El conseller delegat del gegant de les telecomunicacions suec Ericsson, Borje Ekholm, ha admès aquest dimecres que l'empresa ha identificat diversos casos de corrupció en les seves operacions a l'Iraq en els últims anys. Ara bé, el problema gros ha arribat quan el mateix Ekholm també ha assegurat que sospita que diversos dels seus empleats van pagar diversos suborns que van acabar en mans del Daesh, més conegut com a Estat Islàmic. Aquestes són les conclusions d'una investigació interna que va començar ara fa tres anys, el 2019, i revela que aquests suborns haurien arribat en el període en el qual l'organització terrorista controlava gran part del nord de l'Iraq i en el qual persones lligades a l'empresa "van pagar per realitzar transports de ruta en sectors controlats per organitzacions terroristes, inclòs el Daesh", segons ha sentenciat Ekholm.
Ara bé, el màxim dirigent de l'empresa també assegura que "amb els mitjans al nostre abast, no hem pogut identificar als beneficiaris finals d'aquests pagaments", segons ha declarat en una entrevista concedida al diari suec Dagens Industri. A més, Ekholm , afegeix que l'empresa va començar a detectar l'existència de "despeses inusuals" des de 2018 i que no es coneixia la identitat de qui havia rebut els pagaments. La recerca interna va detectar a més pagaments en metàl·lic que podrien estar relacionats amb activitats de blanqueig de diners.
Les conseqüències no s'han fet esperar i la multinacional ha vist com les caigudes en borsa eren fortes aquest dimecres. Concretament, l'acció d'Ericsson queia un 12,60% en el mercat de la capital sueca fins a les 100,88 corones sueques (uns 9,55 euros) poc abans de les quatre de la tarda. Cal recordar que Ericsson va anunciar fa poques setmanes que en 2021 va guanyar 23.000 milions de corones (2.196 milions d'euros), un 30% més interanual. El seu benefici net d'explotació (ebitda) va ser de 31.800 milions (3.036 milions d'euros), un 14% més. Les vendes netes van ascendir a 232.000 milions (22.179 milions d'euros), una xifra gairebé idèntica a la registrada l'any anterior.
La mort del líder
Les paraules del màxim dirigent d'Ericsson arriben poques setmanes després que els Estats Units anunciessin que havien acabat amb l'últim líder del Daesh, Abu Ibrahim al-Hashimi en-Qurayshi, en una operació antiterrorista llançada al nord-oest de Síria el passat 3 de febrer. "Ahir a la nit, sota la meva direcció, les forces militars nord-americanes al nord-oest de Síria van dur a terme amb èxit una operació antiterrorista en la qual vam aconseguir retirar del camp de batalla Abu Ibrahim al-Hashimi en-Qurayshi", va anunciar Biden en un comunicat. El president nord-americà també va publicar un missatge a Twitter anunciant la mort del líder del Daesh i des del perfil de la Casa Blanca es va compartir una imatge en la qual apareixen Biden, la vicepresidenta Kamala Harris i altres membres de l'equip de seguretat del president seguint l'operació.
En aquesta línia, el Pentàgon també es va encarregar de confirmar que la “missió contraterrorista” a més d'afegir que durant la missió no s'havien registrat baixes americanes i que, per tant, havia estat “un èxit”. Alhora, el portaveu del Pentàgon, John Kirby, va comparèixer hores més tard per assegurar que la identificació d'en-Qurayshi va ser possible gràcies a un examen de les petjades i del seu ADN. Cal recordar que aquesta operació és la més àmplia des del 2019, quan es va ordenar un atac en el qual va caure el fundador de l'Estat Islàmic, Abubaker al Bagdadi, en una zona pròxima a Idlib.