El nacionalisme gal·lès sortirà al carrer el proper u d'octubre per fer públic el seu clam a favor de la independència. Organitzada pel grup de pressió sobiranista All Under One Banner, que reivindica el dret a decidir dins el Regne Unit, i amb el suport de YesCymru, la Marxa per la Independència recorrerà el centre de Cardiff i serà la segona que es convoca al País de Gal·les des de la pandèmia. Casualment, la manifestació coincidirà amb el cinquè aniversari del referèndum d'independència de Catalunya. Tal com indiquen els organitzadors al seu lloc web, l'acció suposarà el "retorn al lloc de la primera marxa per la independència gal·lesa de la història", que va tenir lloc a la capital l'11 de maig de 2019, i que va comptar amb la participació d'unes 6.000 persones. De moment, la pàgina de Facebook que publicita l'esdeveniment compta amb més de 500 persones que ja han confirmat la seva assistència.
Creix l'independentisme gal·lès
La crisi per l'alt cost de la vida, els problemes amb el Brexit, la dimissió del primer ministre Boris Johnson i els avenços en els nacionalismes escocès i nord-irlandès haurien encoratjat el sentiment independentista a Gal·les, o almenys donat l'oportunitat d'imaginar un futur alternatiu als nacionalistes. De fet, en els darrers comicis al país, l'històric partit independentista, Plaid Cymru, va aconseguir més del 20% del vot. Segons les enquestes més recents del portal YouGov, el 25% dels gal·lesos votarien a favor de la independència-- 36% si no es tenen en compte els indecisos-- fet que suposa quatre punts més que a principis d'any. L'increment en el suport a l'autodeterminació es va materialitzar, a més, en la primera marxa independentista postpandèmia, celebrada el març a Wrexham.
Una qüestió d'identitat
Preguntat sobre quines són les raons que expliquen l'auge de l'independentisme a Gal·les, el líder de Plaid Cymru, Adam Price, va explicar a Nation Cymru, tot just quan es començava a notar en les enquestes que "això confirma la creixent opinió que la Unió està fallant a totes les parts del Regne Unit més enllà de la bombolla de Westminster." De fet, no és poc comú que els països que formen la Unió se sentin ignorats pel govern de Londres. Una enquesta també va mostrar llavors que un 53% de persones a favor de la independència "sent que Gal·les té actituds socials diferents del Regne Unit". En definitiva, és un problema identitari. Més enllà de la seva cultura i idioma únics en la regió, Gal·les és un cas especial, ja que la configuració constitucional actual del Regne Unit atorga un cert poder al parlament gal·lès, però no tant com al d'Escòcia o Irlanda del Nord. Sota l'acord actual, el parlament gal·lès no té poders per crear les seves pròpies lleis, i, per tant, depenen en gran part del govern central.