Dels genis apareguts al llarg dels segles XIX i XX, molts són jueus, tot i el petit percentatge que representen respecte el total de la població mundial. Sarah Bernhardt, Franz Kafka, Albert Einstein, Rosalind Franklin, Benjamin Disraeli i Karl Marx en són alguns exemples. Un article d'opinió al The New York Times firmat pel columnista Bret Stephens tracta d'explicar el perquè d'aquest fet.
Tot i que la resposta més comú, tal com reconeix l'autor de l'article, és pensar que "els jueus són, o tendeixen a ser, intel·ligents", la resposta és més complexa. "És cert que els jueus azquenazites tenen el coeficient intel·lectual més alt que qualsevol altre grup ètnic, però la resposta que explica l’originalitat i el propòsit de la mentalitat especial és més difícil", assegura Stephens.
Segons l'article, "el geni jueu opera diferent. És propens a qüestionar la premissa i repensar el concepte; preguntar per què (o per què no?) tan sovint com veure l’absurd en allò mundà i allò sublim en l’absurd. Els jueus asquenazites poden tenir un lleuger avantatge respecte als seus semblants a l’hora de raonar. El seu avantatge rau en pensar diferent", apunta l'autor.
Stepehens apunta que el pensament diferenciat del geni jueu té diferents causes. "Hi ha una tradició religiosa que, a diferència d’altres, demana al creient no només que observi i obeeixi sinó que també discuteixi i discrepi. Els jueus sempre s'han trobat amb la condició de ser una minoria, familiaritzant-se amb els costums del país, però mantenint també una distància crítica", assegura. "Segons Einstein, hi ha una creença moral, encarnada en el poble jueu, que la vida de l'individu només té valor [en la mesura que] ajuda a fer la vida de cada ésser viu més noble i més bonica", explica.
Per últim, Stephens afegeix que al llarg de la seva història de persecució i exili, els jueus han après que "tot el que sembla sòlid i tangible és perible, mentre que tot allò que és intangible —el coneixement per sobre de tot— és potencialment etern".