El president del Parlament georgià, Shalva Papuaixvili, ha promulgat aquest dilluns la llei de Transparència de la Influència Estrangera, pocs dies després que els legisladors superessin el veto imposat a la polèmica norma per la presidenta Salomé Zurabishvili. "Vaig signar la llei que ens ha de protegir de la ingerència política, econòmica i social des de l'exterior", ha destacat Papuaixvili.
Ha insistit que es tracta d'una "llei georgiana", en referència a les crítiques de l'oposició i Occident que comparen la normativa amb una llei utilitzada per Rússia per fer callar els dissidents. Segons Papuaixvili, ara els ciutadans sabran "en què es gasten els diners" de les ONG, algunes de les quals fan servir els fons per a "amenaces i terror".
A partir d'aquest dimarts, quan la normativa entri en vigor, les organitzacions no governamentals i els mitjans amb més d'un 20% de finançament exterior hauran de presentar una vegada a l'any declaracions públiques. Les primeres declaracions sobre les fonts de finançament d'aquestes organitzacions es faran públiques el setembre d'aquest any.
Segons les autoritats, el 80% dels diners amb què es financen mitjans i ONG a Geòrgia és poc transparent i pot ser destinat a accions de desestabilització amb vista a les eleccions parlamentàries del 26 d'octubre.
El primer ministre de Geòrgia, Irakli Kobajidze, ha assegurat avui que l'aprovació de la llei, que ha provocat nombroses protestes al país i crítiques a l'estranger, "no és una victòria del poder i una derrota dels seus oponents". "Amb l'aprovació de la llei, va guanyar Geòrgia i, per tant només van perdre els detractors", ha destacat.
Què passarà amb Geòrgia?
La UE va oferir a Geòrgia l'estatus de candidat el desembre passat, al mateix temps que va assenyalar que Tbilisi necessitava implementar recomanacions polítiques clau perquè els seus membres avancessin. En resposta a la votació de la setmana passada, Gabrielius Landsbergis, ministre d'Afers Estrangers lituà, va dir: “Un dia molt trist per a Geòrgia i la resta d'Europa. L'aprovació d'aquesta llei deixa efectivament en suspens l'adhesió de Geòrgia a la UE, sense cap benefici per a ningú”.
La legislació va fer que centenars de milers de persones sortissin als carrers de la capital, Tbilisi, els últims mesos. Acusaven el governant partit Somni Georgià de tractar de calumniar les veus dissidents com a traïdores i bloquejar les aspiracions del país de ser membre de la UE.
Fa només uns dies, la UE advertia que prendria mesures dràstiques en cas que el parlament de Geòrgia aprovés el projecte de llei sobre "agents estrangers". Un alt funcionari de la UE hauria dit al portal Foreign Policy que una de les opcions més probables és la no confirmació de l'estatus de Geòrgia com a candidata a la UE. L'eurodiputada alemanya Viola von Kramon-Taubadel va exposar a Foreign Policy que la UE hauria d'amenaçar amb sancions contra centenars de polítics georgians, en particular contra Bídzina Ivaníxvili, fundadora del partit pro Kremlin Somni Georgià. Així doncs, caldrà veure com es gestiona aquesta última maniobra.