El 80% dels georgians volen unir-se a la Unió Europea. Com pot, aleshores, el govern tenir tanta confiança amb el fet de mantenir-se al poder i aprovant l'anomenada llei russa? El país està sotmès a una greu crisi precisament per això. El partit governant, Somni Georgià, ha aprovat una legislació a l'estil rus, que Brussel·les creu que podria utilitzar-se per etiquetar als mitjans, think tanks o les ONG amb finançament occidental o coartant la llibertat d'expressió

La UE està deixant clar que aquesta legislació significa que ser membre de la UE està descartat i les autoritats van fer servir canons d'aigua i gas pebre contra milers de manifestants que es manifestaven contra ella davant del parlament dimecres a la nit. 

Alguns crítics destaquen que el govern del país no vol trencar del tot amb Rússia i continuar amb la trajectòria de la UE, com sí que ha fet Ucraïna. I també està en joc el poder de les elits, que creuen que amb les reformes legislatives i judicials exigides per la UE podrien perdre poder. 

Brussel·les mira cap a Geòrgia

La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha condemnat la resposta policial a les protestes a Geòrgia. En una publicació a la xarxa social X, Von der Leyen ha dit que seguia els enfrontaments entre la policia i els manifestants amb "gran preocupació", i ha posat de manifest que "el poble georgià vol un futur europeu per al seu país. Geòrgia es troba en una cruïlla. Ha de mantenir el rumb en el camí cap a Europa”.

georgia manifestacions govern efe
Efe

En la mateixa línia s'ha expressat l'Alt Representant per a Assumptes Exteriors de la Unió Europea (UE), Josep Borrell, que ha dit dimecres que l'ús de la força contra els manifestants era “inacceptable”. "Geòrgia és un país candidat a la UE, demano a les seves autoritats que garanteixin el dret de reunió pacífica", ha apuntat.

El cap de la diplomàcia europea també havia criticat abans la decisió de Somni Georgià de reintroduir la llei, que va dir que "planteja serioses preocupacions" al voltant de la llibertat de premsa al país, cosa que ha dit que era "crucial per al procés d'adhesió a la UE".

El partit governant Somni Georgià va retirar una proposta similar l'any passat després de grans protestes contra la mesura. La llei exigiria que els mitjans de comunicació i les organitzacions sense ànim de lucre registrin "que persegueixen els interessos d'una potència estrangera" si reben més del 20% del finançament fora del territori nacional. Els detractors de la mesura la consideren un obstacle per al procés d'adhesió de Geòrgia a la Unió Europea.

 

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!