“Free Julian Assange" va ser el clam unànime que va ressonar aquest dissabte als carrers de Londres per demanar la llibertat del creador de WikiLeaks. Convocades per la plataforma Don’t Extradite Assange, centenars de persones es van mobilitzar per reclamar que s'eviti la seva extradició. I és que, tot i que a principis d’aquest any una jutgessa britànica va denegar l’extradició als Estats Units pel seu estat de salut, les coses podrien girar-se la setmana que ve quan el cas arribi a l’Alt Tribunal del Regne Unit el 27 i 28 d'octubre.  

Des del govern nord-americà, acusen Assange d’haver violat la Llei d’Espionatge del país en filtrar documents de la CIA sobre els crims de guerra dels EUA a l’Afganistan i Iraq; uns càrrecs que podrien comportar-li fins a 175 anys de presó. Diverses organitzacions consideren que aquestes penes són un atac directe a les llibertats fonamentals no només d'Assange sinó de tota la ciutadania, i creuen que la sentència que va negar l’extradició a principis d’any va ser la correcta. “Estem aquí per dir que la decisió no s’hauria de revertir. Estem a favor de la llibertat de premsa i volem Julian Assange lliure entre nosaltres”, reivindicava ahir John Rees, un reconegut activista britànic i impulsor de Don’t Extradite Assange.

Davant els Reials Tribunals de Justícia de Londres, on va acabar la manifestació aquest cap de setmana, també van alçar la veu altres cares conegudes, com l’editor en cap de WikiLeaks, Kristinn Hrafnsson, i els diputats laboristes, John Mcdonell i Richard Burgon. “Acabarem veient justícia per Julian Assange i pel periodisme”, va assegurar Hrafnsson.  

 

Manifestació per la llibertat de Julian Assange, a Londres. / L.C.

El cas de Julian Assange

Des del 2019, Julian Assange es troba a la presó d’alta seguretat de Belmarsh (Londres) a l’espera que la justícia britànica es pronunciï definitivament sobre la petició d’extradició als Estats Units. El cas, però, es remunta al 2010, quan Wikileaks va publicar una de les filtracions més grans de la història: milers i milers de documents i gravacions de les actuacions més cruels de l’exèrcit estatunidenc durant l’anomenada Guerra contra el Terrorisme, a l’Orient Mitjà.

Les revelacions van convertir Assange en un heroi per molts, però també en un objectiu a eliminar pels governs que havia deixat en evidència. Dos anys després, Assange va demanar asil polític a l’ambaixada de l’Equador a Londres per evitar l’extradició a Suècia, on estava acusat de diversos càrrecs, entre els quals un presumpte cas de violació.

A l’ambaixada equatoriana s’hi va estar set anys, reivindicant des del balcó justícia pel seu cas i altres causes – com el referèndum de Catalunya – mentre la seva salut s’anava deteriorant als ulls del món.

El creador de WikiLeaks, Julian Assange, a l'ambaixada de l'Equador a Londres, on va viure de 2012 a 2019. / Europa Press

El 2019, però, el govern equatorià de Lenín Moreno va deixar d’oferir-li protecció. Aleshores, va ser detingut per la policia britànica i empresonat amb una pena d’un any de presó per haver incomplert amb la llibertat vigilada a la qual estava sotmès quan va refugiar-se a l’ambaixada.

El món alça la veu per Assange

Des d’aquella detenció ja han passat més de dos anys i, tot i que ja ha complert amb la pena dictada el 2019 i en aquests moments ja no hi ha cap càrrec contra ell des de Suècia, encara es troba empresonat de manera preventiva sense fiança al centre penitenciari d’alta seguretat de Belmarsh, a Londres.

Precisament amb aquest nom, Belmarsh, és com s’ha batejat el tribunal popular que vol jutjar de manera simbòlica els crims dels EUA a l'Afganistan i Iraq que WikiLeaks va treure a la llum. Inspirant-se en el tribunal de Bertrand Russell i Jean-Paul Satre que el 1966 va jutjar els crims de la Guerra del Vietnam, el Tribunal de Belmarsh es va reunir divendres a la Church House de Westminster. Durant més de dues hores, diverses personalitats com el polític grec Yanis Varufakis, el diputat laborista Jeremy Corbyn i l’exmembre de la CIA Edward Snowden, van exposar els crims revelats per WikiLeaks i van denunciar la persecució política que pateix el seu fundador.

"Ha sigut perseguit per revelar els crims que els líders elegits per nosaltres han perpetrat a la nostra esquena. Per això l'estan matant lentament”, va acusar Yanis Varoufakis. De fet, no va ser l’únic que va dir que Assange és víctima d’una estratègia de repressió que a poc a poc li està traient la vida.

Centenars de persones es van mobilitzar dissabte a Londres per reclamar que s'eviti l'extradició de Julian Assange. / L.C. 

Els plans de la CIA per segrestar i assassinar Assange

La situació de la salut d’Assange va ser un dels motius principals de la jutgessa Vanessa Baraitser per denegar la petició d’extradició. Baraitser va considerar que l’australià, de 49 anys, presentava un risc de suïcidi i podria treure’s la vida si el processaven als EUA, on seria retingut en situació d’aïllament.

La situació a la presó britànica, però, no és gaire més favorable. “Belmarsh té un règim brutal. En només un mes des que vaig visitar Assange, ja hi ha hagut un suïcidi. L’estem oprimint d’una manera que perjudica la seva salut i benestar, i que en altres persones ja ha provocat autolesions i suïcidis”, va denunciar el diputat laborista John Mcdonell durant la manifestació de dissabte. També la parella d’Assange i advocada, Stella Moris, va denunciar ahir la situació en la qual es troba Assange, fruit, segons ella, d'una persecució política que l’ha portat al límit.

De fet, no només hi ha qui creu que els governs occidentals han intentat callar Assange a base de tortura psicològica, sinó que, a més, fa poc es va saber que la CIA va planejar posar fi a la seva vida de manera directa. Va ser l'any 2017, sota l’administració Trump. Segons van revelar diverses fonts del servei d’intel·ligència a Yahoo News, alguns alts càrrecs van tramar el segrest del fundador de WikiLeaks i van discutir plans per assassinar-lo. 

Són aquestes amenaces les que sustenten els arguments de Moris, qui ahir, davant dels Reials Tribunals de Justícia, va defensar que "és inconcebible que aquestes corts decideixin extradir Assange a un país que va planejar el seu assassinat". Però res no està decidit encara. En aquests mateixos tribunals, els jutges britànics hauran d'escoltar el 27 i 28 d'octubre l’apel·lació dels EUA per reclamar de nou que Assange sigui extradit i jutjat a Nord Amèrica. Després d'anys sent un enemic de la nació i vivint en una constant tensió amb el govern americà, la setmana que ve s'obre un nou capítol en el cas de Julian Assange.

 

Imatge principal: Diverses pancartes demanen que no s'extradeixi Julian Assange a la manifestació per la llibertat del fundador de WikiLeaks. / L.C.