Aquest dilluns haurà passat una dècada d'ençà que un Airbus A320-200 de la companyia alemanya Germanwings (filial de Lufthansa) va estavellar-se als Alps francesos amb 144 passatgers i 6 tripulants a bord. El 24 de març del 2015, el vol 9525 va sortir de Barcelona en direcció a Düsseldorf, però mai no va arribar al seu destí. Deu anys després, el record d’aquesta tragèdia continua viu, especialment a Catalunya, ja que moltes de les víctimes eren catalanes. Aquest diumenge a l’aeroport del Prat es commemora l’aniversari d’una de les pitjors catàstrofes aèries a Europa, un sinistre que va marcar un abans i un després en la seguretat als avions i va deixar una profunda empremta en la memòria col·lectiva.
L’aeronau va desaparèixer dels radars a les 10:39 del matí, quan sobrevolava la regió de Provença. Segons els informes posteriors, l’avió havia començat un descens continuat i no va respondre a les comunicacions dels controladors aeris francesos. Quan es va confirmar l’accident, es van activar immediatament les operacions de rescat. Els equips d’emergència van descriure un escenari devastador: l’avió s’havia estavellat a gran velocitat contra una zona muntanyosa del municipi de Prats de Blèuna (Provença-França) i no hi havia cap possibilitat de trobar supervivents.
Entre les víctimes hi havia 70 ciutadans alemanys i 40 persones d’origen català i valencià, a més de passatgers d’altres nacionalitats. Entre aquelles víctimes mortals hi havia veïns de Cornellà de Terri, Banyoles, Amer, Olot, Girona, Sant Cugat del Vallès, Mollet del Vallès, Badalona, Argentona, Tiana, Premià de Mar, Mataró, Barcelona, Pallejà, Sant Just Desvern, Sabadell, Sitges, Tona, Reus, Lleida i Torrent (País Valencià). La majoria d’aquestes víctimes es desplaçaven a Alemanya per motius professionals, però en aquella tràgica llista també hi havia grups familiars i menors d’edat. També destaquen les morts de 16 estudiants alemanys d’un programa d’intercanvi d’un institut de Llinars del Vallès i la cantant d’òpera Maria Radner, que tornava d’una actuació al Gran Teatre del Liceu.
Un acte deliberat
Les investigacions van revelar que l’accident no havia estat fruit d’una fallada tècnica ni d’un error humà convencional. Segons les caixes negres, el copilot Andreas Lubitz va aprofitar l’absència del comandant per tancar-se dins la cabina i programar manualment el descens fins a l’impacte. Els intents desesperats del pilot per accedir a la cabina van quedar gravats als àudios, amb l’enregistrament de cops forts a la porta de la cabina, així com els crits dels passatgers poc abans de l’impacte. Lubitz havia ocultat a la companyia aèria que patia greus problemes psicològics, una condició que va influir de manera decisiva en la tragèdia. La investigació posterior va revelar que el copilot estava de baixa per problemes mèdics i que els metges li havien indicat que no havia de volar. Malgrat això, Lubitz va ocultar aquesta informació tant a l'empresa com a la seva pròpia família.
Les autoritats alemanyes van escorcollar el domicili de Lubitz a la localitat alemanya de Montabaur, on van trobar un ordinador i altres efectes personals que els van permetre avançar en la investigació posterior a l’accident. Van descobrir evidències que estava prenent medicaments per una malaltia psicosomàtica. A més, els investigadors van localitzar recerques realitzades pel copilot a internet sobre mètodes de suïcidi i els mecanismes de seguretat de la cabina del pilot. Durant l'anàlisi del seu historial mèdic, es va descobrir que Lubitz havia estat tractat per tendències suïcides abans de la seva formació com a pilot i que, fins i tot, se li havia negat temporalment la llicència de vol als Estats Units per aquest motiu. Els informes finals de la investigació van confirmar que Lubitz patia una depressió psicòtica greu, que va fer que perdés el control sobre la seva salut mental i que prengués la tràgica decisió d'estavellar l'avió.
L’impacte de l’accident va provocar canvis immediats en la normativa internacional. L’Agència Europea de Seguretat Aèria va establir noves regulacions que obligaven a mantenir sempre dues persones autoritzades dins la cabina. Diverses aerolínies van adoptar aquestes mesures voluntàriament per evitar que un episodi similar es pogués repetir. Tot i això, les famílies de les víctimes han continuat reclamant una revisió més profunda de les polítiques de salut mental per als pilots i mecanismes de control més estrictes per evitar que professionals amb problemes psicològics greus puguin operar avions comercials.
El dolor de les famílies
Germanwings va oferir una compensació inicial de 50.000 euros per víctima i posteriorment les quantitats van oscil·lar entre els 20.625 i els 105.000 euros per cada família. Molts afectats han considerat que els diners no els faran oblidar la pèrdua i el dolor patits. Lufthansa, matriu de Germanwings, s’ha compromès a continuar donant suport a les famílies, especialment en el manteniment dels actes commemoratius anuals.
En aquest sentit, aquest diumenge a l’aeroport del Prat, des d’on va enlairar l'avió, es farà un homenatge amb la presència del president de la Generalitat, Salvador Illa, i el president del Parlament, Josep Rull. Paral·lelament, molts familiars de les víctimes es desplaçaran a Prats de Blèuna, el poble més pròxim a la zona de l’impacte, on Lufthansa organitza el tradicional acte commemoratiu. Així mateix, enguany hi haurà una novetat: el pròxim 6 d’abril es col·locarà una placa commemorativa a Montserrat per oferir un espai de record més pròxim per als afectats catalans. Segons Lourdes Bonet, presidenta de l’Associació Afectats pel Vol Germanwings 9525, Montserrat ha estat l’indret escollit perquè “les víctimes van morir a la muntanya i per als catalans, Montserrat és un símbol molt especial”, així ho ha explicat en una entrevista amb l’ACN.
Deu anys després, el dolor persisteix entre els qui van perdre els seus éssers estimats. Per a molts, aquesta efemèride no és només un record, sinó també una reivindicació perquè tragèdies com aquesta no es tornin a repetir. La cicatriu de Germanwings és encara present, i les famílies continuen lluitant perquè la memòria de les víctimes no quedi en l’oblit.