Nou dies després de la moció de censura contra el govern del conservador Michel Barnier, el president de França, Emmanuel Macron, ha nomenat un nou cap de l'executiu: es tracta de François Bayrou, líder del Moviment Demòcrata (MoDem), qui té el repte de reconciliar la vida política del país. Però, qui és François Bayrou, nou primer ministre francès? Per començar, destaquem que és centrista, occità i contrari a la repressió de l'1-O.

Sí, sí, el nou cap de l'executiu francès va condemnar l'actuació de la policia espanyola a Catalunya l'octubre del 2017. L'endemà de la celebració del referèndum, Bayrou va ser entrevistat a Europe 1 i va dir que li havien impactat les imatges de violència. "Cada vegada que hi ha porres contra les paperetes, les porres perden", va manifestar. En aquesta línia, va afegir: "Això que passa a Catalunya és molt preocupant, molt preocupant per a Espanya, perquè es percep clarament que aquí hi ha alguna cosa que afecta profundament la unitat d'Espanya, del país format per diversos pobles".

Per entendre millor la seva postura, cal tenir en compte que Bayrou és filòleg de formació i ferm defensor de les llengües "regionals" de França. Va néixer fa 73 anys prop de Pau (capital de Bearn), on també nasqué Enric IV de França i III de Navarra. De fet, el nou primer ministre és conegut per ser un dels màxims experts del monarca al qual la llegenda atribueix la frase "París ben bé val una missa" i que va posar fi a les cruentes guerres de religió entre catòlics i hugonots del segle XVI.

Amb el nomenament d'aquest divendres, posa el colofó a quatre dècades d'una carrera política que ha transcorregut entre l'àmbit local, dos ministeris francesos i el Parlament Europeu. Ha estat tres vegades candidat a l'Elisi i va trobar en Macron l'encarnació de la seva aspiració política, la d'una figura que trenqués el mapa partidista del país. Això el va portar a fer marxa enrere en les seves aspiracions presidencials i a convertir-se en un dels seus principals aliats, motiu pel qual ara rep l'encàrrec de maximitzar el seu credo ideològic: trencar línies entre l'esquerra i la dreta per reconciliar la vida política del país.

Exponent del centre francès

Aquesta màxima l'ha convertit en l'exponent principal del centre polític a l'estat francès, on s'ha esforçat a crear un espai propi des que va heretar el lideratge de la democristiana UDF —un moviment de centredreta que va aconseguir portar Valéry Giscard d'Estaing a l'Elisi el 1974—. Immers en l'amalgama gaullista, va entrar en política a 25 anys com a conseller departamental dels Pirineus Atlàntics (on s'ubica Pau, el seu feu històric). Va escalar dins del partit i va aconseguir l'escó de diputat, que va mantenir fins al 2012. Pel camí, va esculpir la seva pròpia imatge: la d'un polític que volia buscar un camí propi, lluny del gaullisme, però associat al gaullisme.

Així, l'any 1993 va ser nomenat ministre d'Educació del govern conservador d'Édouard Balladur, durant la presidència del socialista François Mitterrand. Tal cosa el va fer allunyar-se del poder en les presidencials del 1995, després de la victòria de Jacques Chirac. Però Bayrou ja havia aconseguit un perfil propi com a centrista, de manera que va encapçalar una llista per a les europees l'any 1999 contra el socialista François Hollande i el conservador Nicolas Sarkozy.

Bayrou, lleial a Macron

El 2002 es va llançar per primera vegada a la conquesta de l'Elisi i va quedar en quarta posició, amb el 6,84% dels vots. Més lluny encara de la dreta francesa, en les presidencials del 2007 va aconseguir el 18,57% dels vots, cosa que li va permetre fer d'àrbitre entre Sarkozy i la socialista Ségolène Royal. No va donar suport a cap dels dos, però es va mostrar més contrari al conservador, que es va imposar igualment. Amb la seva popularitat creixent, va reagrupar el centre polític en el MoDem i va trencar definitivament amb la dreta tradicional. 

Criticat per ser "bonista", va consolidar el seu electoral al voltant del 10% en la seva última aventura presidencial del 2012. El 2014 va ser elegit alcalde de Pau, tot i que va seguir sent una figura nacional. La mostra és el seu paper important en el llançament del moviment polític de Macron l'any 2016, que el portaria a l'Elisi el 2017. Així, Bayrou fou nomenat número 2 de l'executiu i ministre de Justícia, però va haver de dimitir per una acusació de finançament il·legal del seu partit —de la qual fou finalment absolt per manca de proves—. Mai no ha deixat de ser una veu influent en el president, alhora que crítica.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!