Els partits unionistes i independentistes de Nova Caledònia han arribat aquest dijous a un acord que desbloqueja la celebració del referèndum d’autodeterminació d’aquesta “col·lectivitat” de França. Serà el novembre de 2018. L’èxit de l’acord es deu als auspicis del primer ministre francès, Edouard Philippe, per esquivar el principal escull: pactar el cens de votants entre els aborígens canacs i la població caldoche, d'origen europeu.
Aquest punt empantanegava la negociació i la política de l’arxipèlag des del novembre de 1998. Aquell any, el 72% dels votants neocaledonians van ratificar a les urnes l’acord de Nouméa, pel qual es transferien les competències de França a Nova Caledònia (excepte les de defensa, seguretat, justícia i moneda), i s’establia la celebració d’un referèndum d’independència entre 2014 i 2019.
Un acord anterior, de 1988, havia acabat també amb la guerrilla canac, que havia causat alguns morts caldoches entre 1981 i 1988.
França transfereix anualment 1.400 milions d’euros al govern autònom de l’arxipèlag.
L’ONU inclou Nova Caledònia entre els “països no autònoms”. És a l'oceà Pacífic a uns 1.500 km a l'est d'Austràlia, té una superfície de 19.100 km² —una mica més de la meitat de Catalunya— i uns 230.000 habitants.
Molt implicat
“Hem escopit sang, però ho hem aconseguit”, s’ha esplaiat aquest divendres Philippe Gomès, el líder del principal partit unionista, Junts per Caledònia, després de deu hores de reunió. “Aquest és un punt de partida per a una consulta que volem justa i convincent”, ha afegit el primer ministre. El govern francès ja s’ha posat a treballar en el projecte de llei orgànica que traduirà l’acord polític.
La llei establirà el cens i el procediment del referèndum, que presentarà dues opcions als neocaledonians: independència o mantenir l’actual estatut de “col·lectivitat”. Si guanya la independència, caldrà establir els termes i terminis de la separació. La victòria de la independència és poc probable, segons explica el diari Le Monde.
El “clima de confiança” que ha predominat durant la reunió ha estat clau per treure el referèndum de l’atzucac, segons ha dit Philippe a Le Monde. “Tenim un acord polític, i més enllà d'aquest acord tenim confiança, que és tant o més important”. Paul Néaoutyine, cap de files de Palika (el partit independentista) ha dit que l'acord és fruit d'haver-se pres "el temps necessari per fer evolucionar les posicions oposades”.
El primer ministre Philippe s’hi ha implicat molt personalment. “Mai no havia vist que un primer ministre passés tot el dia amb nosaltres”, ha explicat Gomès. “Tothom ha notat la seva participació. És la prova que l'Estat ens acompanyarà en aquest procés”, ha afegit Sonia Backès, líder dels Republicans (unionistes) de Nova Caledònia.