que a Catalunya els resultats dels alumnes, especialment en comprensió lectora i matemàtiques, han patit una greu davallada que l'han situada a la cua d'Espanya i dels països de l'OCDE. Davant de l'amarg panorama, s'han succeït les excuses, la cerca de causes, els retrets als darrers governs i les propostes: els qui apunten a la immigració, a la manca de recursos destinats a Educació, a la pobresa i les desigualtats que porten els alumnes de casa, la manca de professors i les altes ràtios d'alumnes per docent, la irrupció de les pantalles a classe, els models pedagògics innovadors... Tot plegat, una situació multifactorial ben complexa. Però Catalunya no és l'únic país que ha experimentat aquesta davallada. Sense anar més lluny, França n'és un altre exemple, ja que ha empitjorat els seus resultats pel que fa al darrer informe PISA, el de 2018. En resposta, el ministre d'Educació francès ja ha comparegut per anunciar mesures de xoc. Si funcionaran o no, o si el camí que plantegen és correcte, això està per veure.

🟡 Catalunya recula a l'informe PISA: a la cua d'Espanya en matemàtiques, ciències i lectura

🔴 Educació justifica els mals resultats de l’informe PISA per la “sobrerepresentació” d’alumnat nouvingut

El Govern francès ha anunciat una sèrie de mesures xoc en resposta a la baixada de les qualificacions de PISA en matemàtiques i en comprensió lectora: la principal, la creació de grups de nivell per als alumnes de secundària, amb la qual també volen intentar lluitar contra el fracàs escolar. El ministre d'Educació francès, Gabriel Attal, ha justificat aquest dimecres la separació dels estudiants en funció del seu nivell en llengua i matemàtiques, un dispositiu que començarà a aplicar-se en el curs 2024-2025 amb els de sisè i cinquè de secundària (11-13 anys) i que s'ampliarà a les classes de quart i tercer en el curs 2025-2026.

Test per avaluar els alumnes i organitzar-los en grups "flexibles" per nivell

En una entrevista a l'emissora France Info, Attal ha precisat que al començament de curs, se sotmetrà als alumnes a un test per a avaluar les seves capacitats i organitzar-los en tres grups, i el grup amb el nivell més baix tindrà menys alumnes, com a màxim "una quinzena". Aquests grups, insisteix, seran "flexibles", de manera que si es constata que un alumne mostra progressos en matemàtiques o llengua, o al revés, que té moltes dificultats, passarà d'un grup a un altre. Això ho avaluaran els equips pedagògics.

"Haurem de contractar [més] professors de llengua i matemàtiques"

La reforma que ha posat damunt de la taula l'Executiu del president, Emmanuel Macron, suposarà, com ha reconegut Attal, que "haurem de contractar professors de llengua i matemàtiques". A aquest respecte, i després de fer notar que el problema d'atractiu de l'ofici d'ensenyant no és només francès, sinó que existeix en molts altres països, ha explicat que s'ha augmentat la seva remuneració com no s'havia fet en 30 anys i que s'està reformant tant la formació dels professors, com les condicions d'exercici del seu treball.

El ministre va més lluny en la diferenciació del tracte a uns i altres estudiants, ja que contempla que els que presenten més dificultats rebin un programa diferent, amb més hores de francès i matemàtiques i menys cursos en altres assignatures mentre duri el període en què s'intenti posar-los al nivell de la mitjana. "Després de dècades de relliscada cap a un col·legi més uniforme que únic, assumeixo corregir el que ja no funciona", ha assenyalat. El ministre, que insisteix que a diferència del que mostren els resultats de PISA per a secundària, altres proves han posat en evidència que el nivell dels estudiants al final de primària a França ha progressat, gràcies a les reformes dels últims anys en aquest nivell escolar, i que ara l'objectiu "és continuar el progrés" a secundària.

Davallada de França a l'informe PISA

En l'informe PISA presentat aquest dimarts, que es correspon a les proves que van realitzar els alumnes de 15 anys de 81 països i territoris en 2022, els francesos van tenir unes notes molt pitjors que les que s'havien aconseguit en la precedent edició de 2018 (abans de la COVID) tant en matemàtiques com en comprensió lectora. Encara que aquesta caiguda va tenir un caràcter general, en el cas de França va ser més pronunciada en matemàtiques (de 21 punts a 474, enfront de 15 punts de mitjana en l'OCDE a 480) i en comprensió lectora (de 19 punts a 476 punts, en la mitjana de l'OCDE).