25 de setembre. Aquesta és la data en què els italians estan convocats a les urnes, després que aquest dijous el primer ministre d'Itàlia, Mario Draghi, presentés la seva dimissió per segona vegada en una setmana. En aquesta ocasió, i a diferència del que va ocórrer la setmana passada, el president del país, Sergio Mattarella, sí que la hi va acceptar. D'aquesta forma, Itàlia es veu abocada a unes eleccions anticipades aquesta tardor. Amb aquest avançament electoral, però, tothom es fixa en un nom: la ultradretana Giorgia Meloni, líder del partit Germans d'Itàlia (Fratelli d'Italia). A hores d'ara, segons les enquestes del país italià, el partit de Meloni seria el guanyador de les eleccions amb més d'un 20% dels vots.
Els primers anys de Giorgia Meloni
Filla d'un pare de Sardenya i una mare de Sicília, Giorgia Meloni va néixer el 1977 a Roma. Ja en la seva etapa adolescent es va endinsar en el món de la política. El 1992, quan tenia 15 anys, va començar la seva militància política al Front de la Joventut, la secció juvenil del Moviment Social Italià, un partit polític italià d'ideologia neofeixista fundat el 1946, per simpatitzants de l'exdictador Benito Mussolini. Després de fundar un moviment estudiantil anomenat Gli Antenati, el 1995 es va convertir en membre del partit conservador Aliança Nacional. El 1996, es va convertir en la presidenta nacional d'Azione Studentesca, el moviment estudiantil de l'Aliança Nacional. El 2000, va ser escollida directora nacional d'Acció Juvenil, l'ala juvenil del partit, i el 2004, en va ser la primera dona presidenta.
Més radical que Santiago Abascal o Salvini
Al contrari que Matteo Salvini o Santiago Abascal, ella no ha militat en espais polítics més moderats: Meloni és un clar exemple de la dreta més radical. El 2006, amb 29 anys, va trepitjar per primer cop el Parlament italià com a diputada, i va esdevenir la vicepresidenta adjunta més jove de la Cambra. Només dos anys després va exercir com a ministra de Joventut del Govern de Silvio Berlusconi. Precisament, amb 31 anys va ser la membre més jove d'un Govern a la història de la Itàlia republicana. Tot i que el 2011 tot es va tòrcer quan Berlusconi va abandonar l'Executiu de forma precipitada. Això no va tirar enrere Meloni. Ans al contrari, ja que el 2012 va ser una de les fundadores de Fratelli d'Italia, el nom que evoca la primera estrofa de l'himne nacional. Tot allò que l'envolta són elements i trets patriòtics.
La creació d'aquest nou partit va ser l'element clau per impulsar la seva carrera política. El 2013, en les primeres eleccions a la Cambra Baixa, va obtenir 600.000 vots, però només 9 diputats. De fet, per aquells comicis el partit va començar com un clàssic retrocés als instints més vils del seu passat neofeixista original. La seva campanya per a les eleccions nacionals de 2013 va ser àmpliament condemnada i ridiculitzada per un anunci homòfob que demanava als votants "votar amb el cap, no amb el cul". En les darreres eleccions del 2018, va duplicar el nombre de vots i va convertir-se en la cinquena força parlamentària amb 32 escons.
A la Unió Europea tremolen davant la perspectiva d'una hipotètica victòria de Giorgia Meloni, arran del seu discurs antieuropeu. La líder dels Germans d'Itàlia, confessa seguidora de Mussolini, demana revisar els tractats de la UE o fins i tot substituir la macroinstitució per una "confederació d'Estats sobirans". Meloni vol atraure de cara a les pròximes eleccions el vot del descontentament. Admiradora de Donald Trump i del primer ministre hongarès, Viktor Orbán, Meloni és una neofeixista de manual en ple auge, com destaquen les enquestes.
Giorgia Meloni, al costat de Vox
La política italiana d'extrema dreta va estar el passat juny a Marbella. Allà, Meloni va participar en un acte electoral de Vox a la ciutat andalusa en el qual es va implicar en la política espanyola. La líder dels Fratelli va posar de cap per avall la campanya de les eleccions andaluses amb un encès discurs en què va carregar contra els migrants, les feministes, el col·lectiu LGTBI, l'avortament i Europa. En aquell discurs, Meloni va insistir també en el fet que els refugiats que arriben d'Àfrica "no són refugiats", sinó que són "nous esclaus a explotar, mà d'obra barata" per a les grans multinacionals. Segons la neofeixista italiana, l'arribada a Europa dels migrants d'Àfrica, "afecta negativament els ciutadans locals", perquè "rebaixa les seves expectatives laborals i salarials", va dir a Marbella el passat juny.
Aquella, però, no va ser la primera aparició de Meloni a l'Estat espanyol. L'octubre de 2021 la líder neofeixista va presentar-se al míting central de la festa de Vox 'Viva 21', que va tenir lloc a Madrid. En aquella ocasió, la líder del partit d'extrema dreta va demanar perdó "com a italiana" per la manera en què el seu país va tractar l'entrada de Puigdemont a Sardenya. En aquella conferència ja va parlar d'"aire d'orgull nacional", en un discurs en què va defensar les arrels cristianes que estaven sent "atacades".
Les intencions de vot als comicis del setembre
Les eleccions anticipades a Itàlia se celebraran a la tardor per primer cop a la història de la Itàlia republicana. Uns comicis que haurien d'haver tingut lloc a la primavera de 2023. De cara a les eleccions, el partit que Giorgia Meloni dirigeix, Germans d'Itàlia, lidera amb tranquil·litat moderada els sondejos, amb gairebé un 24% de les intencions de vot. El segueix el partit del centreesquerra, el Partit Democràtic, amb el 22%. A continuació s'hi troba la dreta: la Lliga de Matteo Salvini amb un 14% i Força Itàlia amb la meitat de la intenció de vot. El Moviment 5 Estrelles, que és qui ha causat un nou terratrèmol polític a Itàlia, pagaria els plats trencats obtenint només l'11,2% dels vots. La notícia, però, és la possible aliança dels partits de la dreta que haurien acordat presentar un candidat comú, i per això la seva suma seria majoritària, segons les enquestes. Un cop descoberts aquests resultats, Meloni ha assegurat "estar disposada a governar".