La justícia de França ha prohibit l'ús de la llengua corsa a l'Assemblea de Còrsega. En concret, el jutjat administratiu de la ciutat corsa de Bastia ha anul·lat una deliberació de l'hemicicle cors que establia el francès i el cors com les llengües d'ús per als debats. L'ha anul·lat en considerar aquesta decisió és inconstitucional, donat que l'article 2 de la Constitució francesa determina que "la llengua de la República és el francès". El president del Consell executiu de Còrsega, el nacionalista Gilles Simeoni, ha confirmat la seva intenció de recórrer aquesta decisió. "És d'una violència absoluta, però també una demostració de l'absurd", ha lamentat en declaracions a Le Monde, alhora que ha reclamat que cal fer una revisió constitucional sobre aquesta qüestió. 

El 16 de desembre de 2021, l'Assemblea de Còrsega va aprovar per unanimitat una deliberació per canviar el reglament intern i establir que "l'Assemblea i el Consell executiu són garants dels interessos materials i morals del poble cors" i que "les llengües dels debats a l'Assemblea de Còrsega són el cors i el francès". El Consell executiu també el va adoptar el 8 de febrer del 2022. Tanmateix, el llavors prefecte de Còrsega —figura equivalent a la del delegat del govern espanyol—, Pascal Lelarge, va demanar que es retirés aquesta modificació, en considerar que les referències al poble cors i a l'ús de la llengua corsa eren "inadmissibles", per ser contràries a la Constitució i la noció de França com "a República única i indivisible".

L'Assemblea de Còrsega i el Consell executiu recorreran la sentència

Tant Simeoni, en qualitat de president de l'executiu, com Marie-Antoinette Maupertuis, com a presidenta de l'Assemblea, es van negar a fer-ho per "raons legals, polítiques i filosòfiques". "El poble cors existeix, i la llengua corsa és la llengua històrica d'aquest poble", van asseverar. Com a resposta, França va presentar un recurs contenciós, que finalment s'ha resolt aquesta setmana amb una sentència desfavorable per als òrgans polítics de Còrsega. 

Maupertuis i Simeoni ja han avançat que recorreran la sentència, però a banda de la resposta jurídica, han cridat a tots els grups a adoptar una postura comuna davant aquesta situació en la propera sessió de l'Assemblea."Aquesta decisió equival a privar els representants electes de Còrsega del dret a parlar la seva llengua", han afirmat en una nota de premsa, en la que també han assegurat que acceptar la decisió "és impensable". Amb tot, els representants de Còrsega han valorat que la decisió judicial també és una confirmació que cal revisar la Constitució per "garantir a la llengua corsa l'estatus de cooficialitat, condició essencial per a la seva supervivència i el seu desenvolupament". 

El Ministeri de Cultura de França reconeix el cors com una "llengua regional" igual que el català, el bretó o el basc, però mai no ha admès que es pugui convertir en una llengua cooficial. L'any 2013, l'Assemblea de Còrsega va aprovar una resolució per reconèixer la cooficialitat del cors amb el francès, però és un reconeixement simbòlic, perquè la Constitució francesa no ho admet. Com moltes altres llengües minoritàries al món, la llengua corsa es troba en una situació de vulnerabilitat que podria comportar la seva desaparició en el futur, segons la classificació de la UNESCO.