El líder de la CDU, Friedrich Merz, s'ha congratulat i ha destacat que la d'aquest diumenge és “una nit electoral històrica”. En aquest sentit, es proclama guanyador en aquestes eleccions. Constata que és ben conscient de la responsabilitat i la magnitud de la tasca que té al davant, i reconeix que la campanya electoral ha estat per moments “molt dura”, tocant qüestions de política econòmica, migratòria, exterior i de seguretat. Malgrat tot, diu que confia poder "crear aviat un govern capaç d'actuar en interès d'Alemanya", mentre diu als fidels del partit que "el món exterior no ens espera ni espera llargues negociacions". De fet, segons el Bild, Merz voldria tenir govern abans de Setmana Santa.
Per altra banda, Merz ha reiterat el rebuig a qualsevol mena de cooperació amb la ultradretana Alternativa per a Alemanya (AfD), tal com ha informat Efe. Segons els pronòstics de les cadenes públiques, s'ha ofert a formar part del futur govern.
Eleccions Alemanya: què passarà ara?
La CDU/CSU ha obtingut la majoria dels vots a les eleccions generals d'Alemanya, segons indiquen les enquestes a peu d'urna, però un avenç del partit d'extrema dreta Alternativa per Alemanya (AfD) probablement complicarà la formació d'un govern disposat a ajudar a encapçalar una resposta europea a les noves amenaces globals. El candidat de la CDU/CSU, Friedrich Merz, sembla el millor situat per formar una coalició governant diumenge a la nit, després d'aconseguir aproximadament el 29% dels vots enmig d'una alta participació, segons les enquestes de sortida publicades a les cadenes de televisió pública.
L'AfD, aprofitant el descontentament popular per la immigració, els delictes violents i els alts costos de l'energia, ha obtingut al voltant del 20% dels vots, quedant en segon lloc i gairebé duplicant el seu resultat a les últimes eleccions de 2021. L'AfD està cridada a convertir-se en el partit més gran de l'oposició, encara que les autoritats de seguretat el vigilen com una força presumptament extremista. Des que va ser fundat per professors euroescèptics fa dotze anys, el partit s'ha tornat cada cop més radical.
Segons la corresponsal del The Guardian a Berlín, en una anàlisi ràpida, la CDU ha guanyat 1,8 milions de votants a l'SPD, 1,3 milions a l'FDP i ha assegurat els vots d'1,5 milions de persones que fins aleshores mai no havien votat. Alhora, la CDU ha perdut 830.000 votants davant de l'AfD.
Com han votat els alemanys?
També hi ha algunes variacions interessants sobre com han votat els diferents grups d'edat, segons la projecció d'ARD: Die Linke ha guanyat la votació entre els votants més joves de 18 a 24 anys amb el 25% dels vots, davant d'AfD amb el 20% i CDU/CSU amb el 13%. Però al grup d'edat de 25 a 34 anys, el partit d'extrema dreta AfD hauria ocupat el primer lloc amb un 22%, davant de la CDU/CSU amb un 18%, i els Verds i Die Linke amb un 16% cadascun. Entre els 35 i els 44 anys, l'AfD i la CDU/CSU han quedat empatades amb el 25%, seguides pels Verds amb el 15%.
Però la CDU/CSU ha guanyat sobradament als grups de més edat: ha guanyat tant al grup de 45 a 59 anys com al de 60 a 69 anys amb el 33% dels vots, molt per davant de l'AfD i l'SPD respectivament (tots dos amb el 21%). L'SPD també ha obtingut millors resultats amb els vots de més edat, i va quedar segon en dos dels grups de més edat, 60-69 i 70-79.
Si observem les projeccions d'ARD, es poden veure algunes diferències notables sobre com han votat els homes i les dones a les eleccions alemanyes: les dones han mostrat més suport als partits d'esquerra. Entre els homes, la CDU/CSU ha quedat en primer lloc, amb el 30%, l'AfD, en segon lloc, amb el 23% i l'SDP, en tercer lloc, amb el 15%, seguits de prop pels Verds amb el 12% i Die Linke amb el 7%. Però entre les dones, la CDU/CSU només ha obtingut el 27%, i l'SDP ha quedat empatat amb l'AFD, en segon lloc, tots dos amb el 17%. Els Verds han quedat en quart lloc amb el 14%, i Die Linke, en cinquè lloc, amb un altíssim 10%.