Els pròxims 20 i 21 de febrer, Julian Assange, fundador de WikiLeaks, es juga de nou el seu futur davant dels tribunals britànics. Després de recórrer sentències favorables a extradir-lo als Estats Units (EUA), aquesta és la seva última oportunitat d'esquivar les autoritats estatunidenques, les quals fa anys que el persegueixen per publicar les filtracions de documents estatals. Si és extradit, Assange s'afronta a més de 100 anys de presó. Cada cop és més palpable el possible escenari en què Assange sigui extradit. La seva dona, Stella Assange, ha denunciat públicament: "Si Julian és extradit als Estats Units, morirà".
En 24 hores començarà la vista judicial en què Tribunal Superior de Londres decidirà si permet a Assange tornar a recórrer el seu cas en aquest país, cosa que iniciaria un nou judici d'apel·lació, o si, en canvi, ha de procedir al lliurament als EUA. De fet, la seva extradició ja va ser autoritzada l'any 2022 per l'aleshores ministra britànica de l'Interior, Priti Patel. Tot i això, la defensa d'Assange ha recorregut contra aquesta decisió per tractar de revertir-la.
Tot i que el dictamen podria trigar setmanes, l'equip legal del periodista de 52 anys tem que els dos jutges del Superior donin llum verda el mateix dimarts a l'extradició, i en aquest cas demanarien una 'ordre 39' urgent al TEDH perquè l'aturés, abans de sol·licitar que el cas fos revisat pel tribunal europeu. Fins ara, la justícia britànica, s'ha alineat sovint a favor de l'extradició d'Assange, així l'escenari s'obre demà a Londres pot ser hostil pel fundador de WikiLeaks.
Denúncies de la comunitat internacional
Com ja ha passat en vistes anteriors en el cas Assange, hores abans que el fundador de WikiLeaks es topi de nou amb la justícia britànica diversos actors de la comunitat internacional han fet crides per l'alliberament del periodista. Des d'activistes, ONGs i governs, la campanya pel seu alliberament revifa. Per exemple, el primer ministre australià, Anthony Albanese, va denunciar que calia acabar amb aquesta persecució judicial. "Ja n'hi ha prou" va sentenciar el líder australià.
Per altra banda, Amnistia Internacional ha insistit a Washington que retiri els càrrecs contra el periodista i ciberactivista. La portaveu de l'ONG de justícia criminal, Júlia Hall, ha sostingut que l'extradició d'Assange "posaria en risc tots els editors i periodistes d'investigació del món". Des de l'entitat recorden que el fundador de WikiLeaks seria processat sota l'empara de la Llei d'espionatge nord-americà del 1917, "una legislació de temps de guerra que mai no va tenir com a objectiu atacar el treball legítim" dels professionals de la informació.
Des de la mateixa organització que va fundar Assange, s'ha fet una nova crida pel seu alliberament. Tanmateix, l'actual president de WikiLeaks, Kristinn Hrafnsson, ha afirmat que és molt probable que Assange sigui extradit aquesta mateixa setmana. "El que passarà possiblement és que, després de valorar el recurs, els dos jutges marxaran a prendre una tassa de te i dues hores després tornaran dient que ho desestimen i que hi ha un avió esperant Assange per extradir-lo als Estats Units de manera immediata", ha apuntat.
Més de deu anys
El cas d'Assange encara no es pot donar per tancat i ja ha passat més d'una dècada d'ençà que WikiLeaks va publicar les filtracions de documents estatals més gran de la història. El contingut d'aquests documents assenyalava directament a l'exèrcit dels Estats Units i a les seves actuacions cruels i desproporcionades a l'Orient Mitjà.
La publicació d'aquests documents va fer que Assange fos reconegut i admirat arreu del món, tanmateix, també el van posar al punt de mira dels Estats Units, ja que els draps més bruts del seu exèrcit quedaven al descobert. La justícia nord-americana no va trigar a titllar-lo de traïdor i Assange va acabar demanat asil polític a l'ambaixada de l'Equador a Londres, on ha estat tancat durant anys.