Les diferències entre les forces de l'exèrcit del Marroc i el Front Polisario són abismals. Si els primers compten amb un total de 195.000 soldats actius i 150.000 més en reserva, els segons només disposen d'un total d'efectius que se situa entre els 6.000 i els 7.000 combatents.
Ara bé, les forces armades sahrauís tenen un as a la màniga, i l'esclat del conflicte aquest mes de novembre ha provocat que el comenci a utilitzar: els centenars de milers de refugiats que viuen als campaments de Tindouf, a Algèria. El total de població en aquests campaments és de més de 170.000 persones.
Decir adiós nunca fue fácil.
— Taleb Alisalem (@TalebSahara) November 15, 2020
Siguen llegando imágenes desde los campamentos de refugiados saharauis, los jóvenes se unen en masa al ejército saharaui que lucha contra el ataque del ejército marroquí a nuestro pueblo frente al vergonzoso silencio del gobierno español #SaharaLibre pic.twitter.com/tJw1BjTwrZ
Així ho explica a ElNacional.cat la Fatimatu Bachir, una jove sahrauí de 23 anys que viu amb els seus avis al campament d'Auserd i que en el seu temps lliure es dedica a ensenyar el castellà a la gent gran. "Són milers els joves que s'han apuntat per estar amb el Front [Polisario]. Ja han obert diverses escoles militars perquè són molts els joves que han deixat els seus estudis i treballs. Pràcticament tots els que tenen més de 18 anys s'han apuntat. També hi ha noies", explica.
"A partir d'ara, totes les regions militars estan mobilitzades. S'han obert les escoles castrenses, que s'estan omplint de gent y on s'ofereix entrenament exprés perquè puguin incorporar-se el més aviat possible al camp de batalla", deia a EFE en la mateixa línia un responsable militar que va preferir no ser identificat per seguretat.
L'ONU, desapareguda en combat
Bachir justifica la necessitat d'escalar el conflicte atenent al passotisme de la comunitat internacional. "És trist que en 30 anys Espanya, com a potència administradora, i l'ONU no hagin pogut complir amb el seu deure", ha denunciat. "L'anomenada MINURSO [Missió de les Nacions Unides pel Referèndum al Sàhara Occidental] no ha fet res per impedir les tortures i els empresonaments diaris de sahrauís per part del Marroc als territoris ocupats", critica.
De fet, la MINURSO és l'única de les 16 missions de pau de l'ONU que no ha pogut entrar mai, en el seu cas al Marroc, per analitzar i examinar les vulneracions de drets humans. "Hem sigut molt pacients i ens han enganyat mil i una vegades. Pel que fa a Espanya hem entès que els seus polítics treballen per Mohammed VI, sinó no s'explica l'odi que ens tenen. Sobretot el PSOE", etziba.
"En 30 anys aquesta és la primera vegada que es nota i es sent que estem fent alguna cosa per aconseguir la nostra llibertat. Tant el poble sahrauí com el Front Polisario estem cansats d'aquesta situació i per això hem pres aquesta decisió. Aquesta guerra ningú la vol, però és l'única sortida que ens han deixat", afirma. Per a la jove sahrauí només hi ha una opció que evitaria la guerra: que Espanya descolonitzi el territori "com Portugal va fer amb Timor Oriental". "O aquesta guerra continuarà fins a veure un Sàhara Occidental lliure", sentència.