El fantasma de la tragèdia del 9 d'abril sobrevola l'avinguda Rustaveli de Tbilissi. Les protestes a la capital de Geòrgia se succeeixen des de fa gairebé un mes, des del mateix dia en què fa 35 anys van morir 200 persones manifestant-se als carrers a mans de l'Exèrcit Soviètic. Més enllà de la simbologia que exerceix aquesta efemèride sobre els georgians, l'espurna que ha provocat aquesta onada d'indignació ha estat l'aprovació del projecte de llei d'agents estrangers, que molts veuen com un acostament a la Rússia de Vladímir Putin. La nova normativa requereix les organitzacions del país, tant ONGs com mitjans, que reben més del 20% del seu finançament de l'estranger, que es registrin com a agents estrangers o enfrontin sancions. Les similituds amb Moscou són alarmants i la població tem tornar a estar sotmesa al jou rus quan està a un pas d'entrar a la Unió Europea.
"El govern intenta dividir els protestants"
Desenes de milers de georgians atapeeixen els carrers de Tbilissi des de fa setmanes. Aquest dijous, a més, diversos centenars van col·lapsar les entrades i sortides del Parlament de Geòrgia, situat a l'avinguda Rustaveli, i van bloquejar la Plaça dels Herois. Els manifestants continuen reclamant retirar la nova norma, aprovada en segona lectura dimecres, i han tallat totalment les principals vies de la ciutat, fins al punt de només permetre el pas d'ambulàncies. Els ferits augmenten amb cada jornada de protestes i aquest dijous 23 persones van ser detingudes, segons les últimes dades del Ministeri de l'Interior georgià. S'espera que la xifra s'incrementi durant el cap de setmana, mentre s'agreuja l'actuació policial per dissoldre als concentrats (que no cessen i cada cop són més nombrosos) amb canons d'aigua, gasos lacrimògens i gas pebre.
"No al règim rus!", se sent entre els buits que comencen a omplir-se davant del parlament a partir de les set de la tarda d'aquest divendres. Portant banderes de Geòrgia i de la Unió Europea alguns manifestants també increpen els conductors: "Surtin dels seus cotxes! Cal evitar que Rússia s'apoderi de Geòrgia! No a la llei russa!". Lado, un dels milers de concentrats a Rustaveli, explica a ElNacional.cat com van actuar diumenge passat les forces especials i els arrestos que s'han succeït jornada rere jornada. "La policia va enxampar diversos participants, però no va fer cas a aquells que van emprendre accions violentes i que nosaltres denunciem davant dels agents amb vídeos", assevera, reconeixent que hi podria haver infiltrats a les marxes. Tot i que aquesta és la part que menys li escamna, perquè assegura que "el govern està intentant dividir els protestants a través de mitjans estatals dient que els concentrats estem sota els efectes de les drogues i que som molt agressius". En un moment somriu en remarcar que "ja ningú no els creu".
"Som aquí perquè necessitem entrar a la Unió Europea per sobreviure, si ens quedem en silenci perdrem les nostres llibertats i el govern exercirà una repressió russa contra nosaltres", sentència. Lado fa un apunt interessant mentre enarbora la seva bandera, fa vídeos i respon a les preguntes d'aquest mitjà: "La discussió final de la llei serà el 17 de maig i ja saps que dia és. El govern ens acabarà dient que si no podem celebrar el pride —la marxa LGTBIQ— partint de la nova llei i que volen protegir als nostres nens i aquest tipus de discursos". No és la primera vegada que es parla de Geòrgia com un dels països més homòfobs d'Europa, amb diversos ferits als carrers cada any i enfrontaments violents, especialment amb concentrats de l'Església Ortodoxa georgiana que celebra el Dia de la Família, mentre els activistes proLGTBIQ mantenen la lluita per aconseguir mesures integrades a la societat i la política de gairebé tot el món occidental.
Resposta política interna: ressusciten l'Euromaidan ucraïnès
Les autoritats del petit país del Caucas no han comentat el col·lapse generalitzat que es va viure dijous, només permetent circular a ambulàncies. Les primeres veus governamentals, no obstant això, com la de l'alcalde de la capital i secretari general del partit governant Somni Georgià, Kaja Kaladze, comencen a aflorar. El dirigent municipal ha denunciat que "els radicals tenen la intenció de desestabilitzar Tbilissi i han de respondre per això davant de la llei", una clara referència a les desenes de detencions realitzades els últims dies. Ha insinuat, a més, les semblances entre el que succeeix a Geòrgia i el que va passar a Ucraïna el 2014, quan els opositors del president Víktor Yanukovich van forçar la seva sortida del país.
El primer ministre de Geòrgia, Irakli Kobajidze, ha reclamat aquest dijous una actitud "justa i honesta" de Washington cap a la política de Tbilissi, després de rebutjar una invitació dels Estats Units condicionada a la "suspensió" del debat de la "llei d'agents estrangers" promoguda per l'executiu georgià. El governant ha anat més enllà i ha recordat, al seu compte personal d'X (antic Twitter), "declaracions falses de la mateixa índole que va fer l'exambaixadora dels EUA —Kelly Degnan— durant el període 2020-2023" i que van servir, segons explica, per "donar suport als processos revolucionaris d'aquell moment". La qual cosa és una contraposició a la suposada interferència russa al país i que insinua un cop d'efecte nord-americà, com els que s'haurien donat presumiblement en punts de Llatinoamèrica, per millorar la seva influència a la regió.
Però no hi ha unanimitat en el poder polític georgià. La presidenta de Geòrgia, Salome Zourabichvili, ha recalcat que vetarà la llei d'agents estrangers si és aprovada pel parlament. Tot i que és una bona notícia per als manifestants, cal recordar que el partit governant, Somni Georgià, pot anul·lar el vet reunint 76 vots (només necessitaria dos dels nou escons del partit del Poder Popular). "La identitat de Geòrgia és europea, infrangible malgrat els intents de distorsionar-la", ha expressat la Cap de l'Estat aquest divendres, amb un suport explícit als compatriotes que es troben protestant als carrers de la capital.
Com Zourabichvili, a qui la seva etapa com a diplomàtica francesa li ha atorgat un poder no regulat en una presidència que hauria de ser merament cerimonial, s'han posicionat els Estats Units, el Regne Unit i la mateixa Unió Europea, que va concedir a Geòrgia l'estatus de candidat al desembre. "Geòrgia és un país candidat a la UE, demano a les seves autoritats que garanteixin el dret de reunió pacífica. L'ús de la força per reprimir-ho és inacceptable", va recalcar l'alt representant europeu d'Afers Exteriors, Josep Borrell. Al mateix bàndol, la presidenta de la Comissió, Ursula von der Leyen, va manifestar que "el poble georgià vol un futur europeu per al seu país" i "es troba en una cruïlla", per la qual cosa va sentenciar que "ha de mantenir el rumb al camí cap a Europa". Aquesta resposta política, no obstant això, arriba gairebé un mes després que comencessin les primeres protestes el passat 9 d'abril.
Aprovació de la llei: els 'fantasmes' del 9 d'abril i la Revolució de les Roses
Què passarà el proper 17 de maig? Podria aprovar-se la nova llei d'agents estrangers que l'Executiu georgià ja es va veure obligat a posposar l'any 2023 per les protestes. El que està clar és que la nova normativa no passarà desapercebuda com al Kirguizistan. Tot i així, el govern es mostra convençut que en dues setmanes estarà aprovada en tercera lectura, malgrat les crítiques de l'oposició i dels països occidentals. Molts són els que parlen als carrers de la mà invisible de l'oligarca Bidzina Ivanishvili, fundador de Somni Georgià el 2012 i president honorari des de 2023, per les seves estretes relacions empresarials amb Rússia en el passat; encara que d'altres veuen altres fantasmes sobrevolant els carrers de Tbilissi: des de la Revolució de les Roses encapçalada per Mikheil Saakashvili —a presó des d'octubre de 2021— fins a la tragèdia del 9 d'abril de 1989, que va ser el punt d'inflexió perquè Geòrgia aconseguís la independència de l'URSS. Els manifestants continuen parlant i no cessen les protestes, ara només queda esperar l'esdevenir polític del petit país del Caucas, amb una fractura social latent que pot implosionar a les pròximes eleccions parlamentàries del 26 d'octubre.