“És pitjor del que et puguis imaginar”, diu Sally Stevenson a The Guardian. “La destrucció és a tot arreu, fins on arriba la vista, és a l'aire que respirem. No hi ha cap lloc segur a Gaza. Per a ningú, especialment per als nens”. Així s'expressava la treballadora sanitària australiana que ajuda a gestionar l'atenció d'emergència a Gaza, és franca quan se li pregunta què necessiten saber els seus compatriotes sobre la situació al territori assetjat després d'un any de guerra.
Stevenson, directora executiva del Centre de Salut per a Dones d'Illawarra, va arribar a Gaza fa tres setmanes en una missió amb l'organització mèdica benèfica Metges Sense Fronteres (MSF). Stevenson treballa a Al- Mawasi, a Gaza, que Israel ha designat com a espai segur. Stevenson descriu la zona com “l'anomenada zona humanitària”.
Stevenson explica que més del 90% de la població de Gaza, de 2,1 milions de persones, ha estat desplaçada a la guerra, molts d'ells diverses vegades, mentre que el 50% del personal de MSF viu a tendes de campanya.
A causa d'aquests “moviments forçats i incessants”, afirma, la zona humanitària, de 41 quilòmetres quadrats, acull 1,2 milions de persones desplaçades. Diu que en un quilòmetre quadrat hi viuen 30.000 persones, “als refugis temporals més rudimentaris”. Aquests refugis estan “fets amb el que hi ha a mà, làmines de plàstic, trossos de roba, cartó”. “No hi ha aigua ni clavegueram. No hi ha banys”, diu Stevenson. "Persones com tu i com jo viuen ara a la terra o a la sorra, sense seguretat alimentària ni d'aigua… sense educació per als seus fills i amb un accés molt limitat a l'atenció mèdica a causa d'un sistema de salut delmat".
El trauma de la guerra
Com a coordinador d'emergències, Stevenson és responsable de donar suport als equips mèdics i logístics de MSF i garantir que “arribem als pacients més vulnerables amb les necessitats més grans”. Però afirma que les “condicions de vida antihigièniques” estan afectant directament la salut de les persones, i els equips de MSF estan veient un augment de diarrea i malalties de la pell. "A mesura que s'acosta l'hivern, estem veient un augment preocupant d'infeccions del tracte respiratori superior, que sabem que només empitjoraran", afirma.
“Més de 500.000 dones en edat reproductiva no tenen accés a serveis essencials, com ara atenció prenatal, atenció postnatal i planificació familiar. Més d'un milió de nens ara necessiten atenció de salut mental i suport psicosocial i, probablement, continuaran patint el trauma de la guerra durant molts anys”.
Dilluns es va complir el primer aniversari dels atacs liderats per Hamàs al sud d'Israel, quan unes 1.200 persones van morir i 251 més van ser preses com a ostatges, de les quals unes 101 continuen desaparegudes.