Els països del G7, és a dir, les potències occidentals, han condemnat "enèrgicament" l'atac a gran escala de l'Iran a Israel aquest dissabte —com a resposta al bombardeig israelià sobre el consolat iranià a Damasc el passat 1 d'abril—, han mostrat el seu "ple suport" a l'Estat sionista i han advertit a l'Iran que "adoptaran noves mesures" si la república islàmica continua amb les seves "iniciatives desestabilitzadores" a Orient Mitjà. Després d'una reunió per videoconferència presidida per la primera ministra italiana, Giorgia Meloni, els líders d'Itàlia, Alemanya, el Regne Unit, els Estats Units, el Japó i el Canadà, a més del president del Consell Europeu, Charles Michel, han afirmat en una declaració conjunta unànime que, "amb les seves accions, l'Iran ha fet un pas més cap a la desestabilització de la regió i corre el risc de provocar una escalada regional incontrolable. Això ha d'evitar-se".
"Nosaltres, els líders del G7, condemnem inequívocament en els termes més enèrgics l'atac directe i sense precedents de l'Iran contra Israel. L'Iran ha disparat centenars de drons i míssils contra Israel. Israel, amb l'ajuda dels seus associats, ha derrotat l'atac", assenyala la declaració. Els líders, que s'han reunit durant menys d'una hora, també han expressat "plena solidaritat i suport a Israel i al seu poble" i han subratllat el seu "compromís amb la seva seguretat". "Amb les seves accions, l'Iran ha fet un pas més cap a la desestabilització de la regió i corre el risc de provocar una escalada regional incontrolable. Això ha d'evitar-se. Continuarem treballant per a estabilitzar la situació i evitar una major escalada", indicat el text.
"Amb aquest esperit, exigim que l'Iran i els seus agents cessin els seus atacs, i estem disposats a adoptar noves mesures ara i en resposta a noves iniciatives desestabilitzadores", agreguen. A més, es comprometen a enfortir la seva cooperació "per a posar fi a la crisi a Gaza, entre altres coses, continuant el treball en pro d'un cessament el foc immediat i sostenible i l'alliberament dels ostatges per part de Hamàs, i prestant major assistència humanitària als palestins necessitats".
Reunió aquesta setmana a Capri
La Presidència italiana del G7 havia convocat la trobada després que el president dels EUA, Joe Biden, avancés aquesta matinada que demanaria una reunió del grup per a coordinar una resposta diplomàtica després de garantir el seu suport a Israel, encara que en les últimes hores s'ha mostrat contrari a participar en una ofensiva, la qual cosa podria portar Tel-Aviv a evitar una resposta de moment. A partir del pròxim dimecres i fins al divendres, els ministres d'Exteriors del G7, el grup de les potències occidentals més riques, es reuniran a l'illa italiana de Capri, amb la situació d'Orient Mitjà com a màxima prioritat.
Arran dels fets, alguns membres del G7 estan avaluant designar com a grup terrorista a la Guàrdia Revolucionària iraniana, segons ha dit aquest diumenge a la premsa un alt funcionari estatunidenc. Segons aquesta font, durant la reunió d'aquest diumenge dels líders del G7, s'ha discutit designar la Guàrdia Revolucionària iraniana com a grup terrorista i també es va parlar de la possibilitat d'imposar més sancions sobre Teheran. La Guàrdia Revolucionària és una branca de les Forces Armades de l'Iran creada després de la Revolució Islàmica de 1979.
Diversos països ja han designat a la Guàrdia Revolucionària iraniana o algunes de les seves unitats com a organitzacions terroristes. En concret, els Estats Units va designar la Força Quds de la Guàrdia Revolucionària com a grup terrorista en 2007, i en 2019, sota el Govern de Donald Trump (2017-2021), es va incloure a la mateixa Guàrdia en la llista negra de grups terroristes. El Canadà, per la seva part, ha sancionat en el passat a diversos membres de la Guàrdia Revolucionària iraniana i el primer ministre canadenc, Justin Trudeau, ja va dir al gener d'enguany que el seu Govern estava estudiant maneres d'incloure a la Guàrdia Revolucionària en la seva llista d'organitzacions terroristes.
Escalada del conflicte a l'Orient Mitjà
Amb l'atac iranià d'aquest dissabte es constata l'escalada crítica del conflicte a l'Orient Mitjà, després de mesos d'ofensiva d'Israel sobre la Franja de Gaza, com a resposta als atacs de Hamàs del 7 d'octubre del 2023, i un augment de les tensions i les hostilitats recurrents amb els països del seu entorn: Israel ha creuat bombardejos recurrents amb les milícies xiïtes de Hezbollah del Líban i Síria. El passat 1 d'abril, Israel va bombardejar el consolat iranià a Damasc, deixant 16 víctimes mortals, incloent-hi alts càrrecs de la Guàrdia Revolucionària. Com a resposta, aquest dissabte l'Iran ha enviat uns 300 drons i míssils contra territori de l'Estat d'Israel, el 99% dels quals han estat interceptats per l'Exèrcit israelià amb ajuda dels Estats Units i el Regne Unit.